Kiss Me Love, escrita i dirigida per Oriol Tarrasón amb música en directe de Ferran González.
Sinopsi
Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un i altre cop. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res.
Els nostres personatges són:
L’Ataulfo és el propietari del magatzem de fruita i espera ser-ho per poc temps. És conscient que ja ho ha donat tot en aquesta vida i ara només pensa en gaudir-la.
La Marina treballa al magatzem de fruita i també espera ser-hi allà poc temps. És una noia alegre, optimista i decidida a viure intensament.
El Lenon, que sempre porta ulleres rodones, és viu i això ja és més del que molts podrien dir.
El Marc toca la guitarra i aquesta és la seva salvació però la vocació comença a abandonar-lo i ell ho nota.
Aquesta obra forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que comença amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia, continua amb Kiss Me Love que parla del seu pare i acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix.
L'obra en paraules del director
Com a director el que més m’interessa de la feina que fem amb Les Antonietes és la possibilitat de fer comprendre al públic que el teatre és un art necessari. Crec que a més d’entretenir, ha de servir perquè la societat expressi els seus conflictes i les seves pors i ajudar-nos a avançar tots junts cap a una vida més equilibrada.
Kiss Me Love m’ofereix la mateixa possibilitat afegint-hi la música. Ja no és només recordar que el teatre és necessari sinó recordar a l’espectador que l’ART és necessari. Perquè la cultura justament serveix per això. Per posar-nos a la pell dels altres de manera que puguem entendre’ns tots. La cultura genera empatia. I l’empatia és el que ens pot salvar com a societat. Qualsevol persona pot identificar-se amb els personatges de Kiss Me Love. Qui no se sent a vegades atrapat en una realitat professional, social, o emocional i no sap com sortir-se’n.
I la música, potser és l’eina de comunicació més directa que hi ha. Connecta amb els racons més amagats de nosaltres mateixos.
Oriol Tarrasón
Durada:
Idioma:
Català
Català
Sinopsi
Aquesta història passa en un de tants barris del nostre país, continent, món, on les coses sempre són més complicades del que caldria. On falta llum al carrer i la gent té massa pressa, on es parla per no escoltar i on no s’escolta massa per no haver de dir res. Des del carrer se sent la televisió dels veïns, els autobusos arriben amb retard i la gent ensopega amb la seva vida i cau un i altre cop. I si no cau més avall, és perquè més avall no hi ha res.
Els nostres personatges són:
L’Ataulfo és el propietari del magatzem de fruita i espera ser-ho per poc temps. És conscient que ja ho ha donat tot en aquesta vida i ara només pensa en gaudir-la.
La Marina treballa al magatzem de fruita i també espera ser-hi allà poc temps. És una noia alegre, optimista i decidida a viure intensament.
El Lenon, que sempre porta ulleres rodones, és viu i això ja és més del que molts podrien dir.
El Marc toca la guitarra i aquesta és la seva salvació però la vocació comença a abandonar-lo i ell ho nota.
Aquesta obra forma part de la trilogia sobre la família d’Oriol Tarrasón que comença amb Un dia qualsevol que parla de la seva àvia, continua amb Kiss Me Love que parla del seu pare i acabarà amb Un ocell sobre la pluja que parla sobre ell mateix.
L'obra en paraules del director
Com a director el que més m’interessa de la feina que fem amb Les Antonietes és la possibilitat de fer comprendre al públic que el teatre és un art necessari. Crec que a més d’entretenir, ha de servir perquè la societat expressi els seus conflictes i les seves pors i ajudar-nos a avançar tots junts cap a una vida més equilibrada.
Kiss Me Love m’ofereix la mateixa possibilitat afegint-hi la música. Ja no és només recordar que el teatre és necessari sinó recordar a l’espectador que l’ART és necessari. Perquè la cultura justament serveix per això. Per posar-nos a la pell dels altres de manera que puguem entendre’ns tots. La cultura genera empatia. I l’empatia és el que ens pot salvar com a societat. Qualsevol persona pot identificar-se amb els personatges de Kiss Me Love. Qui no se sent a vegades atrapat en una realitat professional, social, o emocional i no sap com sortir-se’n.
I la música, potser és l’eina de comunicació més directa que hi ha. Connecta amb els racons més amagats de nosaltres mateixos.
Oriol Tarrasón
Fitxa artística
- Companyia:
- Direcció:
- Autoria:
- Ajudantia de direcció:
Montse Vellvehí - Escenografia:
Sergi Corbera - Il·luminació:
Ganecha Gil - So:
Oscar Villar - Audiovisuals:
Mar Orfila - Vestuari:
Yaiza Ares - Música:
Ferran González - Disseny gràfic:
Assad Kassab - Fotografia:
David Tarrasón - Producció:
Les Antonietes - Producció executiva:
Raul Perales - Any de la producció:
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 2
- Inma R. Tornil
JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Articles relacionats
Espectacles relacionats
