La companya belga Das Fräulein (Kompanie), capitanejada per Anne-Cécile Vandalem firma Kingdom, tercera part d’una trilogia sobre el fracàs de la civilització occidental, ara viscut per infants a la taigà siberiana.
Anne-Cécile Vandalem va fundar Das Fräulein (Kompanie) el 2008 i els seus espectacles més recents són Tristesses (Théâtre de Liège) i Arctique (Théâtre National de Belgique), convidats al Festival d’Avinyó i al FIND de la Schaubühne de Berlín. És també autora d’instal·lacions sonores i multimèdia i de projectes performatius a l’espai públic.
Sinopsi
Dos germans fastiguejats de la civilització s’instal·len feliçment a la taigà siberiana amb les respectives famílies i fills. Però fins i tot aquest paradís ha de durar poc: la desconfiança, la gelosia i la cobdícia aviat els assalten i condueixen al conflicte, l’enfrontament i la destrucció. Una paràbola basada en fets reals sobre la impossibilitat de viure en pau plantejada des de la perspectiva dels infants: nascuts en un món devastat pels adults, s’han de construir el futur damunt d’una utopia enrunada.
La premsa ha dit...
“Aquesta és la història d’un fracàs, d’un somni rousseaunià que xoca amb les realitats i la duresa de la natura, amb cosins hostils, caçadors furtius inquietants. Un somni que xoca amb les constants humanes que sempre ens trobarem, de totes les èpoques i fins i tot a l’altra banda del món, arreu on anem. […] L’escenificació i en particular el remarcable acompanyament sonor i musical de Vincent Cahay i Pierre Kisling crea durant tota la peça una tensió permanent, una inquietud i una angoixa opressives, una atmosfera que parla més que les paraules. […] En recordarem la interpretació commovedora i matisada del conjunt d’intèrprets i, en particular, la dels quatre infants que no sembla que interpretin cap paper, que viuen naturalment la seva vida infantil amb frescor i espontaneïtat, com els dos gossos –Ice i Oméga– que viuen la seva vida a l’escenari sense restriccions. Continua sent com una sensació de no ser al teatre i d’observar màgicament aquesta família com viu la vida i els seus turments en un racó desolat de Sibèria.” Le bruitduoff tribune – Jean-Louis Blanc
“La posada en escena d’Anne-Cécile Vandalem fa servir ‘totes les modalitats possibles del dispositiu escènic per restituir la bellesa tèrbola de la comunitat impossible i l’ambient de la Taiga’. La càmera filma frec a frec la intimitat de la unitat familiar. Capta les pors, els no dits, la bogeria de les creences que prenem per reals. A aquestes escenes d’interiors, filmades a l’alçada dels infants, s’hi afegeixen o oposen escenes d’exteriors oníriques o violentes. La música composta per Vincent Cahay i Pierre Kissling nodreix l’escenografia d’elements sonors en ressò. Renou a les branques, espetecs de vegetals i grinyols de persianes fan espessa la matèria d’allò que s’ensenya. L’actuació dels intèrprets, tots excel·lents, fa viure els mecanismes terribles que concorren al desastre.” M La Scène – Marie-Laure Barbaud
