Sinopsi
Un bailaor que ha combinat el seu art amb les formes més noves de la dansa contemporània convida a pujar a l’escenari artistes dels estils més diversos i organitza una festa que, com la vida, és, a la vegada, celebració i guerra.
A Israel Galván l’hem vist incorporant al seu flamenc tècniques, passos i idees que procedeixen de la dansa teatre o de la dansa contemporània. I aquesta voluntat de repensar la pròpia manera de ballar a partir de la manera de ballar d’algú altre, de ballar amb d’altres fugint alhora de les coreografies de grup, el porta ara a compartir escenari amb vuit artistes ballarins i músics. Ells posen en comú els seus talents a la vegada que es rebel·len contra l’espai i el temps, en una festa que és, alhora, guerra i rebel·lió. S’expressen amb un llenguatge propi fet de la suma de tots els llenguatges que utilitzen: el de la dansa contemporània i el del flamenc, el de la performance, el de les onomatopeies i els sons guturals, el de les paraules dites en els idiomes més diversos…
Sí, aquest és un espectacle polifònic construït a partir de la recerca de la màxima llibertat pròpia d’Israel Galván; de les investigacions en el món del folk i el rock de la violinista, cantant i ballarina Eloísa Cantón; del talent a la guitarra d’Emilio Caracafé (un dels molts artistes nascuts al barri de Las 3.000 Viviendas, a Sevilla); del flamenc tradicional del bailaor (i pianista, cantaor, percussionista, i palmero) de Cadis El Junco; de l’art del bailaor de Màlaga Ramón Martínez; dels paisatges invisibles que el cantaor i estrella de la música independent Niño de Elche crea amb la veu i la guitarra; de la combinació de dansa contemporània, teatre físic i butoh de la japonesa Minako Seki; de la presència imponent de l’artista gitana Uchi; de la veu de l’artista tunisiana Alia Sellami, formada en música àrab, lírica i jazz… Totes aquestes veus i presències formen part d’una festa escènica que parteix del flamenc però que troba tota la seva força en la diversitat.
