L'home de la flor als llavis i…

L'Akademia ha estat la cuina d'aquest nou plat del panorama teatral barceloní. S'ha cuinat un gran entrant a vuit mans, inspirant-se en l'obra "L'home de la flor als llavis" de Luigi Pirandello. Tot i ser una recepta de diferents ingredients i amb un fil conductor establert, no s'ha perdut l'essència de l'autor italià. En totes les obres de Pirandello sempre hi regnava el dubte de l'existència de l'ésser humà, posant a una balança filosòfica els principis de l'antropocentrisme. En aquesta proposta es manté aquest late motiv per on els actors es mouen i teoritzen les seves actituds.

El trident d'actors i els seus monòlegs naveguen entre les debilitats de cada personatge representat. Són soliloquis carregats d'ADN pirandelià, on els personatges es despullen per presentar-se i posar en situació a un públic que desitja veure el treball actoral dels tres pilars de l'obra. Com si es tractés d'un partit de tenis, però a un ritme lent, Marta Abba i Luigi Pirandello reciten la correspondència que s'enviaven entre els dos. Una carrera d'èxit femení de prestigi, vers una carrera d'èxit amagada rere la bogeria humana que el mateix autor cridava als quatre vents.

En aquesta posada en escena freda i marcada per les distàncies, els tres actors donen ales als valors feministes, posant com a punt clau el personatge de Marta Abba. Queda clar que ella acaba aconseguint el que es proposa des d'un bon inici. Per altra banda, el Pirandello representat s'escuda en la seva vessant més relativista sobre el coneixement, que s'acaba tenyint de gnoseologia. Una proposta que funciona i que ens descobreix un personatge poc representat a la ciutat, i ens recorda que prendre una dosi de Pirandello de tant en tant ajuda a netejar els teus dubtes existencials.