La realidad

En la línia de l’estil absurd de duets d’humor clàssics com Tip i Coll o Faemino i Cansado, Los Torreznos ens presenten el seu nou espectacle on l’acció poètica es barreja amb el surrealisme i el contingut pseudofilosòfic. El muntatge és senzill, honest i directe. Juga els seus elements amb claredat. El seu objectiu, aparentment, és reflexionar sobre la interpretació de la realitat en contraposició a la ficció i l’art, burlant-se, en certa manera, de la ridiculesa de certes actituds intel·lectuals i dels tòpics de reflexions de cafeteria. La peça troba els punts més divertits en l’acidesa de la seva crítica però, per la resta, resulta repetitiva, amb un ritme deliberadament estancat en els seus bucles i el seu to anticlimàtic. Es tracta d’una proposta original malgrat que, més que aportar un discurs a la conversa (en positiu o negatiu), opta per ridiculitzar les narratives ja existents i parodiar el contingut del tema escollit. Potser, per tractar-se d’un xou essencialment verbal, amb poques accions i molt limitat a la paraula, el seu excés de nihilisme pot arribar a saturar. En qualsevol cas, tot i que la dinàmica amb el públic només funciona en part, l’escena final amb les pastanagues i la cinta adhesiva és un desenllaç atractiu que eleva notablement el conjunt.