La llista

Del Canadà passant per La Brutal ens arriba aquest monòleg de Jennifer Tremblay, premi Governor General’s Performing Arts 2010. Una dona fa llistes aparentment banals de les coses que ha de fer. Laia Marull és aquesta dona, dirigida per l’actriu Allegra Fullton, protagonista del muntatge original.

Obra per a una actriu. Una dona que esquiva la vida. Frases curtes, que ens descobreixen el seu món interior, configuren la trama i ens ajuden a descobrir la vida d’Ella i el perquè del seu remordiment. Un text d’abast universal en què es reflecteix una societat cada cop més allunyada de les coses essencials, perduda en les obligacions quotidianes i desconnectada dels fets més senzills. Una possibilitat de canvi. Un relat en format de llista.

LES PARAULES DE LA DIRECTORA

Vaig tenir el meu primer contacte amb l’obra de Jennifer Tremblay l’any 2010 precisament amb La llista, guanyadora del premi Governor General’s, quan em van demanar d’actuar-hi al Nightwood Theatre de Toronto. Posteriorment, l’any 2014, vaig realitzar-ne la seqüela, The Carousel, produïda pel mateix teatre. Totes dues van ser estrenes mundials en llengua anglesa. I totes dues van ser un gran èxit i em van portar a una profunda comprensió de la veu teatral de Jennifer Tremblay.
Després, La llista s’ha traduït a molts idiomes i muntat en molts països de tot el món, però fins avui encara no s’ha fet ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol.
La llista és un monòleg rigorós, exigent i atractiu que explica, de manera poètica, la història d’una dona que pateix una situació terrible en el nostre atrafegat món modern. Mentre fa equilibris per fer compatible la vida familiar, el matrimoni, el deure i el plaer, un fet posa en dubte el seu món acuradament construït. Veurem com ha de desmuntar els supòsits que té d’ella mateixa. Finalment, el seu dilema és un retrat bell i captivador d’una de les facetes de la dona d’avui. Aquest paper exigeix una gran actriu.
Conec la Laia Marull des de fa més de deu anys. La vaig conèixer quan estava filmant a Mont-real i ens vam fer amigues. Com que totes dues som actrius, la nostra conversa sovint ha estat sobre els interessants mons on ens trobem immerses com a intèrprets; tant els interiors com els exteriors. Després d’haver-ne fet tres, sé que fer un monòleg és un dels ritus de pas de qualsevol gran
actor, essent l’experiència un gran mestre, i sens dubte una manera de créixer com a intèrpret. Coneixent l’obra de la Laia i la seva persona, crec que està en el moment perfecte per fer aquesta peça.
El meu interès per dirigir-la radica, sobretot, en explicar aquesta història fascinant amb aquesta actriu meravellosa. Per explicar aquesta història. Per crear amb la meva col·lega Laia. Per fer una bonica obra d’art. Veig aquesta peça feta amb senzillesa, amb projeccions minimalistes, so i llums en un escenari gairebé nu, posant el focus en la intèrpret i en el text.
Allegra Fulton