Les bones intencions

 

 

Les bones intencions arriba a Teià en plena Festa Major.

Escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura i Bernadas, Les bones intencions és una comèdia dramàtica-folklòrica en la que la diversió està cent per cent assegurada. Principalment per les magnífiques interpretacions de Miriam Iscla i Joan Negrié, que a banda de ser un duet amb molta química, demostren el gran talent interpretatiu que tenen a l'hora de fer comèdia.

Les bones intencions es va estrenar a la Sala Trono de Tarragona (maig de 2022) i des de les hores no ha parat de fer gira per molts indrets de Catalunya.

Les bones intencions és un espectacle de picarols, barretines, faixa, gandalla, ronyonera i vambes. Sí, sí, heu llegit bé. De ronyonera i vambes. I com és això? Perquè la Paula i en Pere, els protagonistes de tota aquesta disbauxa, són dues persones solitàries que no han tingut gaire sort en la vida, ni les coses els ha sortit com s'esperaven. Es van conèixer una nit en un descampat fent un intercanvi de substàncies i allà, enmig d'aquella visionària trobada, van tenir una idea: muntarien una empresa de festes temàtiques personalitzades.

I pim, pam ja són sòcis.

Avui és el gran dia, els clients són a punt d'arribar. Tot està a punt, o quasi a punt. Res no pot fallar.

Per aquesta ocasió han creat una gran festa catalana. Ell s'ha vestit d'hereu i ella de pubilla; i el públic amb barretines, ja que en som els figurants.
S'ha d'assajar. És molt important per tal que tot surti bé.
Festa, cançons, ball i confeti. No hi falta de res. La festa està a punt de començar...
El que passa... ho heu de viure.
Només us puc dir que es tracta d'una peça de teatre per passar-ho bé, riure i oblidar-te per uns instants de tot el que ens rodeja.

La proximitat, la interacció dels actors amb el públic i la participació d'aquest últim, són alguns dels principals ingredients per aconseguir una vetllada d'allò més divertida.
El que està clar és que de bones intencions no en falten.
Nosaltres hi vam anar en colla i la veritat és que ens ho vam passar molt bé.

***/****

Després de dos dies de la  celebració de la Mare de déu de Montserrat, el públic del teatre Goula de Begues entonàvem amb més o menys encert, “el Virolai”.

Mentre es prepara una gran festa comptant  amb la col·laboració de tot el públic, els dos intèrprets parlen, discuteixen, s’expliquen parts de les seves complicades vides i ens demostren que existeix entre ells una profunda amistat i una complicitat que fa fluir l’obra pels camins de la veracitat i de la confiança. Aquesta és la part millor de l’obra, conèixer les seves vides fora de l’escenari.  Sempre és fascinant pel públic pensar què passa quan aquell actor tan segur de si mateix arriba desenganyat a casa seva o com s’apaguen els lluentons i s’esborra i s’escampa per la cara de l’actriu el maquillatge un cop surt de la vista del públic.

Míriam Iscla està esplèndida en un paper de dona insegura i desconcertada que intenta tirar endavant un projecte que els està portant moltes dificultats. Adopta el paper històric de la dona, la qual amb els propis problemes sense resoldre, anima al company i al públic a acabar el que s’havien proposat. S’oposa al paper de dona forta i amb dots de comandament que vam veure a Fitzroy però ella broda amb la seva gran capacitat d’actriu versàtil tot el que el director Joan Maria Segura i Bernades  li demana. És una gran actriu i aquí ens ho demostra una vegada més.

Joan Negrié turmentat per una ruptura recent fa veure que té sota control la situació, però les emocions el traeixen i ella, amatent, l’escolta i ajuda. Un gran actor.

Per bones que siguin les intencions, per bons que siguin els intèrprets, l’escenografia o la direcció, un guió sense massa contingut no  es pot arreglar amb bromes, participació activa del públic, barretines i cançons populars.

És una obra que fa passar una bona estona (frase que odio profundament pel contingut de superficialitat que se li dona).

En tot cas, es va estrenar fa un any i no ha parat de girar per tota Catalunya. Que continuï girant i recollint aplaudiments.