L'efecte

Aquesta és la pregunta que es fan els protagonistes de L'efecte. És clar que és una pregunta que potser ens podriem fer tots. Quan parlem del nostre cervell, què és real i què és pura química? Lucy Prebble ens regala un text intel·ligent i ben tramat on no només trobem una màgica i tendra història d'amor sinó que reflexionem sobre la medicina psiquiàtrica actual i les motivacions de les farmacèutiques que busquen la "pastilla de la felicitat". Amb un ritme excel·lent, una posada en escena impecable i unes interpretacions emocionants i delicades (especialment les de Nausicaa Bonnín i Pau Roca), L'efecte ho té tot per convertir-se en el proper éxit dels Sixto Paz. Totalment imprescindible.

Més informació

Suggestionant l’espectador ja des d’abans d’entrar al teatre amb un metge repartint pastilles de colors i suposats formularis d’autorització, Sixto Paz Produccions ha tornat a encertar, aquesta vegada traslladant les intimitats de la parella a un context d’experiment químic. Escrita per la dramaturga anglesa Lucy Prebble, narra la història de dos joves voluntaris que es comprometen a participar en l’assaig clínic d’un nou antidepressiu. A partir d’aquí, establiran una relació on l’amor i l’atracció es confondran amb els efectes de la pastilla i que, en definitiva, posarà en entredit l’èxit de l’estudi. L’espectacle se sosté, bàsicament, per un text sòlid i enginyós que combina de forma molt equilibrada humor, diàlegs naturals, reflexions filosòfiques sobre la identitat i una crítica intel·ligent a la medicina i la psicologia científica. Del grup d’actors, destaca un especialment inspirat Pau Roca (que ja es lluïa a Pulmons, l’anterior muntatge de la productora) i que amb Nausicaa Bonnín formen un duet tendre, versemblant, divertit i amb una gran química. Tot el contrari que l’actor Paul Berrondo, malauradament, a qui veiem, per moments, amb una actitud escènica una mica discordant. En qualsevol cas, es tracta d’una obra estimulant, amb una fantàstica ambientació i girs constants en la trama, dirigida, a més, amb eficàcia per Carol López. Potser es podria haver aconseguit una mica més d’intensitat en algun fragment o bé potenciat l’emotivitat del conjunt (en general, més expositiu) però el cert és que té un ritme fantàstic i planteja un debat veritablement valuós que, per desgràcia, no veiem amb assiduïtat.

La jove companyia Sixto Paz aposta de nou per un espectacle que no deixarà indiferent a ningú: “L’efecte”, una obra de la dramaturga britànica Lucy Prebble. Si Pulmons va ser un dels grans èxits de la temporada passada, us asseguro que amb “L'efecte”, aquesta companyia l’ han tornat a encertar. Molt bona escenografia, un text molt ben estructurat i del tot entenedor , dirigit per Carol López  e interpretat  per  Nausicaa Bonnín i  Pau Roca,  com la parella protagonista principal d’aquesta història i  la Montse Germán i en Paul Berrondo que són l’altre “parella” responsables de tot plegat. Molt bones actuacions i moments realment  divertits. Una obra que ens parla d’amor, de dubtes, de sentiments, d’engany...,i que té com a finalitat fer-nos reflexionar... On són els límits de la medicina? , Pot un medicament antidepressiu condicionar els sentiments de les persones i tenir efectes secundaris causant  l’enamorament ?, Quins factors són els que intervenen per que hi hagi atracció física?

No us ho penseu i reserveu les entrades !!!

Doncs comencen amb una cosa i ens en anem a l'altra, cosa que personalment agraeixo. Lucy Prebble, joveníssima escriptora anglesa, sap el que es fa com a dramaturga i la Carol López com a directora; ja l'enyoràvem. Un noi i una noia tancats quatre setmanes per un experiment científic per provar un medicament antidepresiu. El director del projecte és inflexible, però la doctora que els porta pateix el mateix problema i és més comprensiva. Molt bona escenografia amb una Beckett a tres bandes, il·luminació, direcció i interpretació dels quatre actors. Potser li han sobrat 10 minutets, però això és pecata minuta.

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica.

La meva crónica aqui.