Sinopsi
Manuel de Pedrolo va ser un atent catalitzador dels principals corrents escènics que s’estaven produint en el panorama internacional mentre Catalunya vivia sota el pes del franquisme, unes estètiques que ell va contribuir amb força a difondre en la nostra literatura. Així, el gruix del seu teatre es decanta per uns jocs metafòrics estimulants que denoten una marcada influència de Sartre i Camus, així com del teatre al·legòric de Beckett, Ionesco i el primer Pinter.
A la comèdia La nostra mort de cada dia, la visita de la Mort per endur-se la filla petita d’una família burgesa posarà en crisi els equilibris d’una llar acomodada per la mediocritat de les seves rutines. Mentre la filla adolescent s’enamorarà perdudament d’aquest jove seductor que és l’encarnació de la Mort, els progenitors faran tots els possibles per protegir la criatura amenaçada, fins i tot provaran de bescanviar la nena per l’àvia, la qual tampoc es mostrarà gaire conforme als plans familiars.
En aquesta peça de caire sainetesc i rerefons existencialista, amb personatges fulletonescs que són alhora receptors de grans conflictes espirituals, com ara la inconfessable fascinació adolescent provocada pel binomi eros i thanatos, Pedrolo planta la llavor del seu futur teatre de clar compromís polític en què no abandonarà mai la interrogació metafísica.
