La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)

La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)

Santiago Fondevila, crític teatral, es converteix en dramaturg per proposar un exercici metateatral que dirigeix Ramon Simó: La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga). Els protagonistes de l’espectacle interpreten un xou de caràcter amateur: una obra de teatre que retrata el comportament i el tarannà ideològic i humà d’un rei, una reina i de la seva cort (secretari de defensa, jutges…) que volen jutjar els legítims desitjos de tot un poble.

Sinopsi

La gran farsa és un espectacle sobre un judici que té la sentència escrita des del principi. Una imatge distorsionada fins a l’esperpent d’una justícia sotmesa al poder polític. Una partitura que reflecteix l’obcecació de la radicalitat, l’estupidesa de la repressió, el menyspreu dels drets humans i la inutilitat d’un sistema polític al servei dels dogmes de fe.

Idioma:
Català
Sinopsi

La gran farsa és un espectacle sobre un judici que té la sentència escrita des del principi. Una imatge distorsionada fins a l’esperpent d’una justícia sotmesa al poder polític. Una partitura que reflecteix l’obcecació de la radicalitat, l’estupidesa de la repressió, el menyspreu dels drets humans i la inutilitat d’un sistema polític al servei dels dogmes de fe.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 3
  • Adela Bordanova
  • Lourdes Marti
  • Josep OS
Articles relacionats
Teatre polític, el pleonasme

Teatre polític, el pleonasme

En una extensa entrevista publicada el 2015 a Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, Juan Mayorga afirmava que “el teatre és la més política de les arts, i ho és per tres raons: perquè es fa […]

Enllaç copiat!