L’hora blava - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

L’hora blava és una historia sobre la recerca de sentit i el compromís. És possible quedar-se al marge davant de la injustícia? I si ho fem, quines seran les últimes conseqüències?

Sinopsi

A una illa remota, cada nit el seu únic habitant encén el far que il·lumina el món confús i violent que va deixar enrere. Després d’anys de soledat ha après a fer-se un lloc a una terra hostil, dominada per les forces de la natura i on els animals saben coses que no volen compartir amb ell. Una nit un home arriba a l’illa demanant refugi. Els seus propòsits trencaran el fràgil equilibri que el faroner porta anys construint, obligant-lo a enfrontar-se a allò del que va fugir.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Dues visions de la realitat enfrontades

Aquesta és la darrera participació del Col·lectiu La Santa en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d'haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L'EST (2017).

L'HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d'humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant.

Una illa remota, un únic habitant que cada nit encén el far. Ha après a viure en una terra hostil dominada per les forces de la natura i on els animals anuncien el que ha de passar. Més de vuit anys vivint en soledat. Un home que s'ha allunyat voluntàriament d'un món en el qual no se sent integrat.

Adrià Olay és el faroner que ha perdut el costum de compartir i dialogar, que viu en un món que hi ha construït a la seva mida.

Una nit aquesta soledat es veu truncada per l'arribada d'un home, un biòleg que sembla vol passar uns dies a l'illa per recollir informació de la flora i la fauna. Pau Sastre és el científic que trencarà l’equilibri del faroner obligant-lo a enfrontar-se a allò del que va fugir.

Ens ha semblat magnífica l'escena de la trobada entre tots dos personatges. De mica en mica s'adaptaran l'un a l'altra sense establir una relació real de confiança, fet que els portarà a l'enfrontament entre dues maneres d'entendre la vida.

Extraordinària posada en escena, amb un estudiadíssim joc de llums de Laia Garcia i Joan Rey, l'espai sonor de Cesc X. Mor, l'espai escènic de Daniel Ruiz i Kaka Gouvea, i sobretot amb unes les magnífiques interpretacions dels dos actors.

La proposta amb el seu caire de thriller, ha representat per nosaltres una "inquietant" sorpresa amb una temàtica que ens ha obert una gran quantitat d'interrogants, i ens ha deixat amb el cor encongit en l'escena final.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

23/03/2018
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Petits gestos que canvien móns

L'hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d'un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l'espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l'escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l'estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l'escena i ambientar millor el text. El duet d'artistes t'acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat... Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un rerefons filosòfic sobre la nostra participació en la Terra on el farer i el biòleg, interpretats per Adrià Olay i Pau Sastre, ens mostren magníficament, amb només 70 minuts, com la passivitat indestructible o la implicació íntegra amb un simple gest, pot canviar-ho tot, o si més no a ajudar al canvi.

A partir d'aquí tu decideixes: ser farer o ser home de la nit de les estrelles?

22/03/2018
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

No tothom pot tenir la seva illa

El Col·lectiu La Santa culmina amb L'hora blava els seus tres anys de participació al Cicló del Tantarantana, i ho fa posant la cirereta a una feina sempre interessant, meticulosa i gens acomodada.

L'acció es situa a un far on el faroner, que fa anys que viu sol, rebrà la visita d'un biòleg que suposarà un daltabaix a les seves rutines. Un text que parla de llibertat personal i de compromís, que planteja tots els dubtes sobre què suposa viure en societat i prendre o no partit. Un text clarament polític però presentat en forma de thriller, emocionant i angoixant per moments, amb unes interpretacions que atrapen des del primer instant. Molt recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

18/03/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Prendre o no partit

De “L’hora blava” coneixem l’espai on transcorre l’acció: el far d’una illa remota, i els seus dos protagonistes: un faroner (Adrià Olay) i un biòleg (Pau Sastre), però el moment i el lloc del conflicte són indefinits, tot i que al final ens resulten terriblement familiars.

L’hora blava és un thriller que deixa al seu darrera un munt d’interrogants. Un text entre filosòfic i polític que ens fa reflexionar sobre la necessitat de posicionar-se i prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat, o quedar-se al marge davant les injustícies. Dues mirades davant un mateix conflicte. Dues postures totalment oposades davant l’horror en la que viu la societat. Una proposta que em fa pensar en la situació social i política que estem vivint actualment en el nostre país.

“L’hora blava” és el tercer espectacle que el Col.lectiu La Santa presenta dins d’El Cicló. Escrita i dirigida per Laura Mihon, destaca per una magnífica escenografia, un joc de llums molt acurat i unes interpretacions realment extraordinàries.

31/03/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’hora de prendre decisions

Com actuem davant dels conflictes? És millor implicar-s'hi o evadir-los? Hi ha conflictes inevitables? L'hora blava ens presenta aquests i altres interrogants, convertint un aparent thriller en una obra de caire filosòfic i, fins i tot, polític. L'al·legoria ens porta a una illa deserta, on un faroner acostumat a una vida solitària, que ha triat voluntàriament, es veu obligat a conviure amb un biòleg que porta intencions amagades. El més bonic de la faula és que el personatge més descregut és el que està obligat a posar llum cada nit en un món de tenebres i obscuritat. És en aquests petits detalls on la història pren volada i es transforma, tot i que en algun moment vol obrir tant l'objectiu que acaba desenfocant-se.

No es pot negar que els muntatges del Col·lectiu La Santa (Quan acabi la nit, Una casa a l'est, etc) sempre parteixen d'un punt de vista força ambiciós, cosa que és d'admirar. Ara bé, a vegades sembla que costa arribar a l'objectiu marcat i el resultat es queda a mitges. A L'hora blava hi falta una mica més de contundència i una direcció més madura, tot i que l'angoixa dels personatges es percep des del primer moment i la incomoditat del missatge es manté fins i tot després d'haver sortit de la sala. Un muntatge que donarà per a tertúlies postfunció i per a discussions sobre el moment històric actual...

24/03/2018
Josep Via Santacana

Teatre imaginatiu i sorprenent de dificil clasificaçio, ciencia ficció, intriga, filosofic, actual amb aquesta dificultat de asociar la obra a un genere concret esta per mi un dels merits mes rellevants de la obra juntament a una posada en escena aon l´ espai escenic, els sorolls, els silencis i la iluminació fan de L´hora blava un petit gran espectacle que no mereix pogui pasar desapercebut i aon una vegada mes es demostra que la falta de mitjans, s´enten materials poden ser sobradament compensats amb talent al servei de la imaginaçio i perfectament encaixat amb un text que t´envolta de principi a fi.Teatre per ments obertes a qui agradi quan ja ha acabat donarli voltes a alló que s´ ha acabat de veure.Enhorabona al colectiu La Santa sota la direcció de Laura Mihon, un treball de precisió amb dos actors Adrià Olay i Pau Sastre encaixats plenament amb els seus respectius papers, afegiria aquesta vegada el disseny de espai sonor amb Cesc X.Mor i el disseny de llums a carrec de Laia Garcia i Joan Rei.De moment fins el 8 de abril a Baixos 22, teatre Tantarantana

02/04/2018
Marta Turu Pedrola

L’hora blava és el moment en què el Sol es pon a l’horitzó i comença la negra nit; també és el títol que bateja aquesta obra, la història d’un llop solitari i d’una visita que intentarà canviar-ho tot. L’incommovible home viu en el seu far, de la seva illa, del seu món. Fora d’ella la realitat resulta totalment anònima, doncs després de tants anys d’aïllament i solitud, d’ignorància, no existeix cap motiu per preocupar-se del món que s’estén més enllà de les marees.
Un esbós sobre responsabilitat i compromís que bé podria desembocar en una filosòfica crítica de la inactivitat i la passivitat de l’ésser humà, de les actituds i desgràcies nascudes de la comoditat i la ignorància.. Però que, personalment, queda molt curt. Interpretacions un deix superficials, pel meu gust, i una llàstima que entre tants diàlegs no s’aconsegueixi treballar més els conflictes interns dels protagonistes, el debat entre el bé i el mal, i la necessitat de posicionament en un dels dos bàndols.
No tot és negatiu, però; jocs de llums i sons ben encertats, que juntament amb una escenografia bàsica però suficient, aconsegueixen traslladar la situació i convertir-la en una projecció immersiva.

29/03/2018

Deixa la teva opinió