La vida en pedazos

Hi ha musicals de petit format que a vegades passen de puntetes, quasi d'amagat, però que deixen un gran record en els espectadors. Esperem que La vida en pedazos tingui un recorregut més ampli i el reconeixement que es mereix. Es tracta d'una trama aparentment senzilla, quotidiana, que s'endinsa dins del perillós terreny de les depressions i els secrets familiars, una mica a l'estil de musicals de referència com Next to normal o Fun Home. La història segueix la vida d'una dona a la que el marit va deixar per una altra, sumint-la en una profunda crisi de la que no pot, ni sembla vulgui, sortir. Els fills, des de punts de vista oposats, intentaran salvar la situació i sobreviure enmig d'un munt de retrets i acalorades discussions.

La música de Dídac Flores Rovira ens submergeix en les cabòries dels protagonistes i ens porta a solos intimistes, més que escenes de conjunt cantades. Potser li falta algun leit motiv que doni unitat al musical, però en general són cançons interessants que permeten el lluïment dels protagonistes, especialment d'unes excel·lents Marta Ribera i Clara Altarriba. Les dues actrius, vistes en musicals molt més comercials i populars, s'aboquen com mai en matisar les seves interpretacions i els seus rols respectius.

Les úniques coses que podem retreure al muntatge són una escenografia una mica desmenjada o les coreografies que acompanyen a algunes cançons. Acaben resultant por orgàniques, i segurament no eren necessàries per a un muntatge d'aquest tipus, en el que brillen molts altres aspectes. En aquest sentit, no cal oblidar la direcció de Xènia Reguant ni tampoc les magnífiques escenes que serveixen per obrir i tancar l'espectacle. Tot un encert.