La revelació 1.0

Vivim connectats constantment. De fet, quan no estem connectats sembla que estem perduts, que ens falta alguna cosa. Aquesta dependència del smartphone ens connecta a la societat en un moment en què com a individus estem més sols que mai. En aquesta era de la informació i comunicació globalitzada som, més que mai, els blancs perfectes per a la manipulació, la desinformació i l’ús indiscriminat dels nostres pensaments, les nostres rutines i les nostres idees. I és que tan se val que hàgim rebut milers de correus electrònics donant a conèixer les noves polítiques de privacitat de les nostres dades personals -les quals hem cedit, amb cert desconeixement, per obtenir serveis o informació-, la veritat és que estem venuts. Des del moment en què parles d’un tema amb un amic i, de sobte, al teu mur de facebook t’apareix un anunci relacionat amb allò que has mencionat i que mai havies buscat pel teu telèfon. A tots ens ha passat.

Ens venen les grans companyies de comunicació i els governs d’arreu que, per estar segurs, per mantenir l’estatus de seguretat en la societat, calen aquests controls, aquest invasió de la teva privacitat. I si algú intenta destapar draps bruts o utilitzar els mateixos canals per denunciar delictes flagrants dels més poderosos, llavors, aquella persona és enemiga del món.

Sempre hi ha haguts “traïdors” que han destapat corrupcions i delictes de governs i grans corporacions. Amb l’era digital, a aquests personatges se’ls hi ha donat el nom de whistleblowers i, d’aquests, n’hi ha tres que han destacat especialment: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Aquest obra rescata diàlegs, situacions i documents reals de l’activisme d’aquestes tres persones. El creador de Wikileaks va publicar, entre altres, documents aconseguits per la soldat Chelsea Manning que denunciaven l’actuació del govern dels Estats Units en guerres com la de l’Afganistan o Iraq. Snowden, per la seva banda, era una analitzador de la CIA que va denunciar, a través de periodistes, el programa Prism de la NSA de vigilància massiva a través d’Internet a tot el món.

En aquesta obra, Jorge-Yaman Serrano aconsegueix explicar un tema tan complex d’una manera clara i planera, filant les tres històries al llarg del temps, al mateix temps que contextualitza la importància dels fets i proposa una reflexió al públic que –assabentat o no d’aquestes notícies- surt de l’espectacle conscient i advertit d’aquesta realitat i amb ganes d’informar-se més de la societat de la informació.

El text és part fonamental d’aquesta producció, per la dificultat que suposa tenir al públic enganxat al fil narratiu d’una història com aquesta. Rubén Atmetllé (Assange), Cristina Gàmiz (Manning) i Jordi Andujar (Snowden), tan en els seus papers principals, com els secundaris en la resta d’històries, aconsegueixen transmetre el tarannà de cadascun dels personatges a qui donen vida. Atmetllé és, amb diferencia, qui manté en alerta a l’espectador amb la seva gestualitat, la seva presència a l’escenari però, sobretot, amb la passió que li posa a cada paraula en vida d’Assange, el seu convenciment en la veritat traspassa diàlegs i pantalles. Gàmiz ens fa estremir en els pitjors moments de Manning i ens transmet esperança en tot el seu relat. Andujar desapareix rere Snowden i, com ell, ens deixa un sentiment agredolç.

La posada en escena, sòbria, tècnica i funcional ens ajuda a comprendre el context de la història i els petits detalls que se’ns poden escapar de l’actualitat.

En conjunt, una producció que funciona a la perfecció, amb una història real i crispant que hauria de ser explicada arreu. Jo ja espero amb ànsies “La revelació 2.0”.

Jorge-Yamam Serrano ha fet un salt espectacular des de Camargate fins a La revelació. Ha passat d’una peça massa estàtica i que tenia més de documental que de trama activa, a una obra dinàmica, trepidant i rodona, que sembla ben bé un thriller politicotecnològic. A través de tres escenes en què parlen els tres protagonistes, Assange, Manning i Snowden, La revelació retrata el periple dels whistleblowers, aquells que denuncien els abusos de poder, perquè disposen dels mitjans per fer-ho —tenen accés a documents classificats—, però sobretot, perquè volen fer-ho —tenen ètica personal i un coratge a prova de bomba per fer front a tot tipus d’adversitats.

La revelació és teatre documental, polític? Podríem dir que sí, però va molt més enllà d’aquesta etiqueta. Malgrat que el programa de mà adverteix que tots els diàlegs que hi surten són reals, sembla ben bé un thriller fruit de la imaginació d’algun autor de best-sellers. Per recordar-nos que la història sempre es repeteix, en un punt intermedi de l’obra, l’autor recula 400 anys i ens mostra l’escena en què Galileu va abjurar de les seves teories científiques perquè la Inquisició no el condemnés. Galileu no feia política, però sí que alterava de manera radical l’ordre establert per l’Església, que fonamentava la ciència en la teoria geocèntrica aristotèlica.

La revelació és una obra punyent, dura, però molt dinàmica i sobretot, que incita a la reflexió. És una obra contra l’abús de poder i la indefensió de la població davant qualsevol forma de poder —públic o privat—, que fins i tot en democràcia, ens pretén controlar amb sistemes tecnològics sofisticats dels quals ningú no queda al marge a partir del moment que tothom porta un mòbil a la butxaca.

A mi que no m’interessa gaire el teatre polític, La revelació em va semblar una obra brillant i incisiva, que commina a preguntar-nos si realment vivim en el millor dels mons.

“La Revelació 1.0” es una versió actualitzada de “La Revelació” que es va estrenar al Festival Grec 2018 a l’Espai lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, en la que s’ha incorporat noves informacions sobre la polèmica detenció de Julien Assange i la de Chelsea Manning.

Es tracta de teatre documental.

El text és el resultat de més de dos anys de recerca i investigació de la periodista Neus Molina i Jorge Yamam-Serrano. Tots els diàlegs, documents, imatges i situacions són del tot reals.

La representació està estructurada en tres escenes. Els protagonistes de cada escena són tres dels whistleblowers ( alteradors, denunciants​, informadors, filtrador​s, delators)​ més coneguts i importants a nivell mundial. Julian Assange (Ruben Ametllé), Chelsea Manning (Cristina Gàmiz) i Eduard Snowden (Jordi Andujar).

L’objectiu d’aquest projecte era tractar el tema dels “alertadors” a través de les seves pròpies històries, profunditzant en el fenomen de les filtracions d’informació, els diferents tipus de censura moderna, la corrupció, l’espionatge digital, la crisi dels mitjans i del periodisme, la llibertat d’informació i d'expressió.

És del tot sabut que alguns governs fan servir eines d’espionatge a la xarxa per identificar dissidents o activistes, altres limiten l’accés a internet i les xarxes socials, i d’altres opten directament per tallar-ne la connexió.

El món digital representa una gran amenaça per els interessos d’alguns dirigents, per això bloquejar internet o arrestar una persona per un post a Facebook comença a ser quelcom cada vegada més freqüent. El que em sembla molt preocupant és que tinguin el poder i la immunitat de poder-ho fer impunement.

Però el que m’ha semblat més fort de tot, és que Google estigui implicat en aquesta trama, utilitzant pàgines web secretes per  recopilar informació privada de milions d’usuari per després vendre-la. Aquesta realitat ens porta a reflexionar sobre quin ús se li dóna a la suposada llibertat de la que gaudim a internet.

 

**** 1/2

- Julian Assange és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks (pàgina web que publica documents e imátges generalment filtrades per fonts no identificades públicament, amb la finalitat de desvetllar escàndols i casos de corrupció considerats d’interès públic). No va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Després que WikiLeaks publiques el material de Manning, les autoritats nord-americans van començar a investigar WikiLeaks i Assange per perseguir-los per espionatge.

Actualment es troba detingut al Regne Unit després que sortís la notícia que el Govern d’Equador havia decidit deixar-lo de protegir.

 

-Chelsea Manning (nascuda el 17 de desembre de 1987) és un soldat de l'Exèrcit dels Estats Units que va ser acusada de múltiples càrrecs: violar la Llei d'Espionatge, robatori de propietat del govern,... després que proporcionés material classificat a la pàgina web WikiLeaks sobre les guerres d’Irak i Afganistan. Va ser acusada de 22 càrrecs, incloent-hi informació de la defensa nacional a una font no autoritzada i ajudar a l'enemic. Entre els documents que va poder enviar al portal WikiLeaks hi havia un vídeo (“Collateral Murder“(asesinato colateral))on es pot veure un helicòpter de les forces estatunidenques matant a 12 civils (entre ells, dos periodistes) a Bagdad en 2007; en aquest mateix vídeo també es poden escoltar algunes converses comprometedores. Aquí us deixo l’enllaç del vídeo https://commons.wikimedia.org/w/index.php?title=File%3ACollateralMurder.ogv

Actualment està detinguda per negar-se a testificar en contra d’Assange.

-Edward Joseph Snowden (Wilmington (Carolina del Nord), 21 de juny de 1983) ex analista de la CIA y la NSA. Va ser conegut com a revelador que va transmetre a la premsa informació classificada sobre el programa PRISM i XKeyscore de la NSA, que compren una vigilància massiva d’internet arreu al món. El Departament de Justícia dels EEUU ha classificat la participació d’Snowden en el programa de vigilància PRISM como un «assumpte  criminal» i està acusat d'espionatge i robatori de propietats del govern.

Actualment es troba exiliat a Rússia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara, una nova versió actualitzada amb el nom de LA REVELACIÓ 1.0, i que, segons ens han explicat a la roda de premsa, han incorporat les novetats sobre la polèmica detenció de Julien Assange i posteriorment la nova detenció de Chelsea Manning, que es nega a declarar contra Assange. Segons ens expliquen, l'estat espanyol hi ha tingut molt a veure en la retirada d'asil polític a Assange per part d'Equador, fet que ha comportat la seva detenció i aïllament en una presó d'alta seguretat anglesa, on segons llegim als mitjans, s'està morint.

Una proposta que reflexiona sobre la llibertat d’expressió i la censura a Internet.

Els protagonistes són els tres grans whistleblowers digitals mes coneguts mundialment:     Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Els seus actes els han portat a l’exili i la presó.

Durant la representació, també apareixen unes breus referències a Galileo Galilei (Jordi Andujar), que va haver d'abjurar, davant la Inquisició, de la seva teoria heliocèntrica (la Terra es mou al voltant del Sol) i a Sòcrates (Ruben Ametllé) que prefereix morir abans que faltar a la veritat.

Whistleblowers és el terme amb què els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faries si tinguessis accés a material classificat les 24 hores al dia / 7 dies a la setmana que demostrés l’abús, la corrupció, i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Julian Assange (Ruben Ametllé) nascut a Austràlia el 1971, és programador, periodista i activista d’internet fundador de WikiLeaks (2006).

Al novembre de 2010 la filtració de documents diplomàtics dels EEUU que parlaven dels atacs a Bagdad el 2007, diaris de Guerra de l'Afganistan i registres de la Guerra d'Iraq li va suposar una acusació d'espionatge i la seva persecució.

Va intentar demanar asil polític a Suècia, que li va ser denegat i finalment es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres en 2012 on s'ha estat fins al dia 11 d'abril de 2019 data en què va ser detingut, després que l'Equador li retires l'asil. Segons diuen, el posicionament d'Assange a favor del procés d'independència de Catalunya hi ha tingut molt a veure.

Chelsea Elizabeth Manning (Cristina Gàmiz), nascuda com a Bradley Edward Manning en 1987, en un petit poble d'Oklahoma, és un exsoldat i analista d'intel·ligència de l'exèrcit dels Estats Units.

Coneguda per haver filtrat a Wikileaks milers de documents classificats sobre abusos en les guerres d'Afganistan i de l'Iraq, i el conegut vídeo "Collateral Murder".

Després de tres anys de presó preventiva va ser condemnada a 35 anys de presó i va ser expulsada de l'exercit. El gener de 2017 el president Obama li va concedir l'indult. A la presó va iniciar un tractament hormonal i el seu canvi de sexe legal va tenir lloc en 2014.

Actualment torna a estar detinguda en negar-se a declarar contra Assange.

... I finalment Edward Snowden (Jordi Andujar) nascut als Estats Units en 1983, és un consultor tecnològic i antic empleat de la CIA (Central Intelligence Agency) i de la NSA (National Security Agency).

En 2013 va fer públics a través de The Guardian i The Washington Post, documents classificats com d'alt secret revelant les noves formes de captar informació a tot el món, pels serveis secrets nord-americans.

Actualment es creu que està exiliat en algun lloc de Rússia.

Segons comenta Jorge-Yamam Serrano, el procés de construcció del text s'ha realitzat sobre una intensa investigació de més de dos anys amb la periodista Neus Molina. L'objectiu del projecte era tractar el tema dels "alertadors" i el fenomen de les filtracions d'informació. Han unit les històries dels tres whistleblowers per intentar entendre el nostre món actual a l'entorn de l'espionatge digital massiu al ciutadà.

Jorge-Yamam Serrano ha portat des del 2003 el teatre de petit format als domicilis i espais poc convencionals, amb la seva companyia Teatro de Cerca-La Rueda. Nosaltres el recordem per “CAMARGATE” la peça de teatre documental que vam veure al Tantarantana l’any 2015 i per la coproducció internacional “CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABIAMOS DESAPARECIDO”, una obra de creació col·lectiva amb la companyia mexicana Vaca35 que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega en 2015.

En aquesta ocasió els intèrprets de LA REVELACIÓ 1.0, són Ruben Ametllè (Julian Assange i Séneca), Cristina Gàmiz (Lisa Shields i Chelsea Manning) i Jordi Andujar (Galileo, Eduard Snowden i Eric Schmidt). Unes magnífiques interpretacions i una esplèndida posada en escena, que aquesta vegada ens ha convençut plenament.

Val a dir que encara que haguéssiu vist la proposta estrenada en el Grec 2018, paga la pena reveure-la amb les adaptacions que s'han fet. Al nostre entendre molt recomanable.

Gràcies per posar en peu una proposta tan compromesa amb les llibertats, que denuncia la repressió dels estats (també la de l'estat espanyol), contra aquelles persones, els "alertadors", que s'atreveixen a arriscar les seves vides, per denunciar els abusos i la corrupció del poder. Creiem que es tracta d'una proposta necessària que ningú s'hauria de perdre.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Todo el material de este espectáculo es real. Así nos lo avisa una proyección ya antes de que se apaguen las luces. Y es que el teatro documental está a la alza. Si hace unos días recordaba Hazte banquero, la cómica e irónica retrospectiva de Simona Levi a partir de los emails del caso de las tarjetas Black, hoy es el turno de recordar Camargate, la reconstrucción de la conversación grabada entre Alícia Sanchez Camacho y Victoria Álvarez llevaba a escena por Jorge-Yamam Serrano. El director y dramaturgo vuelve ahora con nuevos casos y un género menos cómico y más intrigante.

La revelació nos cuenta la historia de tres personajes reales: El fundador de wikileaks Julian Assange y dos de sus principales whistleblowers o confidentes, Chelsea Manning y Edward Snowden. Assange, interpretado por Ruben Ametllé, actúa de maestro de ceremonias...

Lee la crítica completa aquí: https://www.masteatro.com/la-revelacio-jorge-yamam-serrano-critica/

És curiós com el teatre documental ha passat de, fa uns anys, ser gairebé inexistent a estar cada vegada més present a la cartellera. És molt estimulant que apareguin nous gèneres escènics que ampliïn les fronteres del terreny ja conegut, fins i tot, encara que l’experimentació no sempre obtingui resultats brillants. En aquest cas, Jorge Yamam-Serrano aborda un tema molt més ambiciós i complex que el de la seva darrera incursió en aquesta categoria teatral que va ser Camargate. Es nota que, com a director, ha fet aquí un pas endavant amb una visió global ara més sofisticada i una dramatúrgia més elaborada reunint tres casos reals de reveladors de secrets d’estat: Assange, Manning i Snowden. El problema de La revelació és que conté tanta informació que, en molts moments, les dades s’acaben menjant una mica la teatralitat de les escenes. Especialment, el primer fragment resulta massa feixuc tot i que, segons l’espectacle avança més cap al terreny emotiu o el thriller, va guanyant una millor connexió amb el públic. D’altra banda, tampoc sembla que el tema s'acabi d'explotar del tot, ja que, tenint moltes possibilitats, no s'acaba d’aprofundir en cap d'elles, quedant-se en una exposició més informativa i global. En qualsevol cas, es tracta d’una proposta interessant i actual que genera inquietud, curiositat i els corresponents debats a la sortida de la funció, cosa que no totes les obres aconsegueixen provocar.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes. Cada país té els seus casos, però a nivell mundial està clar que hi ha tres noms que destaquen per damunt de tots: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Aquesta obra ens parla de tots ells, i a més amb les seves pròpies paraules, ja que tot el que se'ns explica està extret de declaracions, entrevistes o enregistraments reals que es van obtenir de forma poc clara. Segons el programa de mà estem davant de teatre documental, tot i que pel meu gust crec que el que se'ns mostra està més a prop del teatre testimonial, a l'estil de Ruth-Bárcenas o Port Arthur. La idea és portar al teatre la veritat, la declaració exacte i el testimoni real, tot i que a vegades això acaba resultant teatral i en d'altres, com en la que ara ens ocupa, el resultat queda ben lluny de l'objectiu. Un dels fets que potser ha perjudicat la proposta és el de dividir l'obra en tres parts i voler tocar massa tecles o massa personatges. D'altra banda, el llenguatge a vegades críptic i tècnic de la conversa acaba fent perdre l'interès. Potser la part d'Snowden és la que resulta més atractiva, tot i que acaba tallant-se de forma abrupta i deixant moltes preguntes a l'aire... com en quasi tots els episodis. Un projecte interessant al que li hagués calgut una volta més de dramatúrgia, ja que la interpretació i la direcció són prou correctes...

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d'inquietant i tremendament real, però d'altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se'ns escapa més enllà d'això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Per construir la proposta s'han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Tres personatges, tres actes, tres històries:

Julian Assange (Ruben Ametllé) fundador de Wikileaks, periodista i ex hacker. Porta més de tres anys tancat, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Chelsea Manning, abans Bradley Manning (Cristina Gàmiz) ex soldat, i analista d'intel·ligència del exèrcit dels Estats Units. Conegut per haver filtrat a Wikileaks milers de documents classificats sobre abusos en les guerres d'Afganistan i de l'Iraq. Després de portar també tres anys tancat a la presó provisional va ser condemnat a complir una pena de 35 anys. Finalment, indultat per Obama, va poder fer l'operació de canvi de sexe.

Edwards Snowden (Xavi Saèz) consultor tecnològic nord-americà, informant, antic empleat de la CIA i de la NSA. Els cinc dies previs a l'alliberament del material confidencial els va passar tancat en una habitació d'hotel a Honk Kong. Actualment es troba exiliat en un lloc secret a Rússia.

En els dos entreactes, Sòcrates (Ruben Ametllé) i Galileo Galilei (Xavi Sáez), amb els seus testimonis adreçats directament als espectadors, ajuden a reforçar i entendre els fets des d'una perspectiva històrica. El que els ha passat als tres personatges d'avui, és el mateix que els hi va passar a aquests dos personatges de la història.

LA  REVELACIÓ, una interessant proposta que, en la nostra modesta opinió, potser caldria revisar.

Per veure la ressenya original, cal clicar en aquest ENLLAÇ