La rebel·lia possible

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d'estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l'any 2007 a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis.

Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa i la protagonitza la companyia Anònima.

Un conte que ens parla d'algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l'idealisme enfront del pragmatisme.

García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica. A partir d'aquí, cinc dels sis actors interpreten una vintena de personatges entorn de tres històries, una persona que lluita per apostatar i reclama de l'església que el donin de baixa de "les seves llistes", un pare que reclama un tractament per a la seva filla anorèxica, i una dona que reclama inútilment que li arreglin la casa i que constructora i asseguradores es posin d'acord. García s'ha convertit en el model a seguir i en el líder involuntari de totes aquestes reivindicacions.

La posada en escena i les interpretacions de TOTS els actors ens fa properes unes històries que ens arriben a commoure i ens generen les ganes de creure que realment les petites lluites no són inútils i tenen futur.

Si voleu llegir la nostra crònica sencera, només heu de Clicar AQUÍ

Des de fa gairebé una dècada, malauradament, la rebel·lia social i l’inconformisme són temes que acostumen a estar en el debat general degut al gran impacte que la crisi econòmica ha causat en la nostra societat. La rebel·lia possible és un text que tracta, en forma de sàtira costumista, el tema de la lluita i la indignació tot i que des d’una mirada una mica ingènua. Escrita per Javier G. Yagüe i Luis Garcia Araus, originalment, l’any 2007, resulta evident que el pas del temps i els esdeveniments mundials no han jugat a favor d’aquesta història centrada en detalls quotidians que, per molt molestos que siguin, són anecdòtics al costat de les grans injustícies a les quals assistim diàriament. Malgrat això, la posada en escena d’aquest muntatge és àgil i dinàmica i el seu repartiment el defensa de manera solvent i entusiasta. En alguns moments, aconsegueix ser divertida, especialment, quan intervé el personatge de Joan Sureda, actor amb un carisma cada cop més reivindicable. En qualsevol cas, la proposta arrisca massa en la barreja de diferents tons i formats narratius que, de vegades, no acaben d’encaixar i s’esforça en transmetre un cert missatge a base de maniqueismes que fan que, en conjunt, perdi molt d’interès. Amb un punt de vista més rigorós, afegint matisos a les diferents situacions i posant en el punt de mira el sistema i els fils invisibles del capitalisme en comptes de caricaturitzar la suposada maldat o indiferència de teleoperadors, metges i d’altres treballadors, el resultat hauria estat, probablement, molt més satisfactori.

Amb un text amb més demagògia de la que seria desitjable i un argument que més que cridar a la rebel·lia convida a la queixa constant, La rebel·lia possible presenta uns personatges que se suposa que lluiten pels seus drets però que en realitat no són capaços d'identificar els autèntics enemics.

Amb una posada en escena simple i despullada i unes interpretacions correctes, La rebel·lia possible és un espectacle que pot arribar a escalfar els ànims però que no aporta solucions. Una llàstima.

Més informació a Somnis de teatre