La mujer esqueleto (Eskeleto Anderea) és una peça de teatre físic, interpretada per l’artista de dansa butoh Ainhoa Alberdi amb direcció artística d’Orland Verdú.
Basada en el conte ‘La Dona Esquelet’, inclòs en el llibre Dones que corren amb llops de Clarissa Pinkola, l’obra recorre aquest relat inuit per endinsar-se en l’enfrontament amb la naturalesa de la Vida / Mort / Vida de l’amor com un cicle de naixement, desenvolupament, declivi i mort, seguit sempre d’un renaixement.
Una peça poètica, onírica i intensa que, de la mà d’Ainhoa Alberdi, ens porta a submergir-nos en el regne nocturn de la Sra. Mort i renéixer a la riba de la Sra. Vida en un cicle etern de regeneració, creixement i esperança. Són la Sra. Mort i la Sra. Vida, la mateixa persona?
Sinopsi
Per a què l’ésser humà pugui viure i lliurar la seva lleialtat a l’altre de manera sàvia, protectora i sensible, cal que s’enfronti amb allò que més tem. No hi ha manera d’evitar-ho. Cal anar a dormir amb la Sra. Mort. Per poder crear l’amor durador, es convida a un tercer participant: la Dona Esquelet.
Quan s’abraça a la Dona Esquelet, estimar vol dir estar al costat d’algú. Quan veiem la fràgil ferida de l’ésser estimat és quan emergeix a la superfície la vella calavera. Estimar vol dir llavors quedar-se quan totes les cèl·lules criden: ‘Arrenca a córrer!’.
La poeta mexicana i mística Rosario Castellanos escriu a propòsit del lliurament a les forces que governen la vida i la mort: ‘Doneu-me la mort que em falta’. Tot no té valor sense la mort. La cultura ens anima sovint a llançar a la Dona Esquelet des del penya-segat.
Un món sense ànima fomenta la ràpida i desesperada recerca del filament capaç de cremar perennement i a partir d’ara. Integrar la Dona Esquelet a la vida exigeix temps: temps per buscar-ho i temps per portar-ho a la vida. ‘Es va tapar el nas i va saltar a l’aigua’.
