La Companyia del otro lado presenta Laboratorios Washla (o hay que matar a papá), un espectacle de teatre sobre la història d’uns supervivents d’un cataclisme mundial.
Sinopsi
Després d’un cataclisme incert, tota estructura de societat moderna sembla haver estat arrasada.
Només la nau dels Laboratoris Washla sobreviu inexplicablement i continua en funcionament.
En ella, “K” una jove científica i “M” un home modificat tecnològicament, recopilen els testimonis que “R”, el supervivent nombre 222, relata al despertar.
Els tres personatges s’aniran coneixent, mentre compleixen protocols d’un contradictori decàleg instaurat per una entitat superior, “Papa”. Una figura absent que els vigila, condicionándolos a repetir per cicles seus discursos, accions i emocions.
“K”, “M” i “R” repeteixen sense qüestionaments la voluntat del Pare, evidenciant que res del que passa és real. O que la realitat només existeix a l’ésser repetida o escrita.
No obstant això, com una roda que perd el seu eix, les contínues repeticions fan desbordar la realitat, acostant-los a el conflicte, sense que puguin discernir si la solució està en la guerra o el joc.
Per a ells, viatjar a la infància o tornar a estimar no tindrà sentit si no recuperen primer la realitat en un acte simple: “Matar al pare”
Castellà
Després d’un cataclisme incert, tota estructura de societat moderna sembla haver estat arrasada.
Només la nau dels Laboratoris Washla sobreviu inexplicablement i continua en funcionament.
En ella, “K” una jove científica i “M” un home modificat tecnològicament, recopilen els testimonis que “R”, el supervivent nombre 222, relata al despertar.
Els tres personatges s’aniran coneixent, mentre compleixen protocols d’un contradictori decàleg instaurat per una entitat superior, “Papa”. Una figura absent que els vigila, condicionándolos a repetir per cicles seus discursos, accions i emocions.
“K”, “M” i “R” repeteixen sense qüestionaments la voluntat del Pare, evidenciant que res del que passa és real. O que la realitat només existeix a l’ésser repetida o escrita.
No obstant això, com una roda que perd el seu eix, les contínues repeticions fan desbordar la realitat, acostant-los a el conflicte, sense que puguin discernir si la solució està en la guerra o el joc.
Per a ells, viatjar a la infància o tornar a estimar no tindrà sentit si no recuperen primer la realitat en un acte simple: “Matar al pare”
- Marc RiberaTeatre Barcelona
- Roser Garcia GuaschTeatre Barcelona
- Te
- Cecilia
- alfonsina
- Andrés
- Sofia
- JustiKapa
- Te
- Antonella
- Antonella
- Capitano Spavento
- LudmilaG
- Federico
- Jimena Zurieta