La casa de los espíritus

Les idees de perdó, reconciliació i amor amaren una novel·la mundialment coneguda, convertida ara en muntatge escènic.  Aquesta versió escènica de La casa de los espíritus està dirigida per Carme Portaceli, que, de la mà d’un seguit de personatges femenins, s’endinsa en el realisme màgic.

La novel·la d’Isabel Allende es va publicar l’any 1982 i en aquell moment pocs s’esperaven que fos un èxit tan aclaparador. Lectors i lectores de mig planeta han seguit amb delit les aventures i desventures de quatre generacions de la família Trueba, protagonistes d’una trama que repassa, de manera paral·lela, els moviments socials i polítics que van acompanyar la història del Xile postcolonial i que acaben dramàticament amb un cop d’estat i la implantació d’una dictadura ferotge. Una neta que troba els diaris de la seva àvia i comença a escriure la història de la família és el desllorigador de la trama, protagonitzada per diverses dones. Totes tenen noms relacionats amb la llum: des de Nívea fins a Clara, passant per Blanca i Alba. Aquesta última és l’encarregada d’estirar del fil de la història. Ho farà, com apunta Carme Portaceli, posant l’accent en la reconciliació, aplicada tant a un país com a la família protagonista. Perdó i amor van de bracet en aquesta reconciliació, i tot té lloc en una ambientació de somni, una mostra de realisme màgic que, tot i això, no s’estalvia les referències a la vida política per recordar-nos que, sovint, influeix en les nostres vides i les condiciona encara que no hi tinguem res a veure.

Aquesta és una nova adaptació teatral d’una obra que ja havia arribat al cinema de la mà de Billie August i als escenaris amb la dramaturga nord-americana Caridad Svich. Ara, és el torn de Carme Portaceli, una dona de teatre que és la directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional i que ha dirigit el Teatro Español de Madrid entre el 2016 i el 2019. Habitual del Grec Festival de Barcelona, hi ha dirigit muntatges com el Prometeu que va obrir-ne l’edició del 2010, entre molts altres. Ha obtingut nombrosos premis, com ara dos premis Max en l’edició del 2017 per Només són dones.