La naturalesa i el seu tremolor

“Entre las máximas que tendrá a mano y hacia las que te inclinarás, figuran estas dos: una, que las cosas no alcanzan al alma, sino que se encuentran fuera, desprovistas de temblor, y las turbaciones surgen de la única opinión interior. Y la segunda, que todas esas cosas que estás viendo, pronto se transformarán y ya no existiran”. Marco Aurelio.

Sociedat Doctor Alonso, pretenen fer-nos qüestionar, i reflexionar sobre las veladures a través de las quals es reprodueix i multiplica la visibilitat i la representació. Son veladures opaques, espesses, que neguen la possibilitat d’imaginar vida al darrera.

La naturalesa i el seu tremolor és una visita pausada a la realitat, que a partir de les eines del teatre, el cos, el pensament i el cinema, volen revelar un altre realitat, despertant en l’espectador les possibilitats de percepció que el facin mirar, desxifrar i comprendre d’una altre manera; invitant-lo a endinsar-se en la seva fantasmagoria.

Espectacle itinerant.

Els espectadors vam percebre la realitat del que observàvem i el que sentíem, a través d’uns auriculars que ens van donar al començament d’aquesta curiosa proposta teatral. Tot i que anàvem en grup, va ser una experiència individual, ja que cada persona rep i percep de diferent manera les coses que veu. El recorregut, es realitza en diferents espais, tan interiors com exteriors.

Comencem el recorregut... Una veu ens planteja les següents preguntes: Ser o conèixer? Què coneixem quan coneixem? Hi ha algun coneixement sobre un punt de vista?

Ens aixequem i comencem a caminar. Música, sorolls ambientals. Beethoven, Bach, música d’orgue, soroll de focs artificials, el so del motor d’una moto,..., el silenci.

Entrem quasi a les fosques, i passegem entre milers i milers d’objectes, mobles i restes de material escènic. Cadires, taules, maletes, fustes, instruments,... apilonats i classificats. Objectes que van ser i seran part de l’escenografia d’alguna obra de teatre. Coses i objectes sense ànima, que un dia van tenir vida i que esperen a les fosques tornar a ser transformades. Silenci i foscor. Totalment a les fosques, escoltem el silenci.

Caminem. De cop tornem a estar rodejats d’objectes, nous, vells, de segona ma, estem als Encants. Observem. Ens parem i ens fixem amb aquells que no es saben observats. Aquest és el món real. Quina és la diferència?

Objectes, natura transformada. Que és real i que és ficció?.

Al final hem escoltat com pensava Kant ( subjectivitat), Descartes (certesa), Nietzsche (Individualisme), Marx (materialisme), Sartre (existencialisme) ,Hegel (idealisme). I nosaltres, que en pensem?

Cadascun de nosaltres hem de treure les nostres pròpies conclusions.

Ha estat una experiència si més no curiosa. Diferent. Molt recomanable.

*** 1/2

Es tracta d'un passeig interactiu, en el que als espectadors se li subministra uns auriculars per poder disfressar la realitat que els envolta, mitjançant un comandament itinerant que és dirigit per una persona que camina al costat dels participants d'aquesta experiència.

Entenem que el que se'ns ha volgut mostrar, és la manera de com es pot desvirtuar la realitat del nostre entorn amb una manipulació dels sentits.... però sincerament els missatges que ens intentaven transmetre no els hem acabat d'entendre... i la cara dels que ens acompanyaven en el nostre "tour" eren tot un poema.

Sincerament, aquesta proposta ens ha decebut força; segurament és que ja coneixíem els magatzems dels soterranis en una altra visita guiada... i no ens ha sorprès en aquesta nova visita... encara menys, quan ho hem fet ara a les fosques; la part més interessant ha estat la passejada pels Encants... però això ho podem fer en qualsevol moment i amb tota tranquil·litat, sense haver de seguir les indicacions de ningú. Una llàstima.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gqa