L’esperança de vida d’una llebre

L’esperança de vida d’una llebre

Sinopsi

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges.. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Sinopsi

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges.. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!