L’última opera seria de Mozart sota la visió de McVicar i les veus de Remigio i Papatanasiu
El 1791, i en plena composició de La flauta màgica, Mozart va rebre l’encàrrec d’escriure una òpera que festegés la coronació de Leopold II com a rei de Bohèmia. Estrenada a Praga, l’última òpera del catàleg mozartià és una revisitació del gènere seriós, en el context d’un drama ambientat a la Roma del segle i dC.
La passió amorosa i els odis marquen la complexa relació entre Vitellia i Sesto, amb la figura central de l’emperador Tito com a vèrtex de la trama. Per tot plegat, Mozart es rendeix a les convencions de l’òpera seriosa però amb aires nous i amb voluntat regeneradora del gènere.
Torna el gran director escènic David McVicar al Liceu amb un espectacle estrenat al Festival d’Ais de Provença el 2011 i amb un repartiment integrat per especialistes en el cant mozartià.
- Títol original:
La Clemenza di Tito - Autoria:
Wolfgang Amadeus Mozart - Any del text:
- Libreto:
Pietro Metastasio
Caterino Mazzolà - Direcció escènica:
David McVicar - Direcció musical:
Philippe Auguin - Escenografia:
Bettina Neuhaus - Il·luminació:
Jennifer Tipton - Vestuari:
Jenny Tiramani - Música:
Wolfgang Amadeus Mozart - Producció:
Gran Teatre del Liceu
Festival D’Art Lyrique d’Aix-en-Provence 2011