Sinopsi

La Ratonera d’Agatha Christie al Teatre Apolo

Després de 62 anys triomfant ininterrumpidament a Londres, arriba a Barcelona La Ratonera d’Agatha Christie! Més de 10 milions d’espectadors, més de 20 000 representacions, 300 actors i diversos records Guiness l’avalen.

Agatha Christie, la indiscutible Reina del Misteri, ens sorprendrà amb el seu major clàssic teatral al seu més pur estil que mai envelleix… 8 personatges aïllats accidentalment a la Mansió Monkswell; es cerca a l’assassí que sembla estar entre ells…i res és el que sembla!!

Durada:
150 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

La Ratonera d’Agatha Christie al Teatre Apolo

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 18

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

“Tres ratoncitos ciegos”, un mort, falten dos…

Ahir vaig assistir a l'estrena de l'obra "La ratonera de Agatha Cristie" al Teatre Apolo. Abans de començar a parlar de la trama, voldria donar les gràcies a tota la Organització perquè, a part de donar-nos de beure i menjar a tots els assistents, s'ho varen currar molt amb els decorats del Hall (hi havia Photocall, Ambientació "terrorífica"...) i el personal extra que varen contractar per disfressar-se de "morts". Us explico... potser estaves prenen-te una copa de cava a la barra del restaurant i et passava pel costat una minyona súper pàlida amb les mans plenes de sang... Com si estiguesis al túnel del terror, vaja! (però sense que t'espantin)... Per tant, en aquest sentit, els volia felicitar ja que he assistit a moltíssimes estrenes i penso que aquesta ha estat una de les més encertades i que més s'han adaptat al concepte de l'obra. Dit això, he de dir que tot i que es tracta d'una novela policíaca ahir em vaig divertir molt amb "La ratonera de Agatha Cristie" intentat esbrinar qui dels vuit personatges que surten a escena és l'assasí. Jo em sentia ahir com si fos un detectiu privat o estigués visquent un cas propi del gran Colombo o la Jessica Fletcher ja que comences a fer les teves suposicions i al final quan es descobreix el pastís et quedes (almenys en el meu cas) molt sorprès pel resultat. Obviament, no us vull xafar l'argument de l'obra i molt menys us revelaré que passa al final (a més, ja ens amenacen quan surten a saludar que no ho fem si no volem acabar a l'altre barri)... però si us diré que heu d'anar a viure l'obra en directe, de debò, no us la podeu perdre per res del món. La tensió entre els personatges creix per moments i la interpretació de tots ells és brutal. Cap us deixarà indiferent, tots ells tenen la seva peculiaritat forma de ser i semblen sospitosos del crim fins al final. Així que si voleu una nit misteriosa assistiu a la Mansió de Monkswell Manor i deixeu-vos atrapar pel suspens.

06/03/2014
Christian González
Teatre Barcelona

Una nit a la Mansió Monkswell

Presentar un clàssic amb un llegat tan important al món teatral és una aposta ben arriscada, però l'escenari del teatre Apolo no s'ha quedat curt i, sens dubte, ha deixat el teló ben alt. Suspens, intriga, secrets i terror s'allotgen a la casa d'hostes del matrimoni Ralston el dia de la seva inauguració i tots junts construeixen una trama perfecta que porta a l'espectador a passar dues esplèndides hores intentant resoldre el cas d'un assassí que ha aconseguit aterroritzar a tots els clients de la Mansió Monkswell. Recomano encaridament viatgar a Londres per unes hores i vivistar aquesta increíble mansió.

També podeu consultar la meva opinió a AllBarcino.

11/11/2014
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Per Agatha Christie no passa el temps

Hem anat a l’estrena de La Ratonera i hem trobat a tothom, del món del cinema, de la televisió, .. i no era per menys.

Ens trobem amb un relat d’Agatha Christie, i amb poques paraules vol dir caure en l’engany a l’hora de resoldre un assassinat. I el públic li agrada segons les primeres impressions. Amb les pistes que van donant durant les més de dues hores, tothom diu la seva.

No ens enganyem, és una obra clàssica i pot pecar de ser massa clàssica per segons qui. Però això és la màgia d’aquesta obra, de mica en mica ens anem introduint en l’argument i ens deixem emportar.

Per la resta, força bé. És una d’aquelles obres que podria estar en la cartelera barcelonina i omplir setmana darrera setmana. Ara li queda el més complicat, fer que els espectadors tinguin ganes d’assistir i gaudir d’un dels assassinats més representat en un teatre.

...i molt més

06/03/2014
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El joc de la sospita

Aquells que se sentin decebuts després de veure La ratonera és que mai han llegit res d’Agatha Christie o bé, directament, no els agrada i, potser, no ho sabien. L’escriptora anglesa nascuda al 1890, va publicar gairebé 80 novel·les i desenes d’històries breus on repetia una vegada i una altra el mateix mecanisme fins arribar a convertir-lo en un veritable subgènere: el whodunit (Qui ho ha fet?). Plantejat com un joc, es tracta de presentar-nos un assassinat, una sèrie de personatges sospitosos i tot un seguit d’indicis que ens ajudaran a endevinar (o no) qui ha estat el culpable. Aquesta vessant de la ficció policíaca posa en primer terme l’enigma, per davant, fins i tot, de la coherència i la versemblança. La posada en escena de Víctor Conde sembla conscient de que l’important és el trencaclosques i opta per potenciar el misteri amb subratllats musicals, canvis d’il·luminació i certa rigidesa en les actuacions que, en qualsevol altre cas, podrien fregar el ridícul, mentre que aquí s’accepta com autoparòdic i, per tant, part de la diversió. D’igual manera, hem d’assumir les trampes narratives, l’il·lògic comportament dels personatges en certes situacions, els clixés i la resolució de tota la trama en els darrers cinc minuts perquè així es com funciona aquest joc. Com a tal, adornat amb una estètica entranyable i petits tocs d'humor anglès, funciona de meravella. No per casualitat, aquesta mateixa obra porta 62 anys representant-se a Londres ininterrompudament.

30/03/2014
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Rigidesa en un clàssic de la intriga

Sembla impossible que una obra de teatre pugui aguantar 62 anys ininterromputs sobre els escenaris, però com anuncia la marquesina d'estil antic del St Martins Theatre de Londres, "La ratonera (The mousetrap)" porta, de moment, aquests anys allà, cosa que l'ha convertit en un punt turístic més de la capital britànica. Tot i això, un cop vist el seu muntatge homònim del Paral·lel, és molt dubtós que aquest fet es repeteixi a la nostra ciutat i molt més encara en l'actualitat. De totes formes, aquesta versió compta amb diversos factors que li poden donar una bona empenta comercial i que l'ajudarien a passar una bona temporada a la ciutat comtal.

El muntatge que se'ns presenta al Teatre Apolo té la voluntat de ser fred i de recórrer a un estil marcadament clàssic, tot aconseguint recrear l'atmosfera de les novel·les d'Agatha Christie. Malgrat això, el rigidisme amb el que es veuen forçats a actuar els intèrprets impedeix que aquests puguin abordar més a fons els seus papers. Evidentment, això pot suscitar tant crítiques a favor com en contra, però potser aquest rigidisme es podria haver flexibilitzat una mica, tot conservant la fredor i el classicisme escènic, fet que sens dubte hauria agilitzat la seva posada en escena. D'altra banda, el pas dels anys es noten en aquesta obra, ja que els espectadors ja es troben curtits en el gènere i l'han vist evolucionar. Tot i això, sempre es agraït tornar a revisitar els clàssics i, en aquest cas, realment sembla que viatgem al passat i que assistim a una representació feta l'any 1952, en tots els sentits.

12/03/2014
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Per a amants dels misteris

Si devoreu novel·la negra, esteu enganxats a les sèries de policies o no podeu viure sense descobrir els secrets i els misteris de tots aquells que us envolten, no us podeu perdre La ratonera. No només perquè sigui un gran clàssic d'Agatha Christie sinó perquè alguna cosa ha de tenir un text per portar 62 anys a la cartellera londinenca.

Al Teatre Apolo trobareu un repartiment amb moltes cares conegudes que donen vida a una sèrie de personatges (alguns de ben extravagants) que us faran dubtar de tot i de tothom. És cert que el muntatge sembla una mica massa esclau de la seva edat i que en alguns moments la posada en escena podria ser una mica més moderna, però la intriga esta tan ben tramada que és fàcil oblidar-se de tot i submergir-se en l'argument amb l'esperança de ser el primer en resoldre l'enigma.

Jo no vaig aconseguir-ho. I vosaltres?

Més informació (en castellà)

09/03/2014
Alba Puig
Teatre Barcelona

Un ambient gelat d’Agatha Christie.

Amb una escenografia molt correcta i una ambientació glacial que se't clava als ossos, comença l'obra La Ratonera. El fred que senten els personatges que queden atrapats dins la mansió Monkswell, va calant en el públic poc a poc, fent que entris en la història i que vulguis descobrir més que ningú, qui amaga què.

L'obra gira al voltant del matrimoni Ralston, tot i que en aquesta versió de l'exitosa obra, qui més destaca en la meva opinió són els personatges que giren al seu voltant. Un ampli ventall de personatges molt característics que aporten color a l'espectacle. Un gran descobriment de l'actor Joan Amargós fent de Christopher Wren, aportant molta naturalitat i aire fresc dalt l'escenari.

Cal destacar de manera molt positiva el joc que es crea entre els assistents a la mitja part. Moltes són les parelles o amics que aprofiten els 10 minuts de pausa per contrastar opinions sobre qui és realment l'assassí i qui està implicat en la història. Aquest petit parèntesi de descans fa que tornis a l'obra amb una sinopsis feta al cap, que no cal dir, que la magistral Agatha Christie et desmonta en l'última escena.

Una vegada més, la gran escriptora Agatha Christie ens demostra que ningú com ella per allargar un suspens fins a final i deixar a l'espectador amb la boca oberta.

06/03/2014
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Un festival de l’engany

"Nos encantan las mentiras si están dichas de verdad". Es un vers d'una cançó de Love of Lesbian, que defineix molt bé perquè vaig al teatre i perquè confio cada quatre anys en un polític: perquè em fascina que m'enganyin, que em menteixin bé, m'enredin, i jo, conscient que tot plegat és una farsa, jugui a creure-m'ho.

La Ratonera és un festival de l'engany on presencies un assassinat i jugues durant dues hores a ser el detectiu. Les pistes les tens als teus nassos però no creguis que serà fàcil saber qui és el criminal de la Mansió Monkswell. Et recomano fer una porra amb els teus acompanyants i convidar a una cerveseta a qui endevini l'assassí.

MOLA: El sentit de l'humor tan british que et farà riure continuament, la posada en escena peliculera –BSO inclosa– i la companyia d'actors. Tot i que tots estan fantàstics i tenen els seus moments de glòria, s'enduen la palma Ferran Carvajal –detectiu– i Joan Amargós –jove excèntric–. Memorables.

NO MOLA: Poqueta cosa negativa a destacar... Un final poc rodat que millorarà en les properes funcions (he vist la segona representació) i que el crit quan descobreixen el mort sigui enregistrat –això em va fer rabieta–. En tot cas, cap d'aquestes coses espatlla dues hores intenses del millor entreteniment, intrigues i misteri d'Agatha Christie!

03/03/2014
Alba Casaramona i Gual
Teatre Barcelona

Un parany poc efectiu

La Ratonera arriba a Barcelona després de 62 anys triomfant a la cartellera londinenca. Un repartiment ple de cares televisives com la Mariona Ribas (l’entranyable Marta de El Cor de la Ciutat) o en Xavier Bertran (el ja mític Lo Cartanyà) és l’encarregat d’acollir-nos a la inhòspita Mansió Monkswell. Al més pur estil Agatha Christie, la intriga està servida: quin dels vuit personatges en escena és l’assassí?

Sens dubte, la premissa és d’allò més atractiva, però a la pràctica personalment em va deixar un regust agredolç. Un inici visualment potent feia presagiar dues hores d’espectacle trepidant, però malgrat la indiscutible entrega dels actors, una sensació persistent de manca de fluïdesa em va impedir endinsar-me de ple en la trama. Fins i tot se’m va fer llarga!

Les causes? Potser una direcció massa focalitzada en el text, que en alguns moments anava en detriment de la frescor i el potencial (un tant desaprofitat) dels actors. Està clar que una peça del 1952 no es pot transformar –ni cal– en la més avantguardista de les propostes de la cartellera, però el valor de portar de nou a escena un clàssic de la talla de La Ratonera rau en alliberar-la de l’esclavatge del pas del temps. En aquest cas, i des del meu punt de vista, no s’acaba d’aconseguir.

De coses positives, però, s’hi troben. Per exemple, dos descobriments: l’actor Joan Amargós i el seu fantàstic treball en el paper del jove excèntric, i la terrorífica animació a càrrec de la companyia La Fresca al hall de l’Apolo. Talent teatral dins i fora d’escena!

10/03/2014
Àlex Martínez Vidal
Teatre Barcelona

Llarga i lenta

L'escenografia, il·luminació i vestuari em van fer viure l'aïllament i el fred que abraça la història d'Agatha Christie, però se'm va fer un espectacle llarg i pesat. No sóc un expert en teatre, però si que m'agrada la novel·la negra i certament La Ratonera no va mantenir la meva atenció més enllà dels 15 minuts inicials. L'intenció és bona, però crec que una producció tan ambiciosa hauria de mesurar millor el tempo: realment les dues parts (d'una hora cadascuna...) la fan eterna i el ritme em sembla, en una paraula, antic. El text ho és? D'acord, però crec que caldria adaptar-lo al 2014 o al 1990 com a mínim. Si no, lluny d'aconseguir que l'espectador quedi 'atrapat' a La Ratonera, només aconseguirem que perdi l'interés. Destacar l'ambient de l'estrena creat per la companyia de teatre La Fresca, que va reencarnar a una Agatha Christie tot escribint al hall de l'Apolo i altres personatges de les seves novel·les rondant l'espai.

10/03/2014
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Misteri massa formal

Tot i conèixer el desenllaç, tenia moltes ganes de veure aquesta versió d'un dels arguments més famosos d'Agatha Christie. Ja se sap, però, que a vegades les ganes juguen a la contra... En el programa de mà i en diferents espais del teatre llueixen els 62 anys d'aquest muntatge teatral que triomfa a Londres ininterrompudament, però lluny de fer-li un favor crec que els anys acaben pesant-li a la proposta. L'enginyeria dramàtica de la peça ha quedat molt antiquada... i no parlo de les regles del joc que té tota obra de misteri, sinó del llenguatge i de la fusteria teatral.

D'altra banda, la proposta de Victor Conde és excessivament formal i no acaba d'extreure del televisiu i extravagant repartiment tota la força que caldria. Ho deixa tot en mans de les paraules i de l'argument, que com és d'esperar en aquests casos guarda una sèrie de trumfos de gran efecte. Però a vegades no n'hi ha prou amb això. Els espectadors volem alguna volta més; no ens conformem amb el teatre de 1952.

Sigui com sigui, s'ha de reconèixer la gran tasca del Teatre Apolo vers un teatre popular i d'entreteniment. Si fa unes setmanes parlava de l'homenatge al Paral·lel i al vodevil català que suposava la reestrena del "Don Juan Tenorio" del Pera, ara haig de reconèixer la voluntat de recuperar el teatre de crims i misteri, una tradició del teatre barceloní... ara ja molt oblidada.

09/03/2014
Elizabeth Garcia Perez

Interpretar novela de Agatha Christie debe ser difícil, pero creo que esta versión esta bastante bien lograda. La música le da el toque “ágil” y entretenido. Los actores bien en general. Me ha gustado, sorprendida gratamente.

12/01/2015
Cristina Zaragoza

M’he oblidat, però la valoro amb un 5!!

21/12/2014
Cristina Zaragoza

Molt recomanable si t’agrada l’estil Agatha Christie! És molt lleugera però manté la intriga i l’atenció durant tota la representació.
A nosaltres ens va agradar molt la decoració i la representació dels actors. Però sobretot, el que més ens va agradar va ser l’ambient del teatre al llarg de tota l’actuació i durant el descans, al qual tothom estava especulant sobre l’assassí. Va ser molt molt divertit i molt molt interessant!!

21/12/2014
Neus Mònico Fernández

Personalment no ´m’ha agradat gaire, tot hi que és una obra distreta i té el seu punt misterios.
L’escenografia i vestuari molt adient a l’època a la que correspon,em va agradar molt.
Les interpretacions, les hem trobat un pel fluixetes; tot hi que en Joan Amargós i l ‘Isabel Rocatti, ens han agradat molt.
No hi estem del tot d’acord amb la direcció amb la que s’ha fet aquest muntatge.
De totes maneres són sensacions nostres, que no tenen perquè ser les correctes, simplement a nosaltres no ens ha acabat de convèncer.
Pot ser n’esperavem més d’aquest clàssic.

14/04/2014
Llorenç Prats Canals

M’ho he passat bé. Havia llegit tants comentaris dient que era llarga i avorrida, que he passat una bona estona. Potser hi ha contribuït el fet que a la mitja part he endevinat l’assasí i anava jugant amb l’argument. Perquè al capdavall es tracta d’això, és un joc, d’aquells antics com el Cluedo, però si et deixes portar és entretingut. El muntatge és digne i amb una escenografia una mica més lluïda de les que veiem de la crisi ençà, cosa que s’agraeix. Els actors estan correctes, tot i que saben que no estan fent el paper de la seva vida, i això es nota. Hi ha hagut una escena amb una de les actrius que una mica més i me l’escanyen de debò, el “salvador” devia estar distret, estones de dicció rutinària, algun error de lletra (i mira que ja fa dies), una direcció molt convencional… segurament és més apropiada per la Gran Via de Madrid que no pas per Barcelona, si els perdonen l’accent català…!
Gràcies, macos, m’heu fet passat una agradable tarda de diumenge.

30/03/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

He ido con mucha emoción a ver “La Ratonera”. me encantan los relatos de misterios y soy fan de las novelas de Agatha Christie y no había tenido el gusto de ver esta tan famosa obra de teatro que lleva tantisimos años por las carteleras del mundo.
La he disfrutado muchisimo!! He puesto todos mis sentidos intentando averiguar quien era el asesino y finalmente tengo que reconocer que no he acertado, jajaja.
No soy un buen detective… jajajaja
Como punto negativo tengo que comentar alguna actuación un tanto forzosa de alguno de los componentes del reparto que chirriaba un poco.
Pero a pesar de esto creo que es un gran divertimento para toda la familia. Larga vida a la Ratonera!!

14/03/2014
Mireia Gamell

Vam anar-hi diumenge i en vaig sortir molt satisfeta. Una bona posada en escena, molt de cinema negre, una excelent iluminació i escenografia, i una història que atrapa i fa participar del misteri, l’engany i de jugar a ser detectiu, tot regat amb tocs d’humor anglès que sobretot a la primera part de l’obra van fer-me riure força. Tot i no ser gaire fan d’Agatha Christie i les seves trampes a vegades massa forçades/faltes de credibilitat, la trama de La Ratonera em va atrapar. Un 10 pel treball dels actors, que van aconseguir que em cregués uns personatges rocambolescs, que em traslladés durant 2 hores a dins de la mansió Monkswell i que disfrutés cada minut de l’obra. La recomano.

04/03/2014