Sergio Peris-Mencheta versiona i dirigeix aquest fascinant viatge que narra amb humor l’ascens i caiguda de la família Lehman. Un èxit que ha esgotat entrades a Madrid.

Sinopsi

Des que Henry Lehman, fill gran d’un comerciant jueu de bestiar, surt de Baviera a 1844 i arriba als EUA -a la recerca del somni americà i una vida millor-, fins a la caiguda de Lehman Brothers el 2008, que va desencadenar la pitjor crisi financera en el món de la qual encara patim les conseqüències.

Més de 120 personatges desfilen davant dels nostres ulls de la mà de sis músics-actors, en un fascinant i divertit viatge que narra, a través de l’humor i del relat, la història de tres generacions de la família Lehman des del seu ascens fins a la seva caiguda .

Durada:
180 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 11

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Capitalisme, el musical

No sempre coincideixen una dramatúrgia fascinant amb una posada en escena igualment captivadora, creativa i innovadora. No és només el què sinó també el com. Unir els dos aspectes és tasca àrdua. Quan com aquí, coincideixen en un nivell de qualitat altíssim, assisteixes a una vetllada de Teatre amb majúscules.

D'una banda, la història (naixement, auge i caiguda) d'un símbol del capitalisme: la banca Lehman. Tan icònica va ser la imatge dels seus empleats abandonant estupefactes la seu amb les seves pertinences en una caixa que va ser el símbol de la crisi financera de fa una dècada. Com podia caure un dels símbols i pilars del sistema? Pocs es van preguntar com s'havia convertit en el que era. Potser un dels que sí que ho va fer va ser l'autor del text, Stefano Massini, que ja va ser portat a escena fa un parell de temporades amb una posada en escena dinàmica (són 3 hores anunciades, 3h40 el dia que jo vaig assistir) però modesta comparat amb el desbordament d'imaginació que aquí ens porta Sergio Peris-Mencheta. 6 actors músics, canten, interpreten, es desdoblen, toquen instruments d'una forma apassionada, polifacètica i frenètica, com la pròpia escenografia, canviant sense parar, aprofitada al màxim.

La saga durant segle i mig dels Lehamn, emigrants alemanys que van començar amb una petita botiga de venda de teles i en poc temps estaven a l'olimp de la banca mundial. El seu instint natural per als negocis, valents, temeraris, veient oportunitats on altres veien dificultats. Una ambició desmesurada, una confiança en si mateixos aclaparadora ... que porta aparellada la supèrbia. Una història minuciosament explicada sense que per això sigui un simple compendi de dades, sinó que està plena d'humor, música i una coreografia mil·limètricament perfecta.

El menys bo: el final és tractat sense el temps que mereix (de fet, dubto que els que desconeixen la història captin què va fer caure a aquest tità) comparat amb el detallisme dels primers anys dels 3 germans.

En resum: Una manera excelsa, original i creativa d'explicar una història real de forma tan aclaparadora com fascinant

15/07/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un text referencial

Hi ha obres que per la seva dimensió i la seva qualitat acaben convertint-se en referents d'una època i també d'un determinat tipus de teatre. Ho van ser en el seu moment Àngels a Amèrica o Homebody/Kabul, ambdues de Tony Kushner, o bé Incendis, de Mouawad. Lehman Trilogy pertany a aquesta lliga, ja que a part de tractar-se d'un text enorme, grandiós, també suposa una reflexió aguda sobre la història del capitalisme. O més ben dit, sobre la història econòmica d'una gran part de la societat mundial durant tot el segle XX. Comença per l'arribada del primer Lehman als Estats Units en el segle XIX, i continua amb tota una nissaga dedicada als negocis, a l'intermediació econòmica, a l'especulació i a tot el que volguem afegir-hi, econòmicament parlant. L'obra va desgranant tot un entramat que ajudarà a entendre com s'arriba, finalment, a la crisi del 2008, però també hi ha espai per conèixer els homes que hi ha darrera, els seus dubtes morals i les seves vides familiars.

L'any 2016 ja vam poder veure a Barcelona una magnífica versió dirigida per Roberto Romei i interpretada per sis actors catalans en estat de gràcia. Aquella versió es caracteritzava per l'austeritat, per la importància del text i el treball minuciós dels actors, ja que quasi sense vestuari ni atrezzo arribaven a interpretar els més de 120 personatges de la funció. Amb el muntatge que ens arriba de Madrid, dirigit per Sergio Peris-Mencheta, estem pràcticament al cantó oposat. Seguim tenint un curós treball d'interpretació i de direcció, però també un treball escenogràfic i estètic que no s'està de res. Fins i tot s'hi afegeix música en directe i un bon grapat de cançons. No estem davant d'un musical, però sí davant d'una obra atractiva, vistosa i amb un to que s'acosta a moments a la farsa i fins i tot al cabaret. El més curiós del cas és que el text s'hi adapta perfectament, cosa que ve a demostrar que dues posades en escena antagòniques poden donar-nos dos espectacles igual d'excel·lents. Això sí... sempre que el treball que hi ha al darrera sigui honest, coherent i arriscat.

23/03/2019
Magui Alba
Teatre Barcelona

“No és sort, és tècnica”

Mai abans havia vist tanta eufòria, admiració i unanimitat entre el públic i la crítica en un espectacle. Des de la seva estrena a Madrid i la infinita i creixent llista de gira, tenia una curiositat i ànsia inaguantable per veure quin tipus de monstre havia creat Sergio Peris-Mencheta.

Després de veure Lehman Trilogy dues vegades en tres dies, puc afirmar i reafirmar l'espectacularitat d'aquest muntatge i la merescuda ovació que reben a cadascuna de les representacions.

Lehman Trilogy enlluerna per les següents raons:

- Els actors: No són actors, són, com ha esmentat a entrevistes el seu director, joglars. Aitor Beltrán, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i Litus Ruiz interpreten a més de 120 personatges al llarg de la història dels germans Lehman, ficant-se en la pell dels propis germans, els seus fills, les seves dones (una de les escenes més divertides i ben reeixides que he vist en molt de temps) i tots els personatges que facin falta per a traslladar al públic al trepidant món que van crear els Lehman amb una energia i un esforç admirable, un dels motius pels quals decideixes aixecar-te de la cadira en aplaudir.

- La història: Pot ser que si no ets gaire entès en economia o sents repulsió pel capitalisme, pensis que una història de tres hores sobre aquest tema sigui inaguantable i difícil de portar al llenguatge teatral, però precisament, el tracte que fa Sergio Peris-Mencheta el converteix en un conte que no vols que acabi. Moment que aprofito per a lloar la seva gran direcció.

- La música: Lehman Trilogy compta amb les composicions i la meravellosa veu de Litus Ruiz, que fan molt dinàmic, entretingut i memorable l'espectacle. Però NO és un musical, la música simplement acompanya a la història i ajuda a contextualitzar-la.

- L'escenografia: És una de les peces per la qual m'uneixo a l'afirmació d'alguns espectadors que és l'obra de la dècada. Una escenografia aparentment senzilla que, explotada al màxim, sorprèn cada vegada més a mesura que va avançant l'espectacle i el fa memorable.

Lehman Trilogy és una gran joia entre els muntatges teatrals que podem veure actualment a Espanya. És diferent, atrevida, trencadora i emocionant, característiques que la fan inoblidable i permeten que sigui recordada en el temps en la ment dels quals hem pogut gaudir-la.

Una obra per a descobrir la grandesa del teatre i enamorar-se d'ell, i el seu èxit és atribuïble a una de les frases dels Lehman que en escoltar-la vaig pensar, així és. L'espectacularitat d'aquesta balada per a sextet en tres actes "no és sort, és tècnica".

.

21/03/2019
Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Capitalisme a ritme de trepidant musical

Sergio Peris-Mencheta ens dóna una lliçó d'història de l'economia a través d'aquesta versió de l'obra d'Stefano Massini amb l'ajuda de 5 actors-músics, que arriben a fer fins a un total de 120 personatges en les més de tres hores que dura l'espectacle, a un ritme trepidant.

Què sabem dels orígens del gegant financer Lehman Brothers? Coneixem el seu passat més recent i la seva final: la seva fallida el 2008 va incendiar els mercats i va accelerar la crisi mundial de la qual encara no ens hem recuperat. Amb Lehman Trilogy ens endinsem en els començaments d'aquesta icona de la crisi, fundat per tres germans jueus que arriben a Amèrica el 1840, moment en el qual comencen el seu negoci amb una humil botiga de teles. Amb aquest punt de partida, a través de jocs escènics i divertits números musicals, l'espectacle ens va explicant com les decisions empresarials, les pròpies circumstàncies vitals de la família i l'atzar ben aprofitat, els porta a muntar tot un imperi. L'espectacle combina a la perfecció una gran quantitat de dades històriques, econòmiques i fins i tot un anàlisis de la història de l'ecònomia, i ho vesteix amb tocs d'humor. Una proesa per la qual crec que seria genial que a aquest tipus d'obres fos el públic més jove, és una gran lliçó d'història que entra sola, molt més instructiva que un llibre d'història a l'ús.

Quant a la part estrictament teatral, a la gran habilitat per a explicar-nos la història del capitalisme, se li suma un ritme que ens introdueix encara més en aquest món de produir com més millor: contínuament se succeeixen personatges, històries, cançons, balls, música... Dóna la sensació que els 5 artistes es multipliquin apareixent per qualsevol punt de l'escenari, dotant a l'espectacle d'un dinamisme vibrant. I és que Oscar Martínez, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i David P. Baiona fan una feina brutal, tot i la velocitat amb la qual han de canviar contínuament de personatge, no fallen ni un segon: caràcters ben dibuixats, coreografies d'escena súper mesurades i coordinades, afegeixen a més música i veus en directe, ells mateixos són els encarregats de tocar els instruments... És un plaer veure artistes així damunt de l'escenari, encara que sigui durant tres hores, una durada potser excessiva.

18/03/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Història del capitalisme a través de 150 anys

Aquests dies s’ha programat al Teatre Lliure la proposta de LEHMAN TRILOGY signada per Stefano Massini, adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mancheta. En entrar a la sala tenim molt present la versió dirigida per Roberto Romei que van poder veure a la Sala Villarroel dins del Festival Grec 2016.

Stefano Massini (Firenze, 1975) és director del Piccolo Teatre de Milà i es caracteritza per les seves obres de caràcter polític. Nosaltres podem recordar "Shenzhen significa infern" (Grec 2018-Tantarantana), "Crec en un sol Déu" (Lliure 2015) i "Dona no reeducable" (Lliure 2015).

Sergio Peris-Mencheta (Madrid, 1975) és actor i director de teatre, que ara ha transformat aquest text de Massini en una versió musical. Nosaltres el recordem dirigint "Un trozo invisible de este mundo" (Lliure 2013) i "Julio César" (Romea 2013). L'any 2011 va crear la productora Barco Pirata encaminada al que anomenen "teatre de revolució".

LEHMAN TRILOGY narra la història de tres generacions de la família Lehman. La caiguda en 2008 de la Banca d'inversió Lehman Brothers, quarta entitat financera als EEUU, va marcar l'explosió de l'anomenada bombolla immobiliària i l'inici d'una crisi financera d'abast mundial.

Peris-Mencheta transforma el text en una "balada para sexteto en tres actos" amb música original de Litus Ruiz, Xènia Reguant, Ferran González i Marta Solaz.

Una història del capitalisme modern a través de 150 anys, distribuïts en tres actes de 55 minuts de durada cada un. Música hebrea, espirituals negres, swing, jazz o rock són alguns dels estils musicals pels quals LEHMAN TRILOGY ens porta.

El primer acte abraça des de 1844, data en què els germans Lehman, Henry "el cap", Emanuel "el braç" i Mayer "la patata" arriben al port de Nova York provinents d'una família jueva de Baviera, fins a la Guerra de Secessió (1861-1865). El segon acte va fins al crack del 1929 i el tercer fins al 2008, any de la caiguda de l'imperi.

Narrar la història de la família Lehman és narrar la història dels EEUU i la proposta ens dóna dades de com es pot construir un imperi a partir d'uns comerciants emigrats que comencen modestament venent teixits en un entorn que els hi és aliè, a Alabama. Dels teixits passen a comerciar directament amb el cotó fins que un incendi en les plantacions els converteix en "intermediaris", un paper en l'economia que era desconegut fins aquell moment.

Després es transformen en inversors i comencen a moure únicament diners. Participen en la creació de la borsa de Wall Street i entren en el negoci del cafè, del ferrocarril, de les armes, de Hollywood, de la construcció del canal de Panamà, del negoci immobiliari, ... Creen fons d'inversió, fons de pensions, assegurances, ....

Sis músics actors que encarnen més de 120 personatges en una divertida posada en escena on podríem destacar escenes memorables, com, entre d'altres, l'enterrament del primer Lehman mort als EEUU, la dificultat per explicar quina és la funció d'un intermediari, l'elecció d'esposa per part de Philipp Lehman, la rivalitat de les dones de les famílies Lehman i Goldman Sachs, un partit de squash que és una reunió de negocis, ....

Les interpretacions han estat absolutament magnífiques per part dels sis actors Oscar Martínez, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i David P. Bayona, amb una gran qualitat vocal i interpretativa i una magnífica comicitat. En molts moments els actors es dirigeixen al públic demanant la seva participació, sense que arribi a fer-se feixuc.

Esplèndids el vestuari d'Elda Noriega, destacant el que implica el transformisme dels actors en dones, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo i el so de Joe Alonso.

L'escenografia de Curt Allen Willmer i EstudioDedos, presenta un escenari en tres plantes, a modus de carpa de circ, construït sobre una plataforma rodona amb una cinta lliscant que segons hem sabut està accionada a peu per una persona i els mateixos actors i que fa aparèixer i desaparèixer els personatges dinamitzant la posada en escena.

Una proposta que ens ha agradat molt i que ens obliga a qüestionar l'horari de començament. Si la proposta dura 3 h i 30', en començar a les 20,30 h ens porta forçosament a les 12 del vespre, fet que impossibilita agafar el metro i que potser justifica la gran "buidor" de la Sala Fabià Puigserver d'ahir al vespre.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

14/03/2019
Alba Trueba
Teatre Barcelona

Balada per a un sistema

Un escenari d'entrades i sortides, de baix i dalt, d'esquerra a dreta i de milers de sorpreses. En efecte, es proposa la representació d'un circ a través de tres actes que munten l'obra de Stefano Massini.

El circ no és fàcil de muntar i, en aquest cas, Sergio Peris-Mencheta apuntala la carpa de forma magistral a través d'una posada en escena que és un personatge més de l'obra; té diàleg i presència pròpies. La direcció musical, per ser una altra història, es l'encomana a Litus Ruiz que fa autèntica màgia a través de tot un seguit d'estils musicals que apel·len al sentiment de tribu que portem dins; els Lehman, en realitat, som tots.

En la conformació de l'espectacle total, trobem a Litus Ruiz, Pepe Lorente, Aitor Beltrán, Víctor Clavijo, Darío Pas i Leo Rivera que interpreten tot un seguit de registres i música en directe que, en conjunt, tenen un toc lúcid del patetisme de l' cinema mut.

Els llums s'apaguen, el públic aplaudeix i la ficció s'acaba, però el circ segueix aquí.

12/11/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

El poder destructor dels diners

D’un bon principi no vaig triar d’anar a veure aquest espectacle, però com vaig llegir tantes opinions i crítiques positives, fins hi tot, que era l’espectacle de la temporada, finalment vaig decidir de comprar les entrades. D’entrada us diré que no sóc d’aquelles persones que es deixa convèncer davant d’una mala crítica, ni de les etiquetes, que malauradament se’ls hi posa a alguns actors, moltes vegades injustes, però “sí que faig cas” quan la gran majoria de la crítica coincideixen en escriure meravelles d’una obra que jo havia descartat.

Després de veure fa tres anys la “Lehman Trilogy” de Roberto Romei a La Villarroel, les meves expectatives davant aquesta nova versió eren molt altes. També es cert que no m’agrada fer comparacions d’una mateixa obra, però en aquest cas no me’n vaig poder estar. I es que la de La Villarroel va ser tant brutal, em va agradar tant, que encara que em resistia a fer-ne comparacions, no ho vaig poder evitar. I em sap greu, perquè tot i que la versió de Sergio Peris-Mencheta no m’ha convençut, el muntatge ha sigut un dels més originals i complerts que he vist dalt d’un escenari. M’ha agradat molt la música, les coreografies, la posada en escena, les llums, les interpretacions, el ritme,... I llavors...què ha fallat? Que no era ni prou entenedora, ni em va enganxar tant, com la versió que vaig veure a La Villarroel , que tot i que tenia la mateixa durada, en aquella ocasió se’m va fer fins hi tot curta.

Estic segura que si no hagués vist la versió de Romei, hagués gaudit molt més del muntatge de Sergio Peris-Mencheta; perquè sense cap mena de dubte, el muntatge és brutal.

Com a muntatge és un ****

Com a versió és un ***

28/03/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Crònica musical del capitalisme

Ara que, a poc a poc, comencem a poder veure amb una mica de distància la crisi econòmica iniciada el 2008, probablement, resulta més necessari que mai tractar el tema amb perspectiva, profunditat i mirada crítica. En aquest sentit, Lehman Trilogy és un excel·lent recordatori de l’origen del problema i les dinàmiques especulatives que van portar, finalment, al col·lapse de tot un sistema que, d’alguna manera, hauria d'aprendre la lliçó abans de començar a caure en els mateixos errors una altra vegada. L’espectacle fa una crítica necessària i entretinguda posant el focus en les diferents generacions de la família Lehman, des de la seva arribada a Amèrica l’any 1840 fins a la fallida del seu banc a principis del segle XXI. El més interessant és com, a partir de la vida, les decisions laborals i els aspectes personals d’aquesta casta i la seva empresa, han pogut explicar la història del capitalisme i posar en evidència totes les seves misèries. Amb números musicals i divertits jocs escènics, el muntatge aconsegueix combinar el sentit de l’humor i el dinamisme amb una gran quantitat de dades biogràfiques, anàlisi i informació econòmica. Malgrat això, la seva durada acaba resultant excessiva (més de tres hores amb dos entreactes) tenint en compte que la narració no està ben equilibrada: els esdeveniments avancen massa lentament a l’inici i acaben precipitant-se en el tram final. En qualsevol cas, el quintet d’actors mostra una versatilitat interpretativa i musical memorable i això permet, en general, gaudir enormement de la gran majoria dels moments de la proposta.

17/03/2019
Victòria Oliveros Layola

Un fascinant i divertit viatge que narra, a través de l’humor, del relat i en una divertida posada en escena on podríem destacar escenes memorables, la història de tres generacions de la família Lehman des del seu ascens fins a la seva caiguda. Si per alguna cosa es recordarà aquest muntatge, serà per l’excel·lència del seu grup d’intèrprets: sis artistes polifacètics capaços d’interpretar, cantar i tocar diversos instruments al llarg de la funció (el violí, la bateria, el piano, la guitarra elèctrica , l’acordió, l’harmònica, etc …). És brutal la feina que desenvolupen. Seria injust destacar a uns per sobre d’altres, perquè els sis estan immensos. L’únic que podem fer és llevar-nos el barret davant sis actuacions plenes de comicitat, talent, versatilitat i virtuosisme. Un autèntic regal per a nosaltres els espectadors que podem gaudir durant més de tres hores (aquest seria l’únic però ja que la funció acaba gairebé a mitjanit) del joc teatral. Gran espectacle, amb lletres majúscules, que compleix totes les normes del millor teatre. Sens dubte un dels muntatges de la temporada. Simplement Bravo! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/03/15/lehman-trilogy/

19/03/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Una obra de teatro con música. Que explicada el capitalismo norteamericano durante más de 150 años en un espectáculo de 3 horas y media.
Visto así puede dar pereza…
Pero no!! No os podéis perder esta obra.
Sergio Peris Mencheta nos ofrece la historia de 3 generaciones de la familia Lehman de manera muy amena y sencilla.
Seis actores que interpretan a más de 100 personajes. Ellos actúan, cantan y bailan (y todo maravillosamente bien).
La escenografía en forma de circo en 2 alturas y con su círculo corredero han dado mucho juego al espectáculo y nos han ofrecido momentos únicos y maravillosos.
Sin duda uno de los montajes de la temporada.

17/03/2019
Josep OS

Ahir vaig estar al Lliure gaudint i molt d’aquesta magnífica adaptació i direcció que ha fet Sergio Peris-Mencheta d’aquesta obra de Stefano Massini. Arriscat, innovador i original i d’un talent desbordant és el que ha fet Peris-Mencheta per explicar-nos la història de la saga d’una família de jueus alemanys que el 1844 va desembarcar a Nova York i la creació, ascens i caiguda d’un imperi que va començar amb una botiga de cotó i va acabar comerciant amb actius financers i simplement fa un relat sense posicionar-se i on no hi falta l’humor, però fa una perfecta caricatura del capitalisme i la deshumanització. No es tracta d’un musical sinó d’una obra amb música en viu, executada pels propis actors i que va del pop-rock amb Bob Dylan o els Beatles dels anys de 60/70 al gospel o al floklore americà i que considero encertadíssim ja que atenua el dens i complex del text encara que vagi com va, a un ritme frenètic. Una escenografia espectacular de Curt Allen Wilmer que recorda una pista de circ, amb un mecanisme giratori que mou els actors i tots els artefactes que utilitzen, acompanyat d’una perfecta il·luminació i un extraordinari i variat vestuari d’Elda Noriega. Sis actors polifacètics, Aitor Beltrán, Leo Rivera, Dario Paso, Pepe Lorente, Ferran González i Litus Ruiz que actuen, canten, ballen, toquen els instruments, es canvien de vestuari en un tres i no res, i donen vida a més de 100 personatges tant homes com dones i es deixen la pell a l’escenari, extraordinaris els 6. Per a mi, un dels millors muntatges d’aquesta temporada, una lliçó de teatre i no cal que digui que un imprecindible

11/03/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Lehman Trilogy’, el cantat ascens i caiguda d’una saga

Està clar que a Sergio Péris-Mencheta li agraden els grans desafiaments teatrals i després del mastodòntic muntatge de La Cocina que va dirigir per al Centro Dramàtico Nacional (Madrid), arriba al Teatre […]

6 març 2019