La voz dormida

«La dona que moriria es deia Hortensia.» Així comença la novel·la més coneguda de l’extremenya Dulce Chacón, amb la imminent condemna a mort d’una miliciana al penal de Ventas al final de la guerra civil. La voz dormida és el relat d’una espera explicada per dones anònimes obligades a callar, a guardar silenci, a fer callar el cant, l’alegria, a malviure soterrant la seva pròpia veu.