La veritat sobre la llum és un cant a la vida i a la recerca constant de l’ésser humà per trobar la llum. Una història sobre la senzillesa de “néixer, morir i, entremig, capejar unes quantes tempestes”. Ferran Utzet dirigeix aquest text d’Audur Ava Ólafsdóttir amb dramaturgia d’ Anna Maria Ricart Codina.
Sinopsi
Aquesta és la història d’una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík. Ha assistit uns dos mil parts i pertany a una família on el seu ofici s’ha transmès de generació en generació. Té quaranta anys i viu al pis de la seva tieta-àvia, també llevadora, amb qui comparteix el nom. S’acosta Nadal, l’època de l’any en què, a Islàndia, el dia dura sis hores.
El pis de la llevadora es convertirà en un lloc on convergiran la seva germana meteoròloga que alerta d’una gran tempesta, el turista australià que vol veure aurores boreals, l’amiga que busca mobles o l’electricista trist que acaba de ser pare. Però, per damunt de tot, és el lloc on planaran les frases contundents de la tieta-àvia i les seves històries de llevadores que van a peu travessant muntanyes gelades per assistir a un part, de balenes que fan de llevadores de les altres balenes, de la superioritat de les ovelles sobre els humans i, sobretot, del gran viatge de la foscor cap a la llum.
L’obra en paraules de la companyia
L’any 2013 els islandesos van votar quin era el mot més bonic de la seva llengua i va ser escollida una paraula de nou lletres que designa l’ofici d’una treballadora sanitària: ljósmódir, “llevadora”. En la seva argumentació, el jurat afirmava que aquesta paraula ajuntava dos dels mots més bonics que hi ha: módir, “mare”, i ljós, “lum”. Llevadora: mare de la llum”.
Com diu Audur Ava Ólafsdóttir a la seva novel·la, la vida és plena de coincidències i detalls als quals, moltes vegades, no donem importància, però que poden acabar determinant decisions i canviant el rumb de les coses. Nosaltres teníem al cap fer una obra de teatre sobre llevadores.
Estàvem fent recerca i entrevistes, i vam llegir el llibre La veritat sobre la llum. Ens va cridar l’atenció perquè, a part de ser una història de llevadores, era la primera vegada que aquesta autora islandesa es traduïa al català. I en la seva lectura, hi vam trobar una gran bellesa -llevadores, natura, llum- i moltes possibilitats d’oferir teatralitat.
Per això vam decidir que adaptaríem aquesta novel·la. I és que en un moment com el que estem vivint, on plana una sensació apocalíptica del món, on prevalen les relacions virtuals a les reals, on la crisi climàtica sembla que no té marxa enrere, cal fer una crida a la llum, per trobar força en allò que som, éssers naturals, i retrobar-nos amb la senzillesa i amb el més primari del que hem vingut a fer aquí: viure.
