La màquina Hamlet és un dels textos més icònics del teatre contemporani europeu. 10 anys després de Hamlet de Shakespeare, Projecte Ingenu s’enfronta a la seva versió postdramàtica: la de Heiner Müller.
Sinopsi
Hamlet s’interpreta a si mateix en l’intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l’època de Shakespeare…, s’interpreta a si mateix en el present, en el nostre present més immediat. De fet, Hamlet s’està interpretant a si mateix ara, davant nostre.
I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l’interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies… I encara res té sentit.
Hamlet s’interpreta a si mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l’última gran evidència… res té sentit, res ha tingut sentit, res tindrà sentit…
Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit… i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l’ha oprimit. El món ha canviat… Ara la protagonista és Ofèlia.
