Kalumba

Quatre joves coincideixen a Copenhaguen en un Erasmus. S’emparellen, es separen... però segueixen mantenint relació i amistat després d’allò. Uns quants anys després es continuen reunint, però ara a Barcelona i amb menys assiduïtat. Les relacions entre ells han canviat, perquè també les vides de tots ells han evolucionat i canviat (en algun cas, de forma radical). Aquesta és la premissa d’una comèdia generacional que s’aprofita d’elements comuns, de nostàlgies i sobretot de somnis truncats i possibilitats perdudes.

Crec que el punt de partida és interessant, sobretot quan un dels personatges deixa anar una proposta que ho desbarata tot. És cert que no és el tipus de “bomba argumental” que tant s’estila en moltes de les comèdies de situació actuals, però és suficient com per fer canviar les postures dels personatges i abocar-los a una situació inesperada. Tot i així, crec que hi ha alguna cosa que no queda prou clara en els propòsits de l’Esteve, i també penso que tot el que gira entorn de la subversiva proposta queda desaprofitat. A més, les entrades i sortides dels personatges resulten forçades en alguns casos... i podríem dir que no ajuden a fer del tot creïble la història.

Dit tot això, però, cal reconèixer que la història es veu amb interès i resulta agradable... i suficientment divertida. La feina dels quatre intèrprets –Núria Florensa, Laura Porta, Xavier Mercadé i Raül Tortosa- hi té molt a veure. Tots ells van ajustant-se als seus personatges a mesura que avança la peça, i es fa difícil no veure’ls del tot integrats a l’acabar la funció.