La vida suspesa és un text que ens permet de conèixer per primera vegada a Catalunya a Lucia Calamaro, una de les veus més interessant de la dramatúrgia italiana contemporània.
Una faula sobre el record, sobre la nostra relació amb els records, sobre com el temps els esborra inexorablement.
Sinopsi
La història és senzilla. Vanessa és morta, però no vol desaparèixer i ser oblidada. Per això, el seu fantasma vaga per una casa en plena mudança assegurant-se que serà recordada bé, com un ésser únic i insubstituïble.
El text descriu amb humor la lluita d’una família amb el pas del temps, amb el record. Perquè no és fàcil recordar i tampoc ho és oblidar. Les nostres vides passen en mig dels nostres fantasmes personals que no deixen d’aparèixer i desaparèixer.
Notes de direcció
La vida suspesa és un text escrit des del joc teatral i la ironia de la dramaturga italiana Lucia Calamaro. Una ironia intel·ligent, salvífica, que neix de l’observació comprensiva dels personatges. Una ironia que etimològicament és una mirada distanciada amb l’objecte observat, i que fa aflorar somriures de les pors i de les incapacitats.
La vida suspesa és una faula sobre el record, sobre la nostra relació amb els records, sobre com el temps els esborra inexorablement. La memòria com una feina diària a cultivar perquè el record, com diu un dels personatges, “repara incessantment les fractures entre el passat i el present. És la feina que fan els vius per calmar els morts.”
Una feina diària que a vegades es fa impossible i fa que ens abandonem a l’oblit. I a vegades es converteix en una obsessió. Tot això explicat amb una mirada compassiva i divertida i amb paraules sempre precises, increïblement humanes que fan que el públic s’emmiralli en l’acció escènica. Una identificació humana, un reconeixement entre éssers humans, compartint els mateixos dubtes, les mateixes necessitats d’amor i de punts de referència.
Roberto Romei
