La mujer más fea del mundo és una declaració d’amor a la lletjor, un crit a la revolució, a la batalla, a la guerra. Perquè ara ha arribat el moment de reivindicar la lletjor i cremar tot la resta.
En aquest espectacle s’analitza sarcàsticament el paper que el cos físic exerceix en el món i com aquest està encadenat al grau de felicitat al que una persona pot aspirar. Però no només es parla i s’investiga sobre el cos, sinó que és un anàlisi profund sobre la lletjor. La revolució de la lletjor.
Sinopsi
Una dona.
Despullada.
Al terra d’un lavabo.
El buit al bell mig de Madrid… o potser de Barcelona.
Una dona jove, una dona normal, amb una vida normal i un dolor incisiu a l’estómac. El dolor inherent de l’ésser humà.
Una sobredosi de la vida mateixa. Sobreprès a causa de massa cultura Kitsch, barata i plena de plàstic. Una persona resultant del consumisme més tòpic d’aquest segle XXI a la recerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort.
Aquest és el resultat de la barreja de les vides d’Ana Rujas i Bàrbara Mestanza.
Després de 28 intents de sinopsi, de 28 intents per explicar el què veuràs entre aquestes quatre parets, de 28 intents per explicar el què volem explicar, la companyia La otra bestia ha pres la decisió de simplement expressar això:
LJKAESNDZNDSCKJhkjnljxdnslkjdbalkjABLJBlkjbkjhVSXHJBLAJSBFKND!!!!!!
