Llach poeta

Dissabte 27 d'abril, a la Badabadoc, una de les sales "amb encant" de Barcelona, hem gaudit i molt, d'un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la "pell de gallina", per les emocions que ens ha provocat.

LLACH POETA és un espectacle íntim on la música i la paraula de les cançons de Lluís Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d'anar de la mà.

Cançons que són poemes?

Poemes que són cançons?

...tant se val, és així com ens agrada!

Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades.

La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar té quelcom de magnètic que ens ha atrapat. La música, a càrrec d’Albert Flores acompanya a la paraula i ens ajuda a recordar la cançó però mantenint-se al marge, donant, amb la delicadesa de la seva interpretació al piano, molta més força al text.

Joan Berlanga i Albert Flores van crear aquest espectacle l'any 2014 i durant tres anys la van representar a diferents poblacions de Catalunya. Després d'una parada obligatòria de dos anys a causa d'una malaltia d'en Joan, ara tornen als escenaris amb més ganes i força, reestrenant aquest espectacle a Barcelona ciutat, i segons ens comenten ells mateixos, va creixent a cada representació.

El resultat és molt notable i sorprenent, i descobrim que el text funciona perfectament sense ser cantat, i la música no ens desvincula del poder de la paraula.

Com ens comenta el mateix Joan, les lletres de Llach no solament no han envellit sinó que segueixen parlant de temes que ens importen i que són rabiosament vigents avui.

Una selecció molt acurada i equilibrada dels temes, una veu que domina els matisos i dóna l'èmfasi precís a cada paraula, i una versió musical extraordinària, ens ha deixat amb ganes de més, de molt més.

Nosaltres sempre hem estat uns fidels seguidors de Lluís Llach i coneixem molt bé totes les seves cançons (podríem dir que gairebé de memòria), ... però aquest espectacle ens ha mostrat els poemes "despullats", o en certa manera deslligats de la música de les cançons, a un ritme totalment diferent del compàs de les melodies a les què l'oïda ens té acostumats.

Curiosament aquestes lletres agafen encara més força en ser recitades, a causa dels matisos i les pauses que aplica en Joan Berlanga.

Estem convençuts que fins i tot el mateix Lluís Llach, quedaria sorprès del magnífic resultat obtingut en aquest format.

Un espectacle realment extraordinari, emotiu, brutal ... i no cal dir-ho absolutament recomanable.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Ha estat una gran sorpresa, un deliciós descobriment. Els poemes de Lluis Llach recitats prenen una altra dimensió. Els continguts dels versos tan coneguts per les cançons vibren d’una altra manera, són música per ells mateixos.

Albert Flores ve de la música clàssica, és el primer viola de la orquestra simfònica de Sant Cugat, toca també piano i li agrada el jazz. Joan Berlanga es actor i regidor de la mateixa orquestra simfònica. Ells dos van crear a l’any 2014 aquesta bonica peça i la van representar durant tres anys a diverses poblacions de Catalunya amb  una molt bona acollida per part de tot el públic. Van interrompre  el projecte durant dos anys i l’han reiniciat al 2019 amb diverses representacions.

Abans d’anar-hi hom pot pensar que les cançons de Llach ja són molt conegudes i que no em diran res de nou. Oblideu per un moment els vostres coneixements previs. Us trobareu amb una presentació impecable. Han aconseguit l’equilibri  entre la nostàlgia, el compromís polític i social i la bellesa d’un versos amb uns continguts eterns alguns, i d’altres, desgraciadament massa vigents.

Joan Berlanga recita, actua, expressa els poemes amb una veu molt radiofònica i una expressió que ens recorda al tant enyorat Ovidi Montllor i que ens enganxa, transporta i commou. Albert Flores d’una manera delicadíssima posa els acords o trossets de la música entre les estrofes i procura donar tot el relleu al contingut textual. És el Llach poeta a qui fins hi tot Berlanga s’hi assembla físicament sobretot quan es posa la gorra de llana al cap.

L’espectacle acaba amb tres generosos bisos i una cançó en la que el púbic hi participa. M’hauria sabut molt de greu haver-m’ho perdut.