Las Gallegas

La mort és un tema delicat, per riure-se'n. A tothom li toca d'aprop, i tothom l'acabarà abraçant, però quan algú s'atreveix a trencar el tabú per fer-ne broma amb enginy, les rialles estan assegurades.

El dúo Lolita Corina porten més de 7 anys representant aquest funeral on hauran d'assumir la seva pròpia mort. Me l'havien recomanat amb entusiasme, i no em va defraudar: és divertit, viu, senzill i sense pretensions. El muntatge cavalca entre la comèdia, el clown i el teatre gestual, i les actrius dominen a la perfecció el ritme, l'expressió corporal i el llenguatge, per regalar-nos un joc que té com a únic i lloable objectiu fer riure i gaudir als convidats al seu delirant sepeli. Un aplaudiment efusiu per a Lola González, que em va captivar amb un personatge absolutament destraler i entranyable (amb imitació de Lola Flores inclosa).

Quan vaig veure l'espectacle, l'Almazen era una festa. Aquesta petita sala especialitzada en clown, i que periodicament dedica cicles a l'humor fet per dones, fomenta l'interacció entre els espectadors i fa que estiguis gaudint  des d'abans que comenci l'espectacle. Vaig sortir content de veure una proposta tan entretinguda, i de visitar de nou una sala amb ànima. Vaja, el que seria una nit rodona.