Sinopsi

Un text d’Alberto Conejero, Premi Ceres 2015 al Millor Autor Teatral, que ve de presentar-se al Centro Dramático Nacional, inspirat en la vida de Rafael Rodríguez Rapún –un estudiant d’Enginyeria de Mines, secretari de la Barraca i company de Federico García Lorca durant els últims anys de les seves vides. Una vibrant peça que plantejar interrogants sobre la naturalització del nostre passat més recent i el destí dels oblidats a les cunetes de la Història.

SINOPSI

Una habitació d’un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es conèixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d’un compte enrere que potser s’acabarà a la matinada amb la mort d’un dels dos. Un secret encobert de remordiments i un nom que ressona per les parets de l’habitació: Federico. Només queda la custòdia d’uns documents i manuscrits com un últim gest d’amor.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

L’amistat preval sobre les idiologies

Aquesta obra està inspirada lliurement en la figura de Rafael Rodríguez Rapún, estudiant de mines, secretari del teatre universitari La Barraca i company de Federico García Lorca en els últims anys de les seves vides. Rodríguez Rapún va morir un 18 d'agost de 1937, amb 25 anys.

Som testimonis de la trobada de dues persones que encarnen dues visions diferents, un és guardià de l'altre, porta una creu al coll i un fusell. A mesura que van posant paraules a les seves culpes van apropant-se, es comuniquen i s’acaben necessitant a poc a poc per acabar fosos en una gran abraçada.

Una vibrant i emotiva proposta que continua plantejant interrogants sobre el nostre passat més recent i el destí dels oblidats. Els dos actors, Daniel Grao i Nacho Sánchez han estat nominats als Premios de la Unión de Actores y Actrices 2016, per aquest espectacle. Han estat unes interpretacions molt convincents que ens han emocionat fins a la llàgrima.

Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gt8

29/02/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Emotiva enteresa

La figura de Federico García Lorca és, gairebé amb total seguretat, la més influent de la història recent del nostre teatre. No només per la seva obra, magnífica i perdurable, sinó també pel tràgic final de la seva vida i el que la seva mort va significar pel record del nostre passat vergonyós. La piedra oscura és un text sòlid que mostra una cara poc coneguda dels fets, tractats amb certes llicencies però molta sensibilitat i respecte. A través de la figura de Rafael Rodríguez Rapún, company sentimental de Lorca que va ser assassinat un any després que el poeta, el dramaturg Alberto Conejero crea una peça de tarannà clàssic, a estones molt emotiva però, bàsicament, esfereïdora. La tristesa que impregna la trama difícilment es pot esquivar. Però tant l’autor com el seu director, Pablo Messiez, tenen l’habilitat de caminar a poc a poc sobre les ferides de l’ànima que posen davant dels nostres ulls: amb pas ferm però sense cap pressa. D’altra banda, el seus dos actors fan una composició de personatge valenta i plena d’enteresa on, sobretot, Daniel Grao destaca per la seva serenitat. Es tracta però, no ens enganyem, d’un muntatge petit que pretén servir d’homenatge a la memòria i de denúncia de les injustícies que encara arrosseguem. En aquest sentit, resulta tan contundent, necessari i efectiu com, a la seva manera, complaent.

21/02/2016
Joaquín Arias

POEMA DE GUERRA. Si hubiera una nueva guerra, habría que salvar este texto. Como ya demostraron novelas como ‘El lápiz del carpintero’, de Manuel Rivas, la tragedia de la guerra civil golpea más duro cuando nos fijamos en una de sus miles de pequeñas historias personales que, más allá de las palabras y los hechos, nos ayudan a humanizar un gran conflicto y a cerrar heridas que, a pesar de las décadas, aún no han cicatrizado.
La estructura de la obra y su enfoque son clásicos, algo justificado por la potencia del conflicto, el de un prisionero condenado a muerte al que solo le preocupa salvar los versos de su amado. Es texto puro, sin artificios, y de ahí que el primer monólogo resulte chocante, aunque no tarde en seducirte y convencerte: ojo, lo que vas a ver es lo que pasó y no hay mejor manera de contarlo, así, como en una obra de hace años. Porque así lo exige el tono de la Historia. Y de la guerra. Prima el silencio largo, que sirve para subrayar la incomprensión ante una guerra que está sucediendo y que nadie puede parar. Priman las frases aprendidas, dichas con dolor en medio de unos versos lorquianos, que traslucen belleza y tragedia.
Podría hablar solo de Lorca y de su relación con Rodríguez Rapún, encallándose en un alegato de la homosexualidad, pero en realidad Conejero va más allá: ‘La piedra oscura’ evidencia la estupidez de una guerra fratricida y sus consecuencias en las dos formas de vida de sus protagonistas, las dos Españas, simbolizadas en los sueños rotos de un artista y en los que no se cumplirán de un muchacho de campo. El carcelero daría su vida por vivir lo que ha vivido el reo; el condenado da su vida para que su carcelero tenga un futuro plagado de versos. El choque de esos dos mundos aún no superados se instala en la garganta en forma de grito sepultado en una cuneta.
Y el resultado es que se aprende más de la guerra civil viendo esta obra que leyendo mil libros de historia.

22/02/2016
Ana P.F.

Encara emocionada, pel text, pels actors, i per aquests silencis…pocs directors s’atreveixen. Imprescindible

19/02/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

L’últim gran amant de Lorca, al Teatre Lliure

La piedra oscura és el títol d’una obra de teatre de Federico García Lorca, de la qual només se’n coneixen l’inici i els personatges i on, sembla, el poeta havia […]

19 febrer 2016