La meva violència és un text inspirat lliurement en l’obra de John Osborne Look back in anger, que a casa nostra es va conèixer amb el títol Amb la ràbia al cos. Es tracta d’un encàrrec que Produït per H.I.I.I.T ha fet al director i dramaturg Llàtzer Garcia.
De l’obra original ens quedem el seu esperit, irat i inconformista, amb uns personatges que es neguen a ser hipòcrites, a viure com zombis, personatges que prefereixen patir perquè en el patiment es reconeixen com a humans.
Produït per H.I.I.I.T, companyia integrada per Laura Daza i Roger Torns, ha decidit comptar aquest cop amb una visió externa per tal de poder submergir-se en un treball actoral hiperrealista, cru i acurat. Per això compten amb en Llàtzer Garcia, autor i director amic amb qui tenen afinitat i coincidències en la manera d’entendre el fet teatral i el treball en escena, i que en els seus muntatges busca aprofundir en l’ànima, els desitjos i les raons dels personatges des d’una austeritat allunyada de l’espectacularitat imperant.
NOTES DE DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ
Look back in anger, l’obra teatral de John Osborne –que a casa nostra es va conèixer amb el títol Amb la ràbia al cos- és el text que més ha influenciat la meva escriptura. La pols, Sota la ciutat o Els somnàmbuls contenen referències més o menys explícites a aquesta obra de 1956. No és fàcil explicar la passió que et desperta alguna cosa determinada, sobretot si és una passió que es manté amb els anys i que de tant en tant hi tornes perquè allà hi ha les preguntes -que no respostes- que intentes provocar amb el teu teatre. Crec que el que puc dir és que sempre m’ha atret poderosament la fúria, la urgència i la poesia que desprèn tota l’obra. El seu personatge principal, Jimmy Porter, és un dels més incòmodes, contradictoris i turmentats que ha produït la literatura dramàtica. Un personatge violent, lleial, maltractador, ferotge i d’una gran sinceritat, que ataca sense pietat el seu temps, la seva societat i els que l’envolten. I amb una ferma convicció: sense l’acceptació del dolor no som éssers humans. En molts sentits no és allò que se’n diu un personatge exemplar… però des de quan volem veure només vides exemplars a l’escenari?
Sempre he volgut fer el meu propi Lock Back, però mai acabava de trobar ni el quan ni el com. Així doncs, quan Produït per H.I.I.I.T em van proposar treballar amb ells, ràpidament va néixer La meva violència.
La meva violència no és una versió fidel a l’original. Ni tan sols és una versió; és un text nou inspirat en l’obra d’Osborne, del qual n’agafa l’essència, per parlar de persones que no volen o no saben adaptar-se a un món que cau a trossos, a un món que no se’n surt. En Jimmy passa el seu testimoni a la Judit, una jove dominada per la ira – l’anger de l’original- de la qual no sembla que vulgui desfer-se’n. I vol que domini a tothom que comparteix el seu mateix sostre, ja sigui la seva estimada Lara o el seu company Sebi. Però la ira de la Judit és quelcom necessari en aquest món nostre si no ens volem convertir en una mena de zombis cools, en uns éssers sotmesos a l’apatia i la paràlisi. Com diu Raül Garrigasait, al seu imprescindible assaig sobre la ira: “La força de la ira és massa gran per renunciar-hi. És perillós i contraproduent reprimir-la, perquè la ira sorgeix d’una preocupació fonda i real, d’una relació intensa amb una cosa que ens toca de molt a prop; reprimir això és com tallar la nostra relació amb el món.” Les presències que apareixen a la nostra obra utilitzen la ira per continuar preocupant-se per les coses, per seguir sentit-se vius. Es deixen guiar per la seva ira, indignació i, sí, la seva violència. Malgrat la probabilitat que els acabi explotant a la seva pròpia cara.
Llàtzer Garcia
