Big Bang

Minut 1. Tot un paisatge conegut: entrada a la sala de teatre, seure’s a la cadira, fosc i llum a l’escenari. Minut 2: ja te n’adones que serà una experiència molt diferent si vens amb les expectatives de veure teatre a l’ús. Minut 3: Et fas plenament conscient que comença tota una experiència per a tots els sentits. Minut 4: a deixar-se portar i fluir amb la proposta, composada per múltiples petites propostes, i del que va sorgint amb les entrades i sortides, no sols dels actors i l’actriu, sinó també d’un públic actiu que posa la seua part “d’actor/ actriu” en aquesta composició.

 

Una proposta arriscada, molt cuidada i equilibrada, pel que és fàcil entrar en la complexitat que representa tanta senzillesa. Ring, ring, ring. Teló que s’obre. Transites d’un escenari a un altre, d’un sabor a un altre, d’una textura a una altra, d’una perspectiva a una de diferent i d’emoció en emoció. I així no sols alimenten el paladar amb la proposta gastronòmica i les begudes, sinó que alimenten un imaginari que en moltes persones adultes ha anat aprimant-se i aprimant-se cada vegada més, fins quedar-se raquític i sense força. Alimenten reaccions front a situacions que ens treuen de la zona de confort, però d’una manera suau i gens extrema. Sols un poquet, el suficient per a que no surtis indiferent d’aquí.

 

Posen a sobre l’escenari (pantalla, vestíbul, taula, cadires,...) un ampli ventall de suggeriments visuals, físics, textuals, auditius, gustatius...per a gustos ben diversos, amb una interpretació orgànica, directa i neta que facilita molt arribar a deixar-se portar sense posar barreres, gaudint de l’aventura.

 

Una proposta arriscada molt cuidada i equilibrada que deixa amb un bon sabor de boca...i d’ulls...i d’oïda, i ...de cos!

Una combinació de poesia, teatre i performance que deixa pas a la trobada social enmig de l’obra. Els seus freqüents “entreactes” no permeten viure l’experiència com a individu, sinó que obliga a compartir amb el grup, amb la resta de persones que aquell dia han decidit anar al mateix lloc que tu. T’obliga a no ignorar el teu entorn, cosa que fem de manera freqüent. Una posta que trenca amb l'estructura clàssica, una experiència diferent. Pot agradar més o menys, però el regust és llarg i intens.

Entreactes que en primer moment sembla que et distanciïn de tot el muntatge, però un cop avançat, els moviments escènics van sortint del suposat escenari. Un joc d’olors, objectes, vi i menjars, acompanyen les diferents poesies. Un espectacle sensorial gràcies a les intervencions plàstiques de Savina Tarsitano.

Tres intèrprets, en Jordi Font, en Toni Mas i l’Eva Ortega, porten 11 poesies a escena des d’una perspectiva còmica; o els poemes ja portàvem incorporats el gènere… Poemes que juguen sobretot amb l’ús del llenguatge poètic, un llenguatge diferenciat de l'escènic.

Un espectacle que requereix anar amb el fulletó a la mà, és molt necessari si no es vol perdre el fil dels poemes. Un final on totes les disciplines s'ajunten per culminar amb el poema Pluja de Joan Cavallé.