La Revolució és un text de Cecília Navarro dirigit per Sara Q. Pipó. Partint d’una escena costumista que reflecteix la convivència aparentment normal d’una parella jove, el text es capbussa en un relat metateatral sobre la poètica d’insatisfacció que turmenta la protagonista.
Sinopsi
L’Emma fa molts anys que està amb el Martí. Però a vegades s’avorreix. I quan això passa, mira de fer coses noves. Canvia els mobles de lloc. Tempteja. Juga amb el Martí. Un bon dia, l’Emma comença a posar a prova la seva capacitat d’innovar i de calmar aquella disconformitat portant-la cada cop més enllà, fins a transgredir els límits de la seva materialitat.
La Revolució és una peça teatral que dialoga amb la terrenalitat i la presència de l’escena des de l’al·legoria argumental; el cicle de desplaer al qual es veu abocat el personatge principal batega no només entre les paraules, sinó també sobre les qüestions més físiques. A partir d’un espai que parla per si sol, l’Emma emprendrà un viatge cap a si mateixa seguint el traç de l’espiral de l’ego que s’imposa entre l’exposició del seu món més íntim. Partint d’una escena costumista que reflecteix la convivència aparentment normal d’una parella jove, el text es capbussa en un relat metateatral sobre la poètica d’insatisfacció que turmenta la protagonista.
Notes de companyia
La bòrnia neix de la coincidència, de l’atzar, d’un diminut instant en el qual tres amants del teatre ens hem trobat sense pretendre-ho.
La Cecília i l’Adriana es van conèixer durant un curs de dramatúrgia a la Sala Beckett, on ambdues desenvolupaven els seus projectes teatrals. Allà la Cecília va germinar l’espurna del primer espectacle de la companyia: La Revolució. Va ser en aquell moment, que l’Adriana, graduada de l’ESAD d’Eòlia, i la Sara, directora que estava acabant el grau de direcció i dramatúrgia al mateix centre, es van conèixer i així, plegades, van emprendre aquest camí.
El nom de la companyia prové de la metàfora de la mirada bòrnia proposada per l’escriptora i periodista Montserrat Roig, qui afirmava que les dones, amb un ull, han de mirar l’exterior i, amb l’altre, el seu propi interior. Exposa que en un ull, hi duem un pedaç, i això ens permet seguir mirant cap endins, escoltar la nostra veu, la no expressada o no admesa com “la Gran Veu”, mentre que l’altre ull mira cap enfora, vola lliure i activament, sense ulleres fosques, ni càmeres, ni binocles. Aquesta imatge correspon a la necessitat de conquerir l’espai públic i, alhora, de reivindicar-se com a individus amb identitat i autoritat.
Ens uneix la passió pel teatre i per la creació, les tres tenim moltes inquietuds, provenim de disciplines diferents i ens agrada explorar tots els vessants possibles dins del procés artístic. La Cecília és poetessa, dramaturga i també escriu prosa; la Sara, a més de dramaturga i directora, també és graduada com a intèrpret de teatre físic per l’Institut del Teatre; l’Adriana, a més de ser intèrpret amb menció de text i musical és guionista graduada per l’ESCAC. Considerem que nodrir-nos de diverses disciplines ens aporta una mirada més àmplia i ens dona més eines per a qualsevol mena de procés de creació en el que ens capbussem. Però, per sobre de tot, la perseverança, l’actitud proactiva i la implicació que les tres compartim, és el que ens ha dut a confiar i apostar per constituir la companyia.
