La instal·lació i performance Laughing Hole es va presentar a l’Art Unlimited d’Art Basel 37 (Suïssa) el 2006. Les seves 6 hores de durada fan que sigui la peça més llarga de La Ribot.
És també el seu treball més obertament polititzat: «una expressió de ràbia i repulsió davant “la presó il·legal de Guantánamo i tota l’operació ideològica que l’acompanya”».
Fent-se ressò de la brutalitat dels titulars de la premsa groga, els textos de Laughing Hole són una protesta no només contra els abusos d’Occident, que es riu dels drets humans, sinó també contra la manera en què els mitjans presenten aquests abusos als ciutadans en nom dels quals són perpetrats.
Sinopsi
Tres dones vestides amb granotes de treball classifiquen centenars de pancartes de cartró que, amb el text mirant a terra, cobreixen l’espai de la performance. Una per una, van col·locant i enganxant les pancartes a la paret i van omplint l’espai d’eslògans polítics i poètics. Durant tota l’estona, les tres ballarines riuen sense parar. Aquestes rialles, obsessives i histèriques, són un acte contra l’imaginari verbal deshumanitzador dels mitjans de comunicació de massa.
