La taula [The Long Table] és un projecte de la companyia nord-americana Split Britches inspirat en la pel·lícula Antonia’s Line de Marleen Gorris i que combina teatralitat i models de participació comunitària. La proposta convida a l’espectadors a ser partícip d’una taula, un debat, on un amfitrió marca les normes de conversa i l’inici i el final de l’activitat.
Aquest mecanisme de debat és una forma ràpida de convocar la gent a un punt de trobada d’idees i pensaments sobre qüestions (com: tecnologia i ciutat; emergència climàtica; gènere i postcolonialisme; i, megalòpolis) per tractar-los transversalment en tres sessions, travessades per un cinquè eix propi: quin hauria de ser el paper del teatre davant dels canvis que sacsegen la societat? Així, el teatre s’ofereix alhora com a escenari i com a centre del debat social.
Sinopsi
Qualsevol persona del públic pot seure a taula. Un amfitrió diu les normes de conversa i marca l’inici i el final de l’activitat. És una democràcia. Si algú s’alça de taula, sempre hi pot tornar. Pot guixar les estovalles i deixar-hi comentaris o dibuixos. Pot demanar educadament que algú deixi lliure un lloc per cupar-lo. Pot estar-s’hi en silenci, incòmode o enriallat. S’arriba a un final, però mai a cap conclusió.
