La extraña pareja

Ara fa 20 anys que es va estrenar la versió de La extraña pareja al Teatre Borràs de Barcelona on, per primera vegada, coincidien Joan Pera i el ja malauradament desaparegut Paco Morán. D’aquell històric espectacle que va aguantar en cartellera més de cinc anys, va néixer una de les parelles còmiques més cèlebres i rentables del teatre català. Basant el seu humor en la improvisació, la química entre actors (per sobre del ritme i el text) i la barreja d’idiomes, l’èxit es va prolongar en altres tres espectacles: La jaula de las locas, Mamaaá i Matar al presidente amb el que semblava que el viatge havia conclòs. No obstant això, el mateix director de l’original, Angel Alonso, i Joan Pera han decidit ressuscitar l’espectacle escollint el gran actor Antonio Dechent com a substitut de Morán. Andalús com ell, la proposta tracta de repetir les jugades que tan bé van funcionar llavors, rescatant gags que havien nascut espontàniament amb Morán i que recuperar ara resulta gairebé un exercici de mal gust. Cal dir que Joan Pera continua en plena forma com a actor i no ha perdut en tot aquest temps el seu carisma ni la seva gran vis còmica. Però la química amb Dechent resulta artificial i, a més, sentint-ho molt, ja no té l’edat apropiada per interpretar el personatge: un recent divorciat que no hauria de tenir més de cinquanta anys. El gran problema és que tot això no serveix ni com a exercici de nostàlgia, ja que, inevitablement comparat al bon record col·lectiu, pot arribar fins i tot a deprimir. Si de veritat s’hagués volgut recuperar l’esperit d’aquella vella comèdia americana, es podia haver escollit un altre text de Neil Simon, per exemple, The Sunshine Boys, on Joan Pera s’hauria lluït més fent, a més, un paper concorde a la seva edat. Ara bé, per un projecte així, s’ha d’estar disposat a assolir nous reptes i aquí sembla que tot plegat és més aviat una qüestió de calés.