Kàtia Kabànova

A Kàtia Kabànova Patricia Racette interpreta Kàtia, una dona en una societat controladora que busca la llibertat a qualsevol preu

Fidel al seu estil precís i concís, Leoš Janáček va crear, amb Kàtia Kabànova, un dels títols més sòrdids del seu catàleg operístic, però també una de les obres que retraten més bé la voluntat d’alliberament d’una dona. Un microcosmos centrat en el destí de Kàtia (“De vegades somnio que soc un ocell”), víctima de Marfa Kabànova, la seva sogra cruel, i que fa de reflex d’un altre macrocosmos, el de la condició humana, lúcidament retratada per Janáček la seva òpera més pessimista. Al llarg d’un espectacle impactant, David Alden s’acosta a aquest clàssic del segle XX amb un naturalisme plàstic que s’endinsa en els referents visuals del totalitarisme soviètic.

El muntatge aprofundeix en el retrat d’una societat disfuncional, marcada per la patologia de l’obsessió i el control sobre l’ésser humà. La soprano nord-americana Patricia Racette és una de les grans cantactrius del moment, gràcies a la seva versatilitat i a l’amplitud del seu repertori. Una intèrpret de referència del paper titular d’aquesta obra mestra.