Sinopsi

La companyia La Ruta 40 porta a la Sala Beckett La col·lecció de Harold Pinter, un text traduït per Víctor Muñoz i Calafell en el que la sospita d’una infidelitat fa trontollar dues parelles que es dediquen a l’àmbit del disseny de moda. L’obra, produïda per La Ruta 40 en el marc de els IT Emergents 2015, compta amb la col·laboració en la producció del Grec Festival de Barcelona, Fira Tàrrega i Temporada Alta 2015.

SINOPSI

La col·lecció ens parla de la relació que s’estableix entre dues parelles dedicades al disseny de moda: Harry i Bill i James i Stella. La suposada trobada entre Stella i Bill en un hotel de Leeds una setmana abans que comenci l’acció és el detonant perquè James intenti saber què va passar realment entre ells.

Escrita originalment per a la televisió el 1961, es va representar per primera vegada a l’Aldwych Theatre a càrrec de la Royal Shakespeare Company el 1962.

ART, VERITAT I POLÍTICA

de Harold Pinter

El 1958 vaig escriure això:
“No hi ha gaire diferència entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és fals. Una cosa no és necessàriament veritat o mentida: pot ser veritat i mentida alhora.”
Crec que aquestes afirmacions encara tenen sentit i encara s’apliquen a l’exploració de la realitat a través de l’art. Per tant, com a escriptor encara les recolzo, però com a ciutadà no puc fer-ho. Com a ciutadà he de preguntar: què és veritat? Què és fals?
En el teatre, la veritat sempre és esmunyedissa. Mai no l’acabes de trobar, però la recerca resulta compulsiva. La recerca és clarament el que impulsa l’esforç. La recerca és la teva feina. La majoria de vegades ensopegues amb la veritat en la foscor, topant-hi o tot just entreveient una imatge o una forma que sembla correspondre’s a la veritat, sovint sense ser-ne conscient. Però l’autèntica veritat és que en el teatre no hi ha res semblant a una única veritat. N’hi ha moltes. I aquestes veritats es desafien, reculen davant les altres, es reflecteixen, s’ignoren, es prenen el pèl, estan cegues davant les altres. A vegades creus que tens a la mà la veritat d’un moment, i llavors se t’esmuny d’entre els dits i ja l’has perduda.
[…]
El llenguatge en l’art continua essent una transacció altament ambigua, arenes movedisses, un trampolí, un estany gelat que pot cedir sota teu, l’autor, en qualsevol moment.
Però com he dit, la recerca de la veritat no pot aturar-se mai. No pot aplaçar-se. Ens hi hem d’enfrontar, aquí i ara.
[…]
Quan ens mirem a un mirall pensem que la imatge que ens planta cara s’ajusta a la realitat. Però mou-te un milímetre i la imatge canvia. De fet, estem mirant un ventall infinit de reflexos. Però de vegades un escriptor ha de fer miques el mirall –perquè és a l’altre costat del mirall que la veritat ens mira.

Fragments del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura de Harold Pinter, llegit per videoconferència el 7 de desembre de 2005.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Escrita originalment per a la televisió el 1961, es va representar per primera vegada a l’Aldwych Theatre a càrrec de la Royal Shakespeare Company el 1962.

ART, VERITAT I POLÍTICA

Fragments del discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura de Harold Pinter, llegit per videoconferència el 7 de desembre de 2005.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Pauses i aparences

D’ençà que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2005, Harold Pinter, un dels més influents dramaturgs moderns britànics, s’ha anat convertint, a poc a poc, en un habitual de la nostra cartellera. Recentment, hem pogut veure diferents posades en escena d’obres seves tan interessants com Terra de ningú, L’encarregat o Vells temps. El que hem après, arribats a aquest punt, tant les companyies, com el públic i la premsa especialitzada és que no es tracta pas d’un autor fàcil. La grandesa de Pinter es troba en tot allò que les seves històries no diuen de forma explícita: en les insinuacions, els silencis i el seu joc de veritats, mentides i aparences. La col·lecció és, en aquest sentit, un text molt representatiu de la seva obra, on marquen la pauta les seves frases inacabades, les pauses constants i una temàtica incòmoda d’infidelitats, secrets i parelles en crisi. La direcció d’Albert Pla és, formalment, precisa i dinàmica i, sobretot, aconsegueix l’atmosfera tèrbola que el relat demana. Malauradament, el repte d’omplir de contingut el subtext de la proposta s’assoleix només en part. En diverses ocasions, trobem que els actors reaccionen de forma aleatòria o confusa a situacions que podrien haver-se treballat de forma més definida. En qualsevol cas, només l’intent ja resulta prou estimulant i, a vegades, val més la pena córrer un risc amb un Pinter que escollir escriptors més amables que, un cop representats, potser no ens aporten tant.

08/11/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Interessant

Per l'obra i la manera d'enfocar-la. Pinter centre la peça en la recerca de la veritat, quasi res, i ens embolica en la hipotètica relació extra conjugal de dos dels personatges, però en realitat l'autor ens la fot i els espectadors acabarem reescribint el final nosaltres o anant a casa sense tancar-lo. Bon plantejament d'una obra complicada amb una posada en escena senzilla però eficaç, sense complicacions, a la italiana, amb dos ambients i "el carrer" al mig. Penso que ha funcionat bé, amb una bona direcció que ha fet que el que deien els actors ens ho hàgim cregut, tot i saber que ens estaven enganyant.

http://bit.ly/1S53qeE

26/10/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

De silencis i altres dificultats

La col·lecció s'inscriu en la primera etapa de l'obra de Pinter, per la qual cosa sembla que encara s'estaven assajant alguns dels trets més característics del seu estil: els diàlegs inconclusos, els silencis, el joc entre veritat i mentida... En obres posteriors, com La traïció o Vells temps, apareixeria de nou el tema de la infidelitat però sempre com un element que en fa disparar d'altres. A l'obra que ens ocupa, en canvi, no s'acaben de veure els danys colaterals del suposat engany, i suposo que la direcció d'Albert Prat no ha acabat d'extreure tot el suc a una peça tan etèria i esmunyedissa com aquesta. La interpretació és un altre dels esculls, ja que no tothom sap omplir els silencis... potser una de les assignatures més complicades per a qualsevol actor. Sigui com sigui, crec que val la pena acostar-se a la Beckett, ja que els espectadors descobriran un text poc conegut de l'autor i també a la Companyia La Ruta 40, que en els últims temps s'està guanyant un nom dins del nostre panorama teatral. La temporada passada, sense anar més lluny, van ser els responsables d'un dels èxits sorpresa, El llarg dinar de Nadal.

24/10/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

La inseguretat d’un Pinter

La Col·lecció va ser la primera parada del nostre recorregut per la Fira de Tàrrega; aquesta va ser la meva valoració.

Quantes expectatives un Pinter!, l’especialista en el teatre de la inseguretat.

La col·lecció és una història que gira al voltant d’una hipotètica o no relació extra conjugal esporàdica. Pinter ens presenta dues parelles i la història d’una possible infidelitat. L’obra està envoltada de misteri, i ens fa pensar en més d’una possibilitat. Els personatges juguen amb la veritat en benefici propi. Fantasies i obsessions, gelosies i odis, realisme i misteri, elements molt típics de les obres de Pinter.

El text és fantàstic, amb un llenguatge quotidià dins de la incoherència de situacions grotesques i rellevants.

L’escenografia està representada en dos habitatges separats per un carrer on hi ha una cabina de telèfon.

Les interpretacions en general un pel fluixetes, per no dir que alguna fins hi tot poc creïble.

Llàstima de la mala sonoritat de l’espai, motiu pel qual ha sigut molt difícil de seguir el text en molts moments. Que el personatge que interpreta l’Alberto Díaz parlés d’esquenes al públic mentre parlava per telèfon, no ha ajudat gaire per poder sentir el que estava dient en aquell moment.

Penso que amb una mica més de rodatge pot arribar a ser un espectacle dels imprescindibles.

01/10/2015
Joaquín Arias

La mentira es uno de los ejes fundamentales en las obras de Pinter y el centro de ‘La col.lecció’, una sarta de engaños, juegos verbales e historias que podrían —o no— haber sucedido. Tal vez no es la pieza más brillante del autor, que sería más ambicioso en obras como ‘Vells temps’, pero serviría como ejempo primigenio de todo el estilo que desarrollaría después. El montaje, impecable, de La Ruta 40 respeta la frescura del texto, donde mentir es un divertimento que se muestra como un espejo roto que, en sus múltiples pedazos, refleja todas las partes, a veces distorsionadas, de una misma realidad. La propuesta escénica, con dos escenarios que ofrecen dos vidas paralelas, resulta muy acertada y el trabajo actoral es excelente: Alberto Díaz, contenido, tenso, siempre a punto de saltar, y Sergi Torrecilla, ambiguo y lleno de matices. Una obra donde la mentira construye una historia que simplemente podría haber sido. Y una interpretación que, dentro de esta mentira, respira verdad.

02/11/2015
Hebert Parodi

Però, La Ruta 40 no poden fer una obra “normal”? preguntava en broma un dels grans companys devoradors de teatre amb qui vaig poder gaudir de l’obra. Doncs, afortunadament, no. “La col·lecció”.
Mentides i veritats. Veritats amagades darrera mentides. Mentides reflectides en el mirall de la veritat. La veritat només té una dimensió? La mentida que necessitem creure’ns, passa a ser veritat? Ambient plenament tensionat, claustrofòbic en el tedi diari i amb una violència soterrada, no només física, que amenaça amb esclatar en qualsevol moment. I tot això sense histrionismes, ni fàcils recursos (Alberto Diaz torna a aconseguir transmetre molt fàcilment un mal rollo de por).

18/10/2015
JOSEFINA ESTREMERA SOLÉ

Una obra rodona: el guió, la interpretació dels quatre personatges i la posada en escena. He sortit molt satisfeta i amb ganes de llegir quelcom d’en Harold Pinter.

17/10/2015

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

Francesc Casadesús afronta el seu quart Festival Grec com a director amb optimisme i ambició. En aquesta edició proposa un viatge a l’Àfrica a través de la seva cultura, amb […]

27 maig 2021