La mala dicció

La mala dicció és la darrera obra de la trilogia de la Cia. Indi Gest que rellegeix les obres de Shakespeare. Aquesta pren Macbeth com a punt de partida per posar en escena una al·legoria sobre el poder de la paraula i el deliri de la imaginació.

La mala dicció completa la trilogia encetada per La caiguda d’Amlet (o La caiguda de l’ac) (2007) i seguida de L’empestat (2015), fruit d’una personal relectura de les tragèdies de Shakespeare. Si la primera es va influenciar de Hamlet i la segona de La tempesta, aquesta darrera creació perverteix Macbeth, i trasllada, a dia d’avui, no tant el tema de l’ambició per posseir el poder, sinó la manera com actuem posseïts per aquest.

Estem sota els efectes d’un encanteri que ens fa viure encegats pel capital —istme actual entre el dalt i el baix, entre el bé i el mal—. I, per gràcia geogràfica i l’evident polaritat, ens ha tocat tenir el poder i la il·lusió de llibertat. I amb aquests hem jugat: dominats pel poder i eternament insatisfets, tant, que n’hem abusat, i els nostres crims innombrables han dut el món al límit del col·lapse.

Conscients, ara, vivim temps de remordiments, i a la nit sentim malsons que ens arrenquen el son. Un cop destruït el món natural, sols ens queda aquest món abarrotat del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver dut la mà a l’addicció.