Les feres de Shakespeare

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Les feres de Shakespeare és una comèdia musical creada per la companyia Els Pirates Teatre, protagonitzada per tres dones determinades a plantar cara a una societat que els dona l’esquena.

Sinopsi

Pàdua, Itàlia, 1594. El sol brilla i la foscor de l’Edat Mitjana queda lluny. L’home comença a sospitar que la terra és rodona, ha descobert Amèrica i fins i tot el clítoris. El progrés, l’art i la ciència envaeixen els carrers acabats de pavimentar. “La llibertat de Pàdua és universal per a tothom”, proclama el lema de la seva universitat. Però entre escultures de marbre polit i cortines de seda fina, descobrim una societat ancorada en el passat, fonamentada en el patriarcat i els valors medievals. L’home és el centre i mesura de totes les coses. Quin és, però, el lloc de la dona?

Per poder trencar amb el paper que els ha tocat fer i esdevenir allò que decideixen ser, a les dones només els queda una opció: desplegar la seva fúria. Una història brutal sobre tres dones, Caterina, Bianca i Lucenzia, que a través de la seva intel·ligència, el seu valor i la seva determinació aconseguiran transformar el seu destí. Lucenzia es disfressa d’home i arriba a Pàdua per poder estudiar a la universitat. Bianca inicia un nou camí per descobrir la seva identitat. Caterina es rebel·la contra un casament forçat i emprèn una lluita per alliberar-se del seu botxí.

Durada:
120 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Moderna i reivindicativa

Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,...Després de veure tota la feina que hi ha al darrera, i el resultat final en una representació prèvia al dia de l’estrena , no puc menys que donar-li la màxima puntuació, i recomanar-vos que hi aneu sens cap mena de dubte.

Tot i que “Les Feres de Shakespeare” és la tercera obra de Shakespeare que la companyia Els Pirates Teatre porten a escena, aquest és el primer espectacle de gran format que produeixen. No patiu!!!, perquè l’essència de la companyia, i la proximitat amb el públic s’ha tingut en compte en tot moment.

"Una obra masclista convertida en un cant d’alliberament feminista"

Perquè no us podeu perdre “Les Feres de Shakespeare”?

-Perquè s’ho han currat molt.

-Perquè l’adaptació que en fa l’Ariadna Pastor és fabulosa.

Una adaptació que ha capgirat el contingut masclista de l’original, actualitzant-lo en favor de la dona.

La traducció ha estat original de l’anglès, tret d’alguna idea de Segarra.

El llenguatge és actual, proper i entenedor, tot i que es manté la mètrica i el joc de paraules.

L’Ariadna ha potenciat la part còmica, irònica i sarcàstica del text original per tal d’explicar amb cruesa i claredat el missatge de Caterina al món: la llibertat i la lluita pels drets fonamentals per damunt de tot.

En aquesta obra les dones són les principals protagonistes, el patriarcat està representat per una dona, hi ha canvis de gènere, transvestisme i amor entre persones del mateix gènere, és parla del plaer femení , és la lluita contra el maltracta i l’alliberament de la dona. Un alliberament tan de tipus cultural, com sexual .

-Perquè se li ha donat molta importància a l’escenografia.

Enric Romaní ha construït les estructures dels arcs i les grades a partir de llocs i elements reals. Tot està lligat al context de l’època.

-Perquè la música és un element clau en aquest espectacle. És tota original de l’Ariadna Cabiró.

La música transmet les emocions, els objectius i les intencions. De vegades se'ns presenta amb un to festiu, lleuger i alegre, i altres vegades més dramàtica i profunda.

L’Ariadna ha creat una música on s’uneixen acords antics del renaixement i barroc amb pop, rumba, opereta, jazz i comèdia musical. Per descomptat la música és en directe; i hi ha dos músics tocant sempre dalt de l’escenari. Les cançons són interpretades a quatre veus. De vegades les veus també fan d’instrument.

Tots els números són meravellosos, però el solo de la Laura Aubert és espectacular!!!

-Perquè les coreografies creades per l’Anna Romaní barregen passes del renaixement i barroc amb músiques més modernes, es a dir sentireu acords antics amb passes antigues però amb tocs moderns.

-Perquè el vestuari també està molt cuidat.

De la mateixa manera que en l’escenografia, la música i les coreografies, el vestuari també és ple de referents antics i moderns que, de cara al públic, es veu del tot actual.

Hi ha molts canvis de vestuari, tot a un ritme trepidant, amb constants entrades i sortides de personatges que tant agraden a l’Adrià Aubert, director d’aquest muntatge.

-Perquè és una obra coral on veureu a tots els actors Laura Aubert, Ricard Farré, Laura Pau, Lluna Pindado, Lloll Bertran, Mariona Castillo, Arnau Puig i Jordi Vidal cantar, ballar i actuar.

-Perquè s'ho mereixen

No us ho penseu i aneu-hi.

20/07/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La frescor d’un Shakespeare musical

Temporada rere temporada, diferents muntatges dels textos de Shakespeare envaeixen la cartellera de manera gairebé inevitable. Malgrat la mandra que ens pugui provocar aquesta circumstància, s’ha de reconèixer que hi ha motius perquè això passi. El primer és que Shakespeare ven moltes entrades. El segon és que és el dramaturg més important de la història del teatre i, per tant, per molt que es representi, mai te l’acabes. El problema, en realitat, són els segles que ens separen de la seva obra; una distància per la qual fa falta alguna cosa més que posar els seus textos en escena per aconseguir que un muntatge valgui la pena.

La companyia Els Pirates han tingut l’encert a Les feres de Shakespeare de repetir la fórmula que els va funcionar a Nit de reis i Somni d’una nit d’estiu que consisteix, bàsicament, en portar-se el material al seu terreny. D’aquesta manera, han sortit victoriosos en el seu salt al gran format, adaptant la peça a teatre musical, dotant-la de la seva personalitat com a grup i, per tant, d’una energia veritablement refrescant. És cert que parteixen del que és probablement l’obra més masclista de Shakespeare i que, difícilment, suporta la mirada del 2019 com a comèdia lleugera. No obstant això, han sabut incorporar els canvis suficients per fer-la més actual i digerible. D’alguna manera, l’espectacle resulta modern, divertit, dinàmic i el seu repartiment transmet un gran carisma. En definitiva, es tracta d’un entreteniment magnífic, ideal per l’època estiuenca, que potser val més no analitzar amb massa exigència o profunditat.

21/07/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Capgirats els rols de gènere

Sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d'anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l'extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,... les darreres per exemple a "Dolç" al Teatre la Gleva aquest abril passat, "Vaig ser pròsper" a La Seca l'abril del 2018, ... o "Scaramouche" l'any 2016 al Teatre Victòria.

Es tracta d'una adaptació lliure i en femení de "L'amansiment de la fúria" de William Shakespeare. Una producció que suposa el primer espectacle de gran format de "Els Pirates" i la seva tercera adaptació d’una comèdia després de "Somni d’una nit d’estiu" i "Nit de Reis (o el que vulgueu)".

El que més ens ha agradat de LES FERES DE SHAKESPEARE, és sense cap mena de dubte, la composició musical i també les lletres de les cançons d'aquest Musical, fet en la seva totalitat a casa nostre des de zero i en la nostra llengua, el català. Una música d'una grandíssima qualitat que podria competir perfectament amb d'altres grans Musicals que es poden veure a Londres o Nova York.

Una producció que aconsegueix plenament complir amb el que prometia, és a dir, fer una reflexió necessària i punyent, però al mateix temps d'una forma divertida, sobre la identitat sexual i els rols de gènere. Ha capgirat totalment una obra que quan es va escriure, almenys a ulls actuals, era totalment masclista, convertint-la en un crit a favor del feminisme mes radical.

Dues hores sense pausa on gaudim d'una versió en clau de comèdia, d'una obra de Shakespeare, que versionada de forma intel·ligent i actual, pot arribar a molt més públic de l'habitual.

L'escenografia d'Enric Romaní, és enorme i espectacular i sobretot ben resolta, ja que permet tenir a l'abast tots els escenaris possibles on passa la trama. Creiem però que és molt discutible la solució en forma de passarel·la que allargassa l'espai escènic amb la bona intenció d'apropar als actors al seu públic, ja que aquests estan acostumats a tenir-los ben a prop en anteriors propostes de Els Pirates.

La passarel·la té el gran inconvenient de què els espectadors de les primeres fileres s'han de girar en les escasses escenes on els actors la trepitgen. Nosaltres estàvem situats a la fila 7 centrali malauradament estàvem gairebé ensorrats i ofegats davant mateix de la passarel·la, sense cap perspectiva possible. Recomanem per tant adquirir les localitats a partir de la fila 9 o 10 per veure-la com cal. A la nostra sessió la majoria d'espectadors de les primeres fileres, es van anant aixecant a mitja representació, per situar-se darrere amb una millor visió.

Ens va sorprendre favorablement la coreografia d'Anna Romaní i el vistos i acolorit vestuari de Maria Albadalejo.

Pel que fa a les interpretacions, aquestes són molt corals i estem segurs que la producció no pateix massa si una de les actrius, o dues (com en el nostre cas), han de ser substituïdes per les seves covers. Aquest fet ens indica que la proposta té una gran solidesa i s'aguanta per la seva gran qualitat. Ens van agradar pràcticament totes les interpretacions, però voldríem destacar molt especialment a Mariona Castillo, que ens té el cor robat des de fa temps.

La interpretació musical, malgrat que és de qualitat i en directe i això ja fa que guanyi mots punta a favor seu, és potser el punt més feble d'aquesta proposta, ja que tractant-se d'un Musical, creiem que és molt escàs, .... escassíssim, posar únicament dos músics a l'escenari .... piano i saxo.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

07/07/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

A mig camí

Els Pirates Teatre és una d'aquelles companyies que ha anat creixent davant dels nostres ulls i que s'ha mantingut sempre fidel al seu estil. La comèdia i el musical -tal com ells l'entenen- han estat dues de les bases sobre les que han aixecat els seus espectacles, quasi sempre de petit format i amb una imaginativa posada en escena. En aquesta nova aventura -la tercera comèdia de Shakespeare que afronten en 18 anys de carrera- han tornat a les temàtiques de sempre... però en aquesta ocasió han optat pel gran format. I potser és aquí on han començat a encallar-se algunes coses. Crec que el muntatge és competent i la companyia mostra l'eficàcia de sempre, però un gran escenari potser no era l'espai més adequat pel seu tipus de musical íntim i petit. Amb només dos músics i la col·laboració ocasional d'algun actor, la part musical queda irremeiablement coixa. I si a això hi sumem una escenografia massa convencional i un vestuari una mica trist i apagat, acabarem per constatar que l'objectiu s'ha quedat a mig camí.

El que no falla és el repartiment, amb una Laura Aubert esplèndida i un Ricard Farré que li dona les rèpliques més precises. Tampoc cal oblidar, però, la comicitat d'Arnau Puig i Jordi Vidal, dos secundaris d'aquells que mai fallen i que aquí gaudeixen de valent amb tota la quantitat de personatges que interpreten. En definitiva, un muntatge que apuntava molt alt però que ha quedat en un més que correcte i valuós terme mig.

26/07/2019
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Feres indomables a mig gas

William Shakespeare descriu a “La feréstega domada” la història d’un matrimoni on la dona té mal caràcter i el marit la tracta malament fins que ella acaba obeint-lo, fins que ella acaba cedint al poder de l’home. Paral·lelament, també hi ha un embolic amorós amb la seva germana i dos pretendents. L’obra, que deixa clar el seu masclisme innat, serveix de base per a la nova producció de Els pirates teatre juntament amb el Grec 2019.

Partint del text original de Shakespeare, Ariadna Pastor adapta la narració i li dona un gir clar cap al feminisme, deixant clar que les “feres” són indomables. Tot i que aquest plantejament ja és una molt bona raó per donar-li una oportunitat, a més a més de la seva conversió a musical, la veritat és que aquest gir d’intencions es queda a mig gas. Es veuen les ganes de donar-li la volta al missatge, però no acaba de fer-ho amb la contundència adequada i deixa una petjada desdibuixada de revolució i reivindicació.

Aquest canvi de rols no només es planteja per a la fera que s’intenta domar, sinó també per a un altre dels personatges, que transforma el seu aspecte i manera de ser per aconseguir l’amor de la germana, una trama que, com l’anterior, queda mig tancada, de manera ràpida i sense quedar clara quina ha sigut la intenció ni l’objectiu a l’hora de marcar el camí del personatge.

Tot i aquesta narració fluixa en quant a intencionalitat, val a dir que la producció en sí és tota una delícia visual i sonora. La posada en escena està adaptada totalment a la història que es vol explicar i als seus personatges, jugant amb les diferents escenes i creant moments totalment hilarants. De la mateixa manera, els personatges aconsegueixen captivar a l’espectador des de la primera cançó gràcies, especialment, als grans intèrprets que componen la companyia. Veus i actuacions per gaudir, sens dubte, però amb alguns a destacar especialment.

Laura Aubert, aquesta fera per domar, s’imposa clarament a la resta de companys dalt de l’escenari. La seva presència omple tot l’escenari i ens regala moments increïbles, no només amb els seus diàlegs, sinó també amb la seva musicalitat. Amb una especial devoció s’ha de destacar el seu número jazzístic amb el contrabaix, quina delícia. Mariona Castillo ens demostra una altra vegada que els reptes vocals per ella no existeixen i la seva Lucenzia se’ns guanya a poc a poc a cada mot que surt de la seva boca.

Dels intèrprets masculins, tot i les grans veus d’Arnau Puig i Ricard Farré, el cert és que en tota la representació els ulls no poden deixar de veure a Jordi Vidal que dóna vida a un parell de personatges ben oposats, però amb una comicitat impagable. Un treball escènic entregat i molt agraït pels espectadors.

Amb tot, un bon divertiment que ens recorda que, fins i tot, grans figures del teatre com Shakespeare eren masclistes i que, de tant en tant, cal posar fil a l’agulla i capgirar textos increïbles en forma, per adaptar-los a la realitat actual en el fons.

10/07/2019
Alex Sanchez

L’obra ha estat una gran decepció, malgrat l’excel·lent treball dels actors, principalment la Laura Aubert. Vam començar malament perquè les nostres butaques de la tercera fila estaven encastades en una extensió de l’escenari en forma de T, que feia que algunes escenes no es poguessin veure sense haver de girar-se 180 graus. Ens haurien hagut d’avisar al comprar-les!
S’intueix que l’argument vol adaptar una comèdia de Shakespeare, però no va aconseguir enganxar-nos fins als darrers dos temes. Acudits sense gràcia que semblaven d’una altra època, cançons poca-soltes i sense ritme i sobretot una història sense cap ni peus. És una llàstima però no la recomanaré a ningú.

20/07/2019
Rubén

Sorprèn veure com li han donat la volta a un clàssic fent passar al públic per un munt d’estats diferents. Una escenografia que pot donar ambient a la època en la que es situa la història, encara que part del públic de les primeres files va cambiar de lloc per no perdre cap detall. Bona combinació d’humor, moments de crítica social y reflexions personals.

15/07/2019
Victòria Oliveros Layola

Una versió en clau de comèdia d’una obra de Shakespeare, versionada de forma intel·ligent i actual. Ambiciosa i moderna que funciona molt bé. Una lectura en què s’altera la història canònica per explicar-nos les vicissituds de quatre dones (Caterina, Bianca, Lucenzia i Trania) que lluiten per guanyar-se el seu espai dins la societat, tot presentant una solució darrera ben interessant, amb un matrimoni homosexual pel mig i, de propina, amb un número musical dedicat al clítoris., Musicalment, l’obra és una original barreja de llenguatges, de l’opereta a la comèdia musical o el jazz dels anys 20, així com pinzellades barroques a través de madrigals, recitatius i ostinatos que conversen amb swing, blues o pop. Per a això necessiten dotats intèrprets. Un espectacle bonic que paga la pena veure!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/06/les-feres-de-shakespeare/

07/07/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Els Pirates nos sorprenden con una comedia musical basada en una obra de Shakeaspeare pero dándole la vuelta al patriarcado y vista desde la perspectiva de las mujeres.
Estamos en Padua. 1954. Caterina es una mujer de armas tomar: tozuda, rebelde, bruta sarcástica…. obviamente Nadie quiere casarse con ella y submadre está desesperada. Hasta que llega un pretendiente arruinado que hará lo que sea para ganarse el corazón de la chica y así casarse y heredar su fortuna. Lo conseguirá?
Esta es solo una de las tramas que encontréis en la obra. Los actores interpretan a varios personajes, actúan, cantan, tocan instrumentos. Una maravilla.
La pieza mejora en todos sus momentos musicales con unas canciones graciosisimas y divertidas.
Además se nota que todos los que hacen esta obra se lo pasan bomba representándola y el público lo disfruta.
Por poner una pega decir que la distracción de la escenografía con esa plataforma que invade el patio de butacas no es muy cómodo. Los espectadores de las primeras filas no podíamos ver todo el escenario según estabas sentado. Además que creo que no hacía falta esa pasarela…

03/07/2019