La bona persona de Sezuan - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

A La bona persona de Sezuan, obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme? Un espectacle d’Oriol Broggi amb Clara Segura i Joan Carreras.

Sinopsi

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

Durada:
120 minuts

Edat:
No recomanat a menors de 12 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 11

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Quins són els límits de les bones intencions?

He sortit fascinada de “La bona persona de Sezuan”. Fascinada per la posada en escena, per la il·luminació, per la música, per les interpretacions, les coreografies, per la fotografia escènica, pels efectes especials,... perquè tot i que l’Oriol Broggi ha estat fidel al text de Bertold Brecht, amb tot aquest desplegament de recursos escènics, tan meravellosos, ha aconseguit encara fer més bella aquesta història.

A “La bona persona de Sezuan” se’ns plateja la dificultat que comporta ser una bona persona. Es tracta d’una faula que ens mostra com una noia, la Xen Te, davant el compromís adquirit als Tres Déus de ser una bona persona, i per tal de defensar-se de l’agressivitat del món i de la gent que la rodeja, acaba tenint la necessitat transformar-se en un altra persona, per això crea al seu cosí Xui Ta , un personatge amb un caràcter contrari al seu, que li servirà d’escut, i de defensa davant de tot allò, i aquells que l’oprimeixen.

“Si no vols ser públicament una persona contradictòria, sigues dues persones”

Llavors...quina de les dues personalitats és la real?

Fins on han d’arribar les bones intencions? Quins són els límits?

Existeix realment la bondat?

11/02/2019
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Els límits del bé i del mal

Un gran llençol blanc oculta l’escenari i es destapat lentament pels personatges de l’obra. Una bonica manera d’obrir el teló.

Els déus busquen una bona persona entre els habitants de la terra. L’aiguader Wang els ajuda a buscar un lloc per hostatjar-se. Només Xen te, la prostituta, els acull i, en recompensa, els déus l’ajuden a muntar un petit negoci que li serà difícil de mantenir en una societat plena de misèria, fam i insolidaritat. Xen Te dóna més del que té a les persones que l’envolten, ho dona tot fins i tot amor a qui només vol exprimir-la en benefici propi. Per no quedar-se buida de bens i sentiments, ha de desdoblar-se en una altra persona que la protegeixi (el cosí Xui Ta). D’aquest desdoblament de personalitat sorgeix la trama: la incapacitat de conviure en igualtat de condicions el bé i el mal.

Per Brecht el teatre ha de posar en escena tot el que succeeix a l’actualitat de l’espectador i també es pregunta el perquè de la mateixa per poder canviar la societat i pugui aparèixer l’esperança. Per ell la ingenuïtat és la clau per a la transformació del món. Per això, Xen Te la bona persona, la prostituta afavorida pels déus, és la protagonista d’aquesta història. Bertolt Brecht va haver d’emigrar a Dinamarca per les seves idees comunistes a l’any 33 quan el règim nazi va arribar al poder. Les seves obres van ser cremades i prohibides fins al 1945.

L’objectiu de Brecht era el de contribuir al canvi social. Mostra en el seu teatre les opcions que el comunisme pot oferir a un poble alemany colpejat per la crisi. És per això que el cosí de Xen Te ofereix al poble mendicant el treball com a font d’ingressos i de progrés encara que després evolucioni cap al capitalisme més desfermat.

Els actors i actrius (alguns amb diferents papers) donen molta solidesa a l’obra. Especialment remarcable és el treball de Clara Segura, impecable com sempre i el de Toni Gomila esplèndid tant verbalment com gestual.

La música des de Bob Dylan fins a melodies gregues o orientals és atemporal i per això encaixa tant bé en aquest text que també és etern. Joan Garriga entra a l’escenari amb la seva concertina o la seva guitarra participant amb la seva veu tan característica, enrogallada i sentimental. La música omple el text, transmet emocions i les encomana al públic.

El llençol blanc torna a ser posat al terra de l’escenari per on caminaran els actors/trius per l’epíleg final, un final que et transmet la incertesa, el dubte, la inseguretat, l’escepticisme: “Ara públic amable, no quedis descontent, sabem que aquest final no és massa convincent”. Però Brecht ho va fer així, no perquè no disposés d’elements per fer un bonic final sinó perquè deixa que nosaltres trobem la resposta.

El millor Broggi us espera.

06/02/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

No es pot confiar en els “déus”

Ahir divendres va ser una d'aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d'una representació que omplia la Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la fantàstica posada en escena, les increïbles interpretacions, la música, la direcció i una platea plena.

Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX, LA BONA PERSONA DE SEZUAN de Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila; l'obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l'any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.

Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l'any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l'espectador, provocar reflexions i debat entorn l'obra. Ha estat traduïda per Feliu Formosa, gran coneixedor de l'obra de l'autor alemany.

Segons va comentar Albertí a la roda de premsa, Brecht és un autor allunyat de les noves generacions per la poca versemblança i emocionalitat que caracteritzen les seves obres, condicionant que la recepció de l'autor al nostre país hagi sigut complexa i intermitent.

Per adaptar-lo, Broggi ha decidit oblidar els postulats teòrics de l’autor i mirar-lo amb nous ulls, nets de concepcions preestablertes i prejudicis.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN comença com una gran comèdia, i acaba com una gran tragèdia“, bromejava el director. “És l’èxit artístic d’un fracàs. Els déus baixen a la terra a posar seny i pau, i se’n van sense haver arreglat res, encomanant a la gent que s’apanyi per si sola”.

El protagonisme recau en Clara Segura, una actriu fora de sèrie, que interpreta el personatge de la bona i dolça Xen Te per girar-se i mostrar l'altra cara de la moneda, en el personatge del seu cosí, per tal de defensar-se d'un entorn que l'aniquilaria. Una interpretació prodigiosa que a la segona part ens ha fet emmudir amb la seva força escènica.

Joan Carreras dóna vida a l'aviador Sun, un autèntic canalla que enamora a la Xen Te per aprofitar-se d'ella i obtenir els diners que necessita. Aquesta és la primera vegada que Carreras treballa amb l'equip de la Perla29.

Toni Gomila encarna a l'aiguader Wan, la personificació de la bondat, la persona més menyspreada del poble. Un autèntic supervivent. Una gran interpretació.

La resta del repartiment el formen actors i actrius que acostumen a treballar amb Broggi: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila. Tots ells assumeixen més d’un paper i tots ells han estat magnífics.

La música té una presència fonamental en aquest muntatge i Oriol Broggi ha tornat a comptar amb Joan Garriga per crear la banda sonora que, interpretada en directe, i que fa de fil conductor de la història. Una banda sonora de 16 cançons inspirades en les músiques orientals i el folk europeu. Utilitza els textos d’unes cançons que Brecht va deixar escrites al text original. Joan Garriga la interpreta a escena amb Francisco Batista “Rambo”, Marià Roch i Madjid Fahem.

LA BONA PERSONA DE SEZUAN ha estat una proposta amb una posada en escena màgica, pocs elements escenogràfics esplèndidament dosificats i amb un treball actoral grupal realment magnífic. Moments d'una poesia visual gairebé insuperable, com aquella quan apareix una barra amb vestits penjats al fons de l'escenari, tot passant de dreta a esquerra sense aturar-se, mentre els actors la van despenjant per començar a interpretar l'escena dels treballadors a la fàbrica de tabac,

Uns actors que ens expliquen una història, es transformen en els personatges, però sense deixar de ser els actors que es dirigeixen a nosaltres i ens parlen.

Magnífica la il·luminació de Pep Barcons, el disseny de so de Damien Bazin, l'escenografia de Josep Iglesias i Oriol Broggi i el vestuari d'Annita Ribera. Una pantalla al fons ens va mostrant el transit entre el dia i la nit amb vídeos de Francesc Isern.

I si alguna cosa ens queda clara, al final, és que no es pot confiar en els "déus" (podem llegir Unió Europea, ONU, ...), som les persones les que hem de trobar la sortida als nostres problemes.

Gràcies, Oriol Broggi, per aquest magnífic treball. Tot un regal pels que estimem de debó el Teatre. Moltes gràcies !!!

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

02/02/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un Broggi efectiu

Després d’anys i unes quantes obres a l’esquena, ja ha quedat clar que Oriol Broggi ha trobat el seu segell com a director. Tenir un estil de direcció tan reconeixible té l’avantatge de poder fer-lo jugar a favor com a marca artística, acontentant els seguidors dels teus muntatges; però també té el perill de deixar-te atrapat en la repetició de la fórmula. La bona persona de Sezuan és un muntatge ambiciós que sap omplir la sala gran del TNC sense grans artificis, amb música, bon gust i notables interpretacions. Un cop més, Broggi es recolza en l’enorme talent de Clara Segura per sostenir una història que, malgrat el didactisme de Brecht, aconsegueix resultar emotiva. La qüestió és que l’artefacte funciona però no sorprèn, ja que tots els seus recursos escènics ja han estat utilitzats amb anterioritat per la gent de La Perla 29 i, per tant, es troba a faltar la frescor de noves idees. També es transmet una mica la sensació que, a l’espectacle, ha entrat tot allò que al director se li ha acudit durant el procés d’assajos. Això, en sí mateix, no és un problema però, en conjunt, davant d’una peça de tres hores de durada i plena de cançons, fa pensar que potser caldria haver renunciat a algunes coses. En qualsevol cas, el text és interessant, l’obra llueix i és efectiva, superant la fredor de l'èpica brechtiana amb naturalitat, probablement, el repte superat més gran de tota la proposta.

03/03/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Les dificultats de representar a Brecht

Dirigir una obra de Bertolt Brecht a l'actualitat ja implica una dificultat afegida, ja que el tipus de teatre que feia l'autor alemany està ben lluny del que estem acostumats a veure, tant a nivell estètic com ideològic o dramatúrgic. El teatre èpic, també anomenat teatre dialèctic, s'interroga bàsicament sobre l'ordre social i actua de catalitzador polític. La bona persona de Sezuan no és cap excepció, ja que qüestiona la bondat de l´ésser humà fins a les últimes conseqüències, aconseguint unes conclusions tant depriments com realistes. De fet, és un encert haver recuperat aquesta obra en un moment de tanta confusió i polarització com el que vivim, però també és veritat que formalment la proposta pot resultar massa didàctica i el text -amb passatges contundents i bellíssims- pot causar un cert cansament a un espectador poc habituat.

Oriol Broggi ha optat per una direcció respectuosa, però amb una sèrie de decisions que s'ajusten més a una dramatúrgia actual. També cal destacar el bon gust estètic, que aconsegueix un espectacle quasi referencial. L'escenografia de Josep Iglesias i el mateix Broggi, així com la il·luminació, el vestuari i el disseny de vídeo ens donen algunes de les imatges més boniques que veurem aquesta temporada en un escenari. Ara bé, en la part musical, s'han passat de frenada... L'excés de moments musicals -alguns força encertats- no ajuden a l'obra, com m'imagino que era el propòsit, sinó que alenteixen la peça i allarguen el muntatge fins a les tres hores. Totalment innecessari.

La interpretació de Clara Segura, en el doble paper de Xen Te i el seu cosí Xui Ta, és realment impecable. La força de l'actriu aguanta la peça de principi a fi, i els seus petits monòlegs demostren que està en un moment ideal per aixecar qualsevol personatge que li posin al davant. La resta del repartiment també resulta prou compacte, tot i que m'agradaria destacar la naturalitat i qualitat del mallorquí Toni Gomila, un luxe que hauríem de veure més sovint damunt dels nostres escenaris.

16/02/2019
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Hi ha una bona persona a Sezuan!

La bona persona de Sezuan ens parla de les dificultats per viure en un món ple d'injustícies. La justicia només pot implantar-se adoptant els mecanismes del mal que mira de combatre. La She Te, la bona persona, és premiada pels déus i alliberada de l'esclavitud sexual a què s'ha vist abocada, però la seva missió és ostaculitzada per una societat despietada. Per a resoldre aquesta contradicció Brecht recorre al desdoblamiento, a la máscara: la doble moral.

Broggi posa èmfasi en el contingut religiós de l'obra en el personatge de Shen Te com a figura expiatòria, i en els tres déus absolutament occidentalitzats perquè ens hi puguem sentir inclosos.

D'altra banda, crea una atmosfera vibrant de personatges que vénen i van, una banda sonora suggerent que guanya en els moments instrumentals, i una escenografia imaginativa que col·labora a posar en primer pla la idea del doble.

Només ens queda el dubte de si no valdria la pena deslliurar-se del didactisme de Brecht a l'hora si més no d'abordar el personatge de Shen Te. Clara Segura està magnífica, però la"bona" tipus bleda assolellada sembla poc efectiva avui dia a l'hora d'enfrontar-la a la resta del món.

En qualsevol cas, un dels grans muntatges de la temporada amb molts dels elements recurrents a La Perla que revista un text necessari i absolutament vigent.

03/02/2019
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

El preu de la bondat

Hi ha lloc per a la bondat en aquesta societat? Com ser bondadós amb els altres al mateix temps que lluitem per sobreviure en aquest món? Bertolt Brecht va partir d'aquesta premissa per a escriure aquesta obra que ara Oriol Broggi dirigeix a la sala gran del TNC.

Clara Segura és l'encarregada de representar les dues posicions possibles davant aquesta qüestió, desdoblegant-se en la bondadosa prostituta Xen Te i en el seu cosí empresari al mateix temps. Més enllà de la caracterització, el canvi de personatge de Segura és tan absolut i subtil que un únic gest li bastaria per a recordar-nos en quin personatge es troba.

La primera part de l'obra manca de ritme i resulta una miqueta llarga, ja que es dedica a marcar les regles del joc sense mostrar grans progressions en el personatge. És a partir de la segona part quan Xen Te començarà a prendre consciència que la bondat li impedirà sobreviure, iniciant la seva transformació definitiva i despertant així l'interès del públic. La banda de música en directe també ajuda en el ritme de l'obra, ambientant-la en aquesta exòtica i imaginària Xina.

Un ampli elenc d'actors conforma la figura del cor, un poble que actua com a força antagònica impedint a Xen Te desenvolupar tota la seva bondat. Joan Carreras interpreta al aviador del qual s'enamora la protagonista i que no fa més que confirmar la mesquinesa humana. Altres personatges pròxims al clown, com el aiguader o el policia, doten d'un ingredient còmic a l'obra.

Cal destacar el dramàtic monòleg final de Clara Segura on es descobreix la seva doble personalitat. A més, el director ha volgut incloure una nota a forma de tancament per a suavitzar aquest missatge tan pessimista que Bertolt Brecht ens deixa sobre la humanitat. En definitiva, una increïble interpretació d'un gran text ple de significat, tot i que el resultat final manca de ritme a estones.

02/02/2019
Lola

De la meitat al final molt bé, una obra molt ben montada pero a vegades un tan pesada

23/03/2019
Victòria Oliveros Layola

Fantàstica posada en escena, increïbles interpretacions destacant la realment superba Clara Segura i també la naturalitat i qualitat del mallorquí Toni Gomila, gran presència de música i molt bona direcció amb el segell tan reconeixible del seu director. Un magnífic treball!!. I com a resultat, doncs no podia ser d’una altra manera, una platea plena. Vaig gaudir moltíssim. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/03/07/la-bona-persona-de-sezuan/

07/03/2019
Josep OS

Avui ha tocat anar al TNC per veure aquesta obra de Bertolt Brecht magníficament dirigida per Oriol Broggi. Anava amb moltes ganes perquè l’any 1967 al teatre Romea tenia jo 18 anys, i la vaig veure per Núria Espert i dirigida per Ricard Salvat i em va deixar molt marcat i mai ho he oblidat, aquest va ser el meu inici per l’amor al teatre que amb els anys ha anat in crescendo i ara em té totalment enganxat. Fet aquest comentari, dir que aquest muntatge de Broggi, m’ha semblat extraordinari. Començaré parlant de la posada en escena gairebé sense atrezzo i amb el suport d’unes projeccions que durant tota la representació van passant imatges del cel amb núvols i que aconsegueixen que algunes escenes es converteixin en una cosa màgica i d’una qualitat visual indescriptible arrodonit amb una tènue i aconseguida il·luminació. El vestuari és un altre encert més, molt variat i una barreja de roba oriental, d’època i també actual. I pel que fa a la interpretació, Clara Segura sobre qui recau tot el pes de l’obra, i que es dedobla en dos personatges, Xen Te la dona bondadosa, per després transvestir-se i posar-se en la pell del seu cosí Xiu Ta per defensar-se de la agressivitat del món que l’envolta, magistral. La resta del repartiment 11 actors i actrius que fan un extraordinari treball coral i que a excepció de Joan Carreras (aviador Sun) i Toni Gomila (Aiguader Wang) cadascun d’ells representen més d’un personatge. I per fi la música de la mà de Joan Garriga i tres músics més que interpreten i canten magnífics temes que van de la música oriental al folk europeu. La primera part, no és rellevant però crec que es podria dinamitzar o potser retallar alguna cosa, ara bé la segona és immensa molt més dinàmica i et manté expectant fins a l’últim minut. Teatre amb majúscules i per suposat un imprescindible

03/02/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Acabo de ver una de las obras de la temporada! Estoy seguro de ello!
Por su historia, por su moraleja, por la gran Clara Segura, por Joab Garriga y su banda maravillosa que má han entusiasmado con sus canciones…
No dudéis en adentraros en esa China imaginaria, donde 3 días caminan entre los morrales buscando un atisbo de bondad en la humanidad. La encontrarán a través de la bondadosa Shen Te, una prostituta que les dará cobijo. Ellos le agradecerán el gesto entregándole una pequeña fortuna con la que abrirá un pequeño estanco con el que poder vivir y no tener que volver a la prostitucion.
Pero poco a poco la miseria de los vecinos les obligará a aprovecharse de la pobre joven y de su bondad hasta casi acabar con ella.
Hasta qué punto hay que ser bondadoso y ayudar a los demás? Donde está el límite?
En la Sala Gran del TNC encontrareis la respuesta. O no…

02/02/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Una xerrada amb Oriol Broggi al TNC

Amb motiu de les representacions de La bona persona de Sezuan al Teatre Nacional de Catalunya, el passat dijous 28 de febrer es va oferir una molt interessant xerrada amb […]

2 març 2019

Un viatge a la Xina a la recerca de la bondat

Oriol Broggi dirigeix a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya un dels grans clàssics del segle XX: La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht. Protagonitzada per Clara Segura i Joan Carreras, s’ambienta en una […]

28 gener 2019

Totes les estrenes de gener al TNC

Comença 2019 i els teatres s’omplen d’estimulants novetats teatrals per començar el nou any amb bon peu. En aquest article, us expliquem les propostes que presenta el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) al […]

3 gener 2019

El Teatre Nacional de Catalunya presenta la nova temporada

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat la programació de la nova temporada 2018-2019 i la seva voluntat de continuar, segons han informat en roda de premsa, “com a servei […]

21 maig 2018