La Senyora

Primer va ser un fet real, després una bona novel·la -Premi Sant Jordi 1979-, més tard una pel·lícula mediocre de Jordi Cadena i ara una obra de teatre correcte, ben adaptada i dirigida amb elegància. La veritat és que transformar un llibre de quasi 200 pàgines en una horeta justa de funció, i amb dos únics actors per defensar-la, és una tasca realment important. Tot i així, es capta bé l'essència d'aquesta història  d'opressions, de sotmetiments, de petits dictadors quotidians... una història, en definitiva, que enganxa pel seu rerefons enterbolit. Potser s'haguessin pogut estalviar alguns paràgrafs excessivament literaris, i també hagués estat millor prescindir d'escenes que teatralment ens diuen ben poc.

Els actors, però, compleixen molt bé i aporten agilitat a la peça sempre que poden. En aquest sentit, val a dir que en això també té part de responsabilitat la direcció de Joan M. Albinyana, que aporta un espai escènic realment funcional i que aconsegueix tractar amb molta cura -a vegades, massa- la temàtica sexual de la peça.  En definitiva, una hora de teatre ben portat, al que potser li falta un pèl més de gosadia i valor.