Sinopsi

Triar és perdre, és a dir, que no es pot tenir tot. Ho descobreixen els personatges d’aquest muntatge, una proposta de La Calòrica, una companyia jove per la qual el Grec ja va apostar el 2012, quan es va veure al festival L’editto bulgaro, i novament el 2013, quan el Grec va estrenar La nau dels bojos. Ara, Joan Yago i Israel Solà presenten les històries encreuades d’un home que sempre acaba caient de cul, la seva promesa, que no té clar què vol de la vida, una noia que s’acaba de quedar sense feina, un cantautor amb malles, dues atracadores lesbianes i una abella que dirigeix una gran corporació multinacional.

Encara són a temps de tornar a intentar-ho i trobar aquells somnis que han anat perdent a mesura que es feien grans. I ens explicaran les seves històries en els tons més diversos: des del realisme intimista fins a la comèdia negra, tots inspirats, però, en l’univers de les novel·les gràfiques de mestres del gènere que van de Daniel Clowes a Chris Ware. Un escenari convertit en vinyeta s’omplirà de tot l’humor, la violència, la insatisfacció i la ràbia del món contemporani.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Divertida, interessant

Molt "Calòrica" en el sentit que és marca de la casa, però especialment molt ben interpretada pels components del grup que dirigeix Israel Solà. Obra formada per retalls, un compendi d'històries entrecreuades que ens parla de persones que viuen en un societat obsessionada per la por a perdre ocasions, allò que els anglosaxons en diuen Fear of Missing Out. De vegades Joan Yago, el dramaturg, sembla que deixa les coses una mica inconnexes, i és veritat, però de seguida recupera el ritme. Repeteixo, les interpretacions són de molta, moltíssima categoria.

Llegir-ne més.

22/09/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Que n’és de difícil fer-se gran

Bluf va ser un dels espectacles que més vaig gaudir durant el passat Grec i és que La Calòrica s'ha convertit en una de les meves companyies de referència, d'aquelles que, facin el que facin, segur que em tindran a la platea.

Amb l'humor absurd que els caracteritza i una posada en escena àgil, original i amb força mala baba, Bluf reflexiona sobre la feina en un sentit molt diferent de com ho feia la companyia a Sobre el fenomen de les feines de merda. En aquesta ocasió ja no ens plantegem si la feina és o no digna, ara la pregunta és una altra: hem esdevingut el que volíem ser quan fòssim grans?

Un text generacional, que planteja preguntes d'ara mateix i ho fa amb humor, talent i molt d'encert. D'allò més recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

17/09/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El ‘crash’ generacional

La companyia La Calòrica, capitanejada per un cada cop més prometedor Israel Solà, ja fa temps que està començant a fer-se notar en el circuit independent (i, poc a poc, una mica més enllà). Presentada en el Festival Grec d’enguany, Bluf és una sàtira molt divertida dels joves (la generació dels integrants del grup) que han crescut rodejats d’un gran ventall d’oportunitats on triar el seu futur però, per uns motius o uns altres, finalment, no s’han complert les seves expectatives. Estructurada com a comèdia coral, l’obra enllaça diverses històries on els desitjos i il·lusions dels personatges es contraposen a la més dura realitat amb amargura. El sentit de l’humor del seu autor, Joan Yago, està farcit de cruesa però també de besllums de genialitat. Igualment, el seu director manega com vol el joc escènic on actors, vestuari, cançons i escenografia conformen un estrambòtic cabaret ple d’alegria i cinisme. El més interessant de la proposta, però, és l’homenatge que es fa al món de la novel·la gràfica nord-americana dotant l’espectacle d’una estètica molt particular i suggerent. Malauradament, el muntatge funciona millor com a conjunt que vist en detall, ja que no totes les trames tenen el mateix interès ni el seu desenvolupament resulta sempre prou atractiu per un públic, en aquest cas, massa distret per un bon grapat elements visuals.

28/09/2015
Oscar Montserrat Prat

Grata sorpresa al descobrir aquesta obra de teatre i aquesta companyia. És una bocanada d’aire fresc, una obra que t’atrapa des del primer minut amb un sèrie d’històries encadenades on veiem passar diferents personatges que tenen un nexe comú. És una oportunitat magnífica per a reflexionar sobre com vivim i que és la felicitat.

30/09/2015
Hebert Parodi

“Bluf!”, no m’ha acabat de fer i mira que tenia ganes de provar amb La Calòrica. El tema és interessant, aquella època de la vida, quan ja no pots ser ni adolescent etern i te n’adones que no tens el que vols ( i que no saps què vols) i que no només no ets feliç sinó infeliç quan tens tot el que semblaria desitjable; tot això tractat amb humor, si bé gairebé res no m’ha fet somriure.
L’estructura és en forma de molts personatges que apareixen en escenes o vinyetes i vas veient com de connectats estan, tant per relacions creuades com per la insatisfacció vital. Però no m’ha arribat tot i una magnífica escena final. terriblement descriptiva de com de perduts estem pel que fa a què volem de la vida. Alguna història m’ha avorrit i alguna altra estava, al meu parer, poc el·laborada. Les interpretacions són bones, amb cinc actors fent una quinzena de personatges. Els recursos a l’absurd (un home abella) m’han semblat més aviat gratuïts i no aporten més que el toc “creatiu”. Una pena que part de les rialles fossin provocade, a aquestes alçades, per un actor vestit de nena i no tant per la seva divertida i gran interpretació del dubte davant un aparador ple de coses que volem i hem de fer una tria, com a la vida.

26/09/2015
Meritxell Soler Cos

Molt bona! El tema és com bèstia però ens ho hem passat molt bé! gràcies per fer-nos riure!!!

19/09/2015
Maribel Salas López

L’obra genial. Àgil i fresca. Molt bona interpretació per part de tothom. M’he mantingut expectant devant d’aquests quinze personatges que m’han fet riure, emocionar-me, enrabiar-me o fins i tot identificar-me.
Milions de gràcies a la Companyia La Calòrica per aquesta interpretació.

18/09/2015

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Parella i fills o viatge a l’Índia? ‘Bluf’, humor sobre la insatisfacció dels 30

Bluf són “problemes de blancs”, insatisfacció crònica, felicitat mediocre i la sensació que la generació dels joves dels 80 és la que més està patint de la història. Però també […]

16 juliol 2015