Sinopsi

La nova proposta de LAminimAL us convida a continuar fermes en la resistència, fent que “sonin les flors” i que “cantin les idees”… malgrat tot. Sobrevivint a la caiguda en el fossat de el “elefant hipotecat” proposem una nova trobada on teatre, música i art tornen a entrecreuar-se per permetre que intèrprets i espectadors comparteixin un únic espai de reflexió.

Les nostres copes de vi tornaran a omplir-se per brindar per l’home-cuca de llum, el que sobreviu a l’encegadora claredat dels “feroços reflectors” dels xous polítics, dels estadis de futbol, dels platons de televisió. Ens trobarem en un espai on tots tindrem l’oportunitat de tornar-nos cuca de llum i per un instant d’excepció convertir-nos en éssers luminescents, dansaires, erràtics, inaprensius.

L’ESPECTACLE

12 persones amagades en la foscor de la seva solitud, ofuscades per les llums de l’actualitat, per la banalització de les seves experiències quotidianes. 12 recorreguts diferents per a un selecte grup de 3 espectadors que seguiran la història de cadascun d’ells. Diferents perspectives d’una mateixa realitat, diferents realitats per a una sola societat, diferents societats on intentar sobreviure .
Actors, músics i públic junts en el viatge de la supervivència.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

L’ESPECTACLE

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Interessant despropòsit

La supervivència de les lluernes és la primera obra de la temporada dins de l'Off Side que organitza el Teatre Romea, un projecte en el que hi tenen cabuda noves companyies que aportin propostes fora de l'escenari. L'any passat hi van tenir lloc Sé de un lugar o La nit just abans dels boscos, i ara li toca el torn a aquesta inclassificable peça de la companyia LAminimAL. Una peça que ens trasllada al cap d'any de 1975 per recordar l'inici de la Transició Democràtica Espanyola i traçar paral·lelismes amb la realitat actual. Un punt de partida prometedor que de seguida es veu llastrat per un text -o més ben dit, per un conjunt de textos- que esdevé inintel·ligible i pretensiós.

Malgrat tot, l'obra acaba resultant interessant precisament per la seva forma més que pel seu contingut. Els monòlegs sota la bombeta, el recorregut pel Romea, la discoteca muntada al vestíbul de la primera planta o l'escena que transcorre en el pati de butaques són tan potents per si soles que no requeririen de tantes paraules. O si més no, de paraules tan poc comprensibles per la majoria d'espectadors. Recomanable per la seva estètica i per l'entusiasme d'un planter d'actors joves i molt prometedors.

05/01/2015
Marc Ortega

A l’entrada ja et reben amb una copa de cava. Cada part de l’obra et surpren. La festa d’entrada d’any del 1975 en una disco plena de desitjos de futur. Bons actors, bona música, ho hem passat molt be. I l’escena final al pati de butaques del Romea és una passada. Un tipo de teatre molt diferent i proper. Realment una experiencia molt recomanable!

27/12/2014
san

Dividida en 4 actos,empieza muy bien interactuando el actor con el publico,explicando su historia personal,cara a cara,un viaje de la epoca franquista hasta la muerte del dictador,como se vivia,contado en 1 persona….luego empieza una batalla que no se muy bien por donde cojerla,simpatica y graciosa pero que te pierdes en su significado.La fiesta de despedida del 1975 montada en una discoteca que entre el ruido y la musica no sabes que dicen muchas veces los actores,de ahi pasamos a la parte del golpe de estado que montada en el patio de butacas del romea se salva por momentos al parecer el congreso.
No me acabo de convencer,la compañia muy maja y agradable nos invito a cava y nos saludo al finalizar.

24/12/2014

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El Romea viatja al 1975

L’Off del Romea torna amb La Supervivència de les lluernes, la segona part de la trilogia Fer sonar una flor iniciada amb El somni d’un elefant hipotecat que es va […]

19 desembre 2014