L'aranya

El Teatre Nacional de Catalunya commemora el 2025, any Guimerà, amb la programació de L’aranya, una tragèdia en tres actes que parla sobre tensions personals extremes en un petit món menestral tancat. Una obra de Guimerà que Jordi Prat i Coll ha portat al seu terreny.

Tot i que és un dels textos menys coneguts de Guimerà, és la segona vegada que s'estrena a Catalunya. La primera vegada va ser al Teatre Romea de Barcelona l'octubre de 1908.

Va ser escrita el 1906 en castellà i va ser al 1908 que es va traduir al català per ser representada per la companyia del Teatre Català.
El text que ha reescrit Prat i Coll ha estat editat el 2024 i podeu comprar el llibre al mateix teatre.

El conjunt d'actors que interpreten tots els personatges que surten a l'obra el formen l'Albert Ausellé, en Jan D. Casablancas, la Berta Giraut, l'Estel Ibars, la Paula Malia, en Jordi Rico, la Mima Riera, en Ferran Soler, en Jordi Vidal i la Meritxell Yanes.

En aquesta versió de Prat i Coll trobem alguns canvis envers l'obra original.
-L'Aranya de Guimerà està ambientada a principis de 1900 i la de Prat i Coll en 1968.
-L'acció de Prat i Coll transcorre en una botiga de queviures a Girona, Alimentación P. Grimau.
- Prat i Coll també ha afegit un personatge nou a l'obra, ha canviat el nom dels dos protagonistes principals i ha culminat l'intent de violació de Rosa per part de Grimau del final del segon acte de l'obra de Guimerà, en un fet consumat.

L'humor i el drama estan presents com en la versió original.
El text es troba arrelat al context social català.
El tema principal és el mateix, la no descendència o la importància de la descendència.
Els fills són el tema principal.
Els diferents personatges representen les diferents formes de la presència i absència dels fills.
La Francisqueta i en Josep representen la felicitat d'aquells que esperen un fill.
La Felipa i l'Anton representen la tristesa d'aquells que han perdut un fill.
La Pepa i en Ramon representen la família nombrosa.
La Rosa i en Miquel representen l'amargor d'aquells que no poden tenir fills
El Pere Grau és la representació d'aquells que es desentenen dels fills. Ell és l'aranya que teixeix la teranyina (parany) per sortir-se amb la seva.

L'Aranya parla de frustració, de culpa i menyspreu, de traïció i infidelitat, de valor, acceptació i perdó.

El fet de tenir o no fills és una decisió que avui dia encara costa de parlar-ne lliurement. És tabú de la mateixa manera que admetre la falta de lligam emocional maternofilial o el fet d'alletar un fill sigui la cosa més meravellosa de la maternitat.
Sembla que tenir fills sigui una obligació, un fet idealitzat com a últim fi de les dones per trobar el sentit a la seva vida, i que triar no tenir-ne sigui quelcom antinatural.
Doncs no tothom pot o vol tenir fills, sigui per problemes fisiològics o per decisió voluntària, ni tothom té un lligam emocional amb els seus fills, ni el fet d'alletar un fill és el millor que una dona pot experimentar.

L'Aranya és una obra que cal valorar, per la valentia de Guimerà de parlar sobre un tema que encara avui en dia la societat continua jutjant i pressionant; un tema que encara continua provocant controvèrsia i debat.