Katastrophe

Proposta avalada pel reconeixement internacional i crític, amb molt de “hype” i que ha d’agradar sí o sí a risc de perdre punts del carnet d’espectador com cal. No ha estat el meu cas.
Performance molt basada en la tecnologia -si aquesta falla, ja no hi ha proposta- i sense gairebé estructura narrativa (sort del programa de mà). Molta feina de preparació d’experiments químics aplicats a maquetes que repliquen catàstrofes naturals o humanes (inundació, incendis, atemptats, terratrèmol…) que pateixen uns ossets de goma. Una pantalla gegant ens permet veure aquestes seqüències amb un perfecte treball d’edició de vídeo en directe i música electrònica. Pel mig, uns rètols ens expliquen massa superficialment que al final, la reacció és que els ossets “originaris” acaben culpant als nouvinguts de les seves desgràcies. No hi ha res com a algú a qui culpar. Aquesta part és la que jo he trobat més interessant, així com les declaracions modificades de polítics; què fàcil som de manipular. Al final, s’agraeix que permetin que t’acostis a les maquetes i t’expliquen l’experiment que no ha sortit bé.
Tot el que he llegit és meravellós, però m’hagués agradat sentir-ho. La veritat és que no em va transmetre res, ni positiu ni negatiu. Vaig sentr dos comentaris que em van cridar l’atenció: “els experiments de El hormiguero amb postureo gafapastil” i “amb tants detallets, queda una cosa maca”.