
Sinopsi
Dir el que pensem pot ser un objectiu inassolible, pot convertir-se en un camí ple d’obstacles i confusions, pròpies o externes, del que és real i del que no ho és, del tu i del jo…, o pot ser un acte d’extrema senzillesa. Magí Serra crea La mesura del detall a partir de l’experiència viscuda de la mort d’una persona molt important, un referent, el seu pare, mort el 2013 a causa d’un càncer. Aquesta experiència el porta a confrontar-se amb ell mateix, i el camí que iniciava com un dol el porta a un viatge personal, a una introspecció.
SINOPSI
La peça transcorre en un espai de confusió, on l’intèrpret es confrontarà amb les seves limitacions, mentre intenta distingir on acaba el dol i comença el viatge personal. En aquest entorn inestable, en molts moments, el seu únic referent per seguir endavant serà el gest de cada instant. Aquests pensaments es posen a escena a través d’un moviment funcional, amb una finalitat. Així des del gest més simple i petit fins al més complex i gran, l’intèrpret construeix una estructura amb fil, pals i pesos que es troba en un delicat equilibri, com un castell de cartes.
Dir el que pensem pot ser un objectiu inassolible, pot convertir-se en un camí ple d’obstacles i confusions, pròpies o externes, del que és real i del que no ho és, del tu i del jo…, o pot ser un acte d’extrema senzillesa. Magí Serra crea La mesura del detall a partir de l’experiència viscuda de la mort d’una persona molt important, un referent, el seu pare, mort el 2013 a causa d’un càncer. Aquesta experiència el porta a confrontar-se amb ell mateix, i el camí que iniciava com un dol el porta a un viatge personal, a una introspecció.
SINOPSI
La peça transcorre en un espai de confusió, on l’intèrpret es confrontarà amb les seves limitacions, mentre intenta distingir on acaba el dol i comença el viatge personal. En aquest entorn inestable, en molts moments, el seu únic referent per seguir endavant serà el gest de cada instant. Aquests pensaments es posen a escena a través d’un moviment funcional, amb una finalitat. Així des del gest més simple i petit fins al més complex i gran, l’intèrpret construeix una estructura amb fil, pals i pesos que es troba en un delicat equilibri, com un castell de cartes.
- Direcció:
Magí Serra - Escenografia:
Maria Bartrons - Il·luminació:
Joana Serra - Vestuari:
Maria Bartrons - Música:
Fèlix Cuc