Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants.
Sinopsi
Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir amb el públic una recerca real per a plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas on les seves protagonistes encara són vives i encara esperen justícia.
La riuada del Vallès de 1962
De les mil víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la coneguda com la riuada del Vallès al seu pas al setembre de 1962, s’hi comptaven nens i nenes dels què mai varen trobar-se’n els cossos. Malgrat que amb prou feines hi ha proves materials d’aquests fets, tot apunta a que darrera d’aquestes desaparicions no sempre hi havia la mà de la fúria de l’aigua, sinó la d’un mecanisme governatiu corrupte que va aprofitar la tragèdia per a repartir infants en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense molestar-se en comprovar si aquestes nenes i nens eren realment orfes o si tenien familiars que haguessin sobreviscut a les inundacions. Sovint es tractava d’infants de famílies humils, emigrades a Catalunya des de regions més pobres de l’Estat amb l’esperança d’un futur millor, i que varen perdre-ho tot en una sola nit.
