Alberto San Juan porta a escena la novel·la de Cristina Morales, Premi Nacional de Literatura 2019. Lectura fácil és una història ambientada a Barcelona: quatre dones amb discapacitat intel·lectual, davant del sistema.

Sinopsi

Quatre dones conviuen en un pis tutelat per a persones amb discapacitat intel·lectual, en una Barcelona opressiva: la ciutat de les okupes, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ateneus anarquistes i l’art políticament correcte. A través seu entrem al camp de batalla de la lluita contra l’heteropatriarcat monògam i blanc, la retòrica institucional neoliberal i el woke whashing que apuntala l’statu quo. I celebrem el cos, la sexualitat i el desig de la dona, la dignitat dels estigmatitzats i la capacitat transgressora i revolucionària del llenguatge.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

María M. Law
Teatre Barcelona

Morales por San Juan

Fiel traducción al teatro por Alberto San Juan de la premiada novela de Cristina Morales, Lectura Fácil pone en imágenes en vivo las palabras de la autora, en un tono conseguidamente parejo (cosa, que según la propia escritora, no consigue la adaptación televisiva, con la que curiosamente comparte a la actriz que da vida a Ángeles).

La obra, potente, explícita, reflexiva y comiquísima, como el libro, traslada la acción de Barcelona a Madrid para acercarnos el conflicto de estas cuatro primas que pelean por librarse de los que les tutelan su hábitat, su escritura, su sexo, sus ideas; cosas de las que saben que serían dueñas de no tener una discapacidad. Y lo hace con gran suficiencia para el impacto, y un humor que parte del texto, pero que se engrandece con las actuaciones (a destacar lo clavado de la ejecución del personaje de Anna Marchessi, la única de las actrices protagonistas con una discapacidad en la vida real).

El teatro introduce en escena tres personajes que no aparecen o no son centrales en la novela, estos sí, actores con discapacidad, y que incorporan corporalidad y nuevas contradicciones a un texto que de por sí ya peleaba magistralmente contra sí mismo (el monólogo del personaje de la actriz Desirée Cascales Xalma arranca un cuestionable aplauso al público que por momentos parece disipar el discurso construido por Morales).

En resumen, magnífica adaptación de un libro imprescindible, muy recomendable tanto si se conoce la novela como si no, en cuyo caso, y para evitar abandonos como los que se vieron a mitad de obra, es mejor ir con mentalidad abierta.

30/11/2022
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

¿Discapaci…. com?

Quan vaig llegir la novel·la de Cristina Morales, Lectura Fàcil, que la tenia molt pendent i l'arribada de l'adaptació al teatre em va servir com a excusa per a clavar-li les dents, vaig pensar, 'wow... A veure com nassos s'adapta això a teatre sense que perdi la potència del text', doncs l'Alberto San Juan ho ha aconseguit. La versió teatral del premiat text és molt fidel al llibre, i sap retratar l'essència dels personatges i dels missatges principals de la Morales a l'escena.

L'obra és, tal com el llibre, a l'una impactant, reflexiva, humorística i ens fa veure amb uns ulls molt diferents què significa tenir una discapacitat i fins a quin punt les persones amb alguna mena de condició de discapacitat deuen o no tenir a algú, ja sigui una persona o les pròpies institucions, que prenguin decisions per elles, en principi, pel seu propi bé; decisions que no només concerneixen a on viure, si no a les seves idees, sexualitat, independència, gustos, fins i tot el seu cos... territoris en els quals, qualsevol persona a la qual no se li retira aquest dret a decidir, ni es qüestionaria que uns altres decidissin per ella, o sí?.

També és una obra molt combativa, antisistema, que posa tot del revés a través, sobretot, del personatge de la Nati (haig de confessar que és el meu preferit), que, sense cap filtre a causa de la seva condició, llança flames per la boca cada vegada que considera que alguna cosa no és justa, que bàsicament és gairebé sempre, envers ella, el seu entorn o les seves cosines.

Et diria que si ets més de llibres que de teatre, llegeixis la novel·la abans, però que si no, i t'agrada més l'art en viu, et deixis sorprendre directament amb la peça teatral; a mi m'hauria encantat gaudir-la amb ulls de qui no sap què veurà, perquè això permet possiblement obrir-te a reflexions que, en cas d'haver llegit la novel·la, potser ja les tens fetes des de casa. Encara que l'obra suma protagonisme de personatges no tan principals en la novel·la i aquests són representats per dos actors i una actriu amb discapacitat, que li dona a la peça un toc diferenciador i que va una mica més enllà que el llibre, i això és d'agrair per als que ja coneixen la novel·la, perquè et permet veure més arestes d'un tema tan complex.

15/04/2023
Noelia Barrientos
Teatre Barcelona

Potente alegato de la discapacidad

Cuando Alberto San Juan cuenta por qué se fijó en esta obra de Cristina Morales para crear su siguiente proyecto teatral, él cuenta que la novela de más de 400 páginas le capturó desde el primer momento. Y no es casualidad, el relato estrenado a mediados de noviembre en el Teatro Valle Inclán logra reunir a un potente normativo y no normativo, que saben posicionar los alegatos y denuncias respecto al papel de la discapacidad en nuestro contexto actual. Un texto crudo, monólogos incandescentes que dan espacio y presencia equilibrada a cada uno de los siete personajes, y ganas, ganas de gritar alto y claro qué falta y qué debemos a la sociedad y a nosotros mismos para construir un entorno más proclive a la solidaridad y el trabajo conjunto. En definitiva, una obra por la igualdad.

09/12/0202
Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

Quan la lectura fàcil es fa complexa (i explícita sexualment)

Quan la lectura fàcil no se sap escriure, la societat té un problema, que vol dir que no sap integrar ni adaptar al sistema la població que necessita anar per un carril més lent. Aquest podria ser el missatge que l'obra de teatre "Lectura fácil" (en castellà) vol transmetre a l'espectador. Però reduiríem molt la complexitat de l'obra, que compta amb actrius i actors que deixen sense paraules per la seva representació de primer nivell. Els esmento a tots: Desiree Cascales, Estefanía de los Santos, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Anna Marchessi, Marcos Mayo, Pablo Sánchez. La direcció és d'Alberto San Juan, que ha comptat com a ajudant de direcció amb Anna Serrano Gatell.

Dit això, anem a pams. L'obra es divideix en tres parts, ben assenyalades gràficament, i totes tres extenses. El temps és necessari per explicar bé la personalitat i el conflicte de les quatre cosines, protagonistes, que viuen en un pis tutelat, perquè tenen discapacitat intel·lectual. Ara bé, l'obra guanyaria en ritme narratiu si fos més curta, si s'anés més bé al gra. Per continuar, la interpretació, que ha tingut el suport a la inclusió i l'assessorament de la Fundación Amás, és versemblant, i et transporta al conflicte de les protagonistes, que lluiten per viure amb llibertat, però el sistema els ho impedeix constantment, perquè les vigila, perquè els diu què poden fer i què no, i sobretot (i aquí esclatarà tot) perquè decideix (pel seu compte) que cal esterilitzar una de les quatre noies amb discapacitat, la Marga.

Per acabar, l'obra, que és brillant i que encara l'espectador amb una realitat que potser no coneix, també és massa explícita a mostrar la sexualitat de les protagonistes. Certament, podem preguntar-nos "i per què no?", però el teatre sempre ha de treballar amb la màxima d'insinuar i no tant mostrar. Si més no, és la meva opinió, i per tant sostinc que hi ha moments que podrien treballar-los amb la màxima de la insinuació. I no perquè incomodi, sinó perquè tampoc no cal donar-ho tot mastegat a l'espectador, que també està bé que cadascú faci anar la imaginació.

25/04/2023 - Teatre Lliure – Montjuïc
Manuel Zuloaga Jiménez
Teatre Barcelona

Combate por la diversidad

Alberto San Juan, que acaba de protagonizar el último film de Álex de la Iglesia, El cuarto pasajero, se lanza a adaptar la reivindicativa (y, en mi humilde opinión, algo sobrevalorada) novela antisistema de la granadina Cristina Morales, por la que fue galardonada con el Premio Herralde de Novela 2018 y el Premio Nacional de Narrativa 2019. En ella se nos cuenta la historia de cuatro mujeres (Nati, Patri, Marga y Àngels) con diversos grados de diversidad funcional, que se atreven a alzar su voz contra una sociedad que las oprime por momentos, a veces (creo yo) por un profundo desconocimiento de esa realidad. La obra de teatro aparece en el mismo año en que se adapta en formato serie para Movistar+ por Anna R. Costa en un proyecto no exento de polémica al considerar la autora que se blanquea al sistema opresor. En alguna crítica del montaje teatral que he visto por ahí también he podido leer que la obra suaviza ese tono combativo que caracterizaba el texto original. Habiendo leído la obra, puedo asegurar que se trata de una muy buena adaptación de un libro ya de por sí complejo. Al margen de la anécdota, he de reconocer que la obra me ha gustado a pesar de alguna irregularidad de ritmo. Se agradece además la apuesta por un elenco constituido por actores y actrices con alguna diversidad funcional.

En una sociedad donde poco a poco se legisla para que todas las personas tengan cabida, la obra de teatro termina constituyendo (junto con la novela) el paradigma de un momento histórico. La obra, al mismo tiempo que entretiene (no olvidemos que esa es una de las finalidades del teatro, al menos para mí), logra plantar en el espectador la semilla de la reflexión y el cuestionamiento de los principios limitantes que rigen nuestra sociedad. Y es que como se dice en momento determinado de la función, si las mujeres lo tienen a veces más difíciles que los hombres, imagina si la mujer posee alguna discapacidad.

11/12/2022
Victòria Oliveros Layola

Un text cru, monòlegs que donen espai i presència equilibrada a cadascun dels set personatges. Una magnífica adaptació d´un llibre imprescindible, molt recomanable tant si es coneix la novel·la com si no. Potent al·legat de la discapacitat

01/05/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Obra de teatro que adapta la novela “Lectura fácil”, libro que no he tenido el placer de leer.
Desde mi desconocimiento me he encontrado con una comedia con denuncia social sobre 4 primas con discapacidad que conviven en un piso tutelado. Una convivencia difícil y en la cuerda floja debido a las características especiales de sus protagonistas.
Alberto San Juan dirige con buena mano a sus protagonistas y también a los secundarios (algunos de ellos personas con diversidad funcional que relatan sus experiencias propias vitales y que conseguirán que empaticemos con ellos y con la crueldad e ignorancia a la que les sometemos la sociedad).
Con algún bajón de ritmo y con una duración de 2 horas que a mí parecer le va a la contra tengo que reconocer que la he disfrutado y ha conseguido que me ría en varias ocasiones.
Desconozco si está a la altura de su versión literaria pero habrá que darle una oportunidad visto lo visto…

19/04/2023
Josep OS

Ahir vaig estar al Lliure veient la versió teatral d’aquesta novel·la de Cristina Morales que Alberto San Juan ha tingut la valentia de fer i dirigir. Ens situa en un pis tutelat on viuen quatre noies Nati, Patri, Angeles i Marga cadascuna diagnosticada per diferents trastorns de discapacitat intel·lectual. Marga, s’escapa i després de la cerca per part de la policia veurem l’actuació de la jutgessa que porta el cas que decidirà si s’ha de sotmetre a una esterilització forçosa. Nati, la única que coneix on es troba, la visita i li explica les relacions consentides que va tenir amb el policia. L’obra és una crítica dura a les institucions i el qüestionament dels principis limitants de la nostra societat, però l’actitud positiva de les quatre protagonistes et fa partícip dels seus problemes i que hi empatitzis. En resum, un crit a la llibertat ia la diversitat davant de l’opressió, que ens presenta amb algunes dosis d’humor. Una posada en escena amb un espai nu amb unes grans i sòbries parets que fan que només estiguis pendent del text. I unes magnífiques interpretacions combinant a la perfecció actrius i actors amb diversitat funcional i sense. Sobre els comentaris de les escenes de sexe que he escoltat i llegit, he de dir que potser en alguna no calia ser tan explícits, però estic segur que si s’hagués tractat de persones sense discapacitat les haguessin aplaudit i si perseguim la normalitat i la igualtat hem de començar per donar-li el mateix tracte. Estic molt satisfet d’haver pogut veure-la obra i com he dit al principi agrair a Alberto San Juan la seva valentia per haver-ho fet sense tabus. Llargs aplaudiments amb la platea de peu, merescuts.

15/04/2023

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Teatre polític, el pleonasme

En una extensa entrevista publicada el 2015 a Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, Juan Mayorga afirmava que “el teatre és la més política de les arts, i ho és per tres raons: perquè es fa […]

2 desembre 2022